La indústria discogràfica espanyola es mor sense remei. No només les grans multinacionals, propietàries del glamur dels estels, els concerts multitudinaris i els discos a preus impossibles. També fineixen els petits segells independents que mantenen els corrents musicals alternatius i el folklore local. Això succeeix en bona part perquè s’ha instal·lat una doble moral en la qual el “gratis total” impera com un dret indiscutible, segons sosté en aquesta entrevista Antonio Guisasola, president de l’associació Promusicae, que representa a més del 95% del sector musical espanyol. En la seva opinió, no hi ha oportunitat per desenvolupar un negoci sostenible de la música en Internet. Les descàrregues des de llocs de pagament no compensen, de moment, les pèrdues del sector, que han aconseguit un dramàtic 30% sobre el total de vendes en el primer trimestre de 2009, respecte al mateix període de l’any anterior.
Reivindiquem el valor de la música gravada, defensem elsdrets dels productors de música i coordinem les accions per a unmillor coneixement del nostre treball. Tal com està lasituació actual, bona part dels nostres esforços se centren alluitar contra les descàrregues il·legals massives a la Xarxa i a sensibilitzar aagents polítics i socials sobre aquest fet.
“Aquest és unsector industrial que, després de vuit anys consecutius de caiguda en vendes, s’hadesinflado en el primer semestre de 2009 un 30%, pel que fa almateix període de l’any anterior”Sensibilitzar i educar al públic en general, a més d’exigir a les administracions queabandonin la seva passivitat flagrant i prenguin cartes en l’assumpte. Aquest és unsector industrial que, després de vuit anys consecutius de caiguda en vendes, s’hadesinflado en el primer semestre de 2009 un 30%, pel que fa almateix període de l’any anterior. Davant una sagnia d’aquestes dimensions, ésimpossible que es consolidin els nous models de negoci que desenvolupem i que ja funcionen en la resta de països civilitzats.Lamentablement, veiem molt llunyana la sortida de la crisi i tot el que comporta, com a pèrdua diària d’ocupacions i empobriment general de la música.
Creiem que cal prendre mesures, alguna cosa que fins ara nos’ha fet. Correspon als governants decidir quins, però el primer que hem d’aconseguir és que la llei ensrecolzi. Després, que s’apliqui correctament. Es cometen atacs continus contra la propietat intel·lectual de diferent calat i la justícia haurà de pronunciar-se segons cada cas.
“Es cometen atacs continus contra la propietat intel·lectual de diferent calat i la justícia haurà depronunciar-se segons cada cas”Ens estrenyem el cinturó, com qualsevol altra empresa, i aguditzem la imaginació. Però també reduïm la inversió en nou talent,es destrueix ocupació i es talla el llançament de projectes moltinteressants i originals però que, en aquesta conjuntura, es tornen impossibles. Haurem comès errors, igual que tothom, però l’esforç que realitzen les nostres empreses per diversificar els seus productes és digne de futurs estudis econòmics. Els principals llançaments discogràfics s’ofereixen al consumidor en quatre o cinc versions diferents: edició convencional, amb DVD, de luxe, descàrregues digitals… Ens deixem la pell perquè tots els aficionats puguin accedir al tipus de disc que esperen. El problema són els qui, amb menys escrúpols i cap contemplació, prefereixen optar pel “gratis total”, encara que sigui a costa d’arruïnar la forma de vida dels artistes i compositors a els qui diuen admirar.
“El problema són els qui prefereixen el ‘gratis total’,encara que sigui a costa d’arruïnar la forma de vida dels artistes icompositors a els qui diuen admirar”Excepte quatre grans companyies, la majoria dels socissón petites i mitges empreses del sector, fins a representar a un 94% del mercat espanyol actual. Els problemes són comuns per a tots, igual que l’esforçper buscar nínxols de mercat i multiplicar les possibilitats dedesenvolupament dels nostres músics, però s’aguditzen molt més quan elpoder econòmic és menor i la supervivència de l’empresa depèn queels tres o quatre llançaments que es fan a l’any siguin respectats per lapirateria i permetin recuperar la inversió realitzada per seguirendavant un any més.En el cas de les discogràfiques petites, una de les seves principals estratègiesara és la internacionalització. En mercats més sanejats i sense elsesgarrifosos índexs de frau que patim a Espanya, les companyiespetites troben una sortida, que aquí se’ls nega, per a artistesmés minoritaris.
“Davant la inacció dels poders públics, s’ha instal·lat en el subconscient col·lectiu la idea que ‘no passa gens’ per baixar-se un disc”La consciència depèn de cada persona, però davant la inacció dels poders públics, s’ha instal·lat en el subconscient col·lectiu la idea que “nopassa gens” per baixar-se un disc, 50 o 10.000, sense el permísd’els qui han invertit moltíssimes hores i tot el seu talent a gravar-los. Laindústria ha perfeccionat i diversificat les seves edicions i models denegoci, però el “gratis total” és un preu imbatible…En aquest país s’ha instaurat la idea que el nero fet de pagar peruna connexió a Internet és una passada VIP gratuït per accedir atots els continguts sense passar per la “taquilla” a cap moment. Quan un esplanteja això, la consciència la hi ha deixat a casa fa temps.
“En mercats més sanejats i sense elsesgarrifosos índexs de frau que patim a Espanya, les companyies petites troben una sortida”
No, no ho és. En aquest àmbit també hem diversificat encara més nostra producció. Una novetat discogràfica no costa més de 15 euros, i als tres mesos del seu llançament el seu preu s’ha reduït sensiblement. És un cost raonable; molt inferior al preu d’una novetat literària, malgrat que els llibres gaudeixen d’un IVA cultural del 4% i nosaltres patim un gravamen del 16%, que serà del 18% el proper any.
En uns pocs mesos, els qui no tinguin tantaurgència per fer-se amb un àlbum podran aconseguir-ho en les “sèriesmitjanes” a un preu competitiu, d’uns set euros. Fins i tot moltes companyies han implantat una espècie de “edicions debutxaca”, amb una presentació més escarida, que permet aconseguir lesnovetats molt poc després de la seva publicació també a menys de seteuros. I no parlem del senzill que és descarregar-se una cançó,de forma legal, a menys d’un euro. Dir que els discos són unproducte car és una fal·làcia. Però, insisteixo, costi el quecosti un disc, sempre serà més que el “gratis total” de les descàrregues il·legals.
“Dir que els discos són unproducte car és una fal·làcia”Estic convençut. I no només ocorre amb la música, sinó també amb la resta d’activitats culturals i creatives, ja sigui la literatura, les arts plàstiques o la interpretació. Un dels nostres principals actius econòmics, en termes d’exportació, és la cultura. Però ni l’Administració pública ni una part de la població semblen conscients d’això. Des de Promusicaeintentem ser alhora reivindicatius i didàctics referent a això. Tant de bo comptéssim amb la complicitat i el suport de les autoritats educatives.
Com va a ser Internet una amenaça? La Xarxa constitueix, de ben segur, lamajor revolució tecnològica i social que ha viscut la humanitat fins avui,per la qual cosa la considerem una llera molt aprofitable per difondre ifer accessible la música. Avui podem adquirir discos o cançons dedifícil localització amb uns pocs clics i absoluta immediatesa. Elproblema són “les regles del joc”. Nosaltres advoquem per un modelsostenible, per un comerç elelectrónico en el qual l’esforç i el treballtenen el seu recompensa.
“Nosaltres advoquem per un comerç electrònic en el qual l’esforç i el treballtenen el seu recompensa”En la seva última versió, la novena, iTunes incentiva lacompra de discos complets amb una fórmula denominada iTunes LP. Elsinternautes que adquireixen totes les cançons d’un àlbum obtenenelements de valor afegit, com a vídeos, temes extres, fotografies odocumentació. Sempre hem pensat que la millor manera deconèixer a un artista és si s’aprecia l’àlbum en el seu conjunt, ambdiferents composicions, un ordre determinat d’escolta, unaintencionalitat global… A mi m’agrada escoltar discos complets, però que cadascú esculli l’opció que més li ompli.
Em sembla magnífic. En Emusic també es poden descarregar lescançons una a una, però és cert que, en comptar amb preus moltcompetitius, abunden els usuaris que opten per prémer la fletxa de”Descarregar tot”. Emusic és una caixa de sorpreses, una altra font inesgotablemés de possibilitats per al melòman, i amb una relació qualitat-preumolt atractiva, sens dubte.
“El directe necessita enbona mesura del disc”Mite. Llegenda urbana. L’artista sempre ha tocat quan tenia cançonsque oferir, discos que presentar. La música en viu té un atractiuenlluernador perquè, com tot el que succeeix en un moment concretdavant els nostres ulls, és únic i irrepetible. Però l’atractiu d’un artista s’alimentaa través de la seva producció discogràfica. El directe necessita enbona mesura del disc.
És una altra opció molt interessant, amb milions de cançons al nostre abast que podem escoltar de forma gratuïta, amb publicitat, o mitjançant unapetita quota mensual, en aquest cas s’estalvien els anuncis. Denou, la indústria de la música multiplica les opcions de l’usuari. Spotify permet descobrir artistes i discos i em consta que alguns escolten aquests en Spotify i després acudeixen a les tendes per adquirir-los.
El streaming és una alternativa legal i Emuli és unaaberració, un abús, un calcigament per els qui aspiren a viure dela seva inspiració i el seu talent. El streaming és una de les moltes alternatives positivesque, com esmentava abans, ofereix el nou marc tecnològic. Brindaformes legals d’accés a la música impensables fa només cinc anys.
“Coneix molts sectors productius que hagin fet un exercici públic d’humilitat semblant al nostre?”No conec molts sectors amb major capacitat per a l’autocrítica que aquest. Hem comès errors, com tothom, però no hem dubtat a reconèixer-los. No esmentaré casos concrets, però coneix molts sectors productius que hagin fet un exercici públic d’humilitat semblant? Pot ser que els nostres primers passos a la Xarxa estiguessin guiats per una intuïció alguna cosa desconcertada, com succeeix amb qualsevol situació nova, però a dia d’avui estem molt bolcats en Internet i hem demostrat una gran capacitat d’innovació. Només ens falta, insisteixo, jugar en igualtat de condicions. Enfront de l’espoli no hi ha manera humana de ser competitius. Si comparem la situació d’aquesta indústria respecte a la comercialització a la Xarxa amb qualsevol altra (llibres, pel·lícules, programari, etc.), veurem com el volum que representa el negoci digital sobre la xifra total triplica o cuadruplica la que es dona en aquests altres sectors.
