Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Arriba la TDT de pagament: 17 milions de descodificadors al cub de les escombraries?

S'espera que aquesta modalitat televisiva dinamitzi l'oferta de continguts de la televisió digital terrestre, encara que suposi una nova inversió en aparells descodificadors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 22deJunyde2009

A mesura que s’apropa el moment de l’apagadaanalògica, el 3 d’abril de 2010, lesnotícies sobre la TDT se succeeixen amb rapidesa. D’una banda, s’intenta impulsar des del Ministeri d’Indústria la televisió digital en alta definició i, per un altre, deixar via lliure als canals de pagament en la modalitat digital terrestre i així es revitalitza l’oferta de continguts televisius, encara molt pobre en la TDT. Un altre objectiu és augmentar el nombre de programes de TV de pagament espanyols, molt inferior encara al dels països europeus més desenvolupats. Esports, cinema i sèries televisives seran, previsiblement, els estels d’aquesta modalitat en tancat, que requerirà d’un nou tipus de descodificador, ja que no es pot accedir a ella des dels 17 milions d’aparells ja comprats pels usuaris al nostre país.

ImgImagen: Jordi Sabaté

El passat 17 de juny el Ministeri de
Indústria va donar llum verda mitjançant un reial decret als canals de
televisió digital terrestre de pagament. La mesura no era
esperada per les plataformes que ja operen amb canals tancats,
sobretot per cable i emissió per satèl·lit. El
argument que es va donar per accelerar aquesta modalitat en la
TDT és que l’actual situació de les emissions digitals
terrestres és d’estancament, amb una oferta molt pobra en canals i
programes, a diferència del que ocorre en altres països
europeus on la programació és variada i atractiva.

El Ministeri pretén així fer
apetecible a les cadenes el negoci de la TDT, ja que aquestes es
han queixat repetidament
al llarg dels últims anys
de la difícil tornada monetària que suposa obrir múltiples
canals nous i omplir-los de contingut en un país on la
inversió en publicitat televisiva és cada vegada menor. Prova
d’això és el desolador paisatge dels nombrosos canals de TDT, que
en la seva majoria es
dediquen a replicar els programes emesos en les cadenes analògiques

sense explicar amb prou feines amb noves produccions.

La TDT de pagament requerirà d’un nou tipus de descodificador, sense que es pugui accedir a ella des dels 17 milions d’aparells ja adquirits pels usuaris

A partir d’ara, els operadors que
posseeixin una llicència de TDT podran explotar total o
parcialment en el sistema d’accés condicional un dels canals
digitals, “sempre que la seva concessió permeti la
explotació de més d’un canal”, és a dir: sempre
que ofereixin una altra alternativa en obert. En l’actual situació
només unes poques plataformes (Sogecable, Telefónica i
Ono) exploten canals de pagament, principalment per cable.

Després de conèixer la decisió del
Ministeri, aquestes plataformes es van apressar a mostrar les seves
reticències adduint que una gran proliferació de canals en
tancat no afavoriran al negoci en general, ja que tant la
audiència com el “pastís publicitari” són limitats.

D’altra banda, també les
operadores de telefonia (agrupades en la plataforma Redtel)
han protestat. Redtel (Ono, Orange, Telefónica i Vodafone)
espera la
concessió de freqüències
en l’espectre analògic
que s’abandona en favor de la TDT. La raó és que volen
aprofitar aquestes freqüències per emetre televisió
per a mòbils
, i consideren que es dona preferència als
canals de pagament en digital terrestre.

Bona penetració i poca quota d’audiència

A Espanya la
penetració de la TDT és raonable si es té
en compte que encara queden nou mesos per a l’apagada
analògic i durant els mateixos es va accelerar la
adaptació al nou format digital. La TDT espanyola
té avui una penetració del 45% dels habitatges.
No obstant això, el problema està en què la seva quota de pantalla no
supera el 27%.

La TDT espanyola té una penetració en llars del 45%, però la seva quota de pantalla no supera el 27%

Això pot traduir-se en què en els
llars on es rep, s’usa principalment per veure la versió
digital de les cadenes tradicionals i poc més. Les raons
exhibides revelen un cercle viciós difícil de trencar:
des de les cadenes d’addueix que sense publicitat no es pot oferir
bona programació, i els inversors publicitaris responen
que necessiten bons programes per poder anunciar-se.

La situació quant a
televisió digital és similar a la de països com
França o Itàlia i a molta distància de la penetració de la
televisió digital (sumant cable, Internet i TDT) en Regne
Unit, on supera el 65%. Però on la diferència es fa més
notable respecte a la resta d’Europa occidental és en l’explotació
de canals de pagament. Mentre la mitjana europea se situa per
damunt del 50% de les llars, a Espanya no arriba al 25%
(24,6%).

Descodificadors inservibles?

A part del probable entorn de
competència feroç que es pugui produir en la televisió de
pagament, aquesta comporta un altre tema
controvertit. Es tracta dels 17 milions de
descodificadors per a TDT en obert i no interactiva (sumant els
decodificadores externs, els inclosos en els televisors, i els que
incorporen altres aparells com els reproductors de DVD) que s’han
venut en els últims anys i que no són útils
per visionar canals de pagament.

Els televisors plans de gamma alta que incorporen sintonitzador TDT veuran aquesta utilitat minvada als canals de pagament

La TDT de pagament és interactiva, i per el
tant requereix
d’un canal de tornada
per escollir els programes que es desitgin
veure i efectuar els pagaments. La immensa majoria dels
descodificadors que han adquirit els usuaris no posseeixen aquest canal
de tornada i per tant hauran de ser substituïts si es vol
accedir als canals de pagament. A més, els televisors plans
de gamma alta que incorporen sintonitzador TDT veuran la seva utilitat
minvada, ja que al preu pagat per ells caldrà sumar el
d’un nou descodificador, ja que el que porten no valdrà.

D’altra banda, l’oferta de
descodificadors interactius és encara baixa i la informació
del consumidor sobre els mateixos pobre. Encara que els seus preus estan
baixant, encara se situen per sobre dels 100 euros,
més que els 30 euros que ara costa un descodificador no
interactiu. Hi ha propostes intermèdies als descodificadors
interactius, com el qual ofereix l’empresa espanyola Dahlia
TV
, que subvenciona dispositius que funcionen amb targetes de
prepagament.

Aquesta sembla ser la
solució preferida de moment per les cadenes
en
espera de la consolidació dels interactius al mercat.
Però des d’Asimelec, la patronal dels fabricants d’aparells
electrònics, mostren
reticències
. Addueixen que no és lògic haver d’incorporar
ara dispositius de prepagament per després canviar als interactius i
més tard als quals proporcionin senyal en alta
definició (una altra tecnologia que el Ministeri vol
impulsar en la TDT).

Qüestió de protocol

Tots els sectors estan d’acord en què no seria lògic que l’usuari hagués de comptar amb un descodificador diferent per cada cadena

Finalment, una altra incògnita que enterboleixla implantació de la TDT de pagament (i per extensió de lainteractiva) és l’estàndard que hauran d’adoptar elsdescodificadors per ser compatibles amb totes les cadenes. Totsels sectors estan d’acord en què no seria lògicque l’usuari hagués de comptar amb un descodificador diferent percada cadena que té canals de pagament, i que el total és adoptar unatecnologia estàndard per als diferentsdescodificadors que s’embenen. D’aquesta manera es podria accedirals diferents canals sense problemes des de qualsevol dispositiuinteractiu.

Ara bé, el conflicte radica quela TDT interactiva permet molts serveis addicionals que podenser el factor diferencial de cada cadena, per la qual cosa un protocolmassa rígid impediria als diferents canalsdestacar-se sobre la competència. És per això que s’ha optat per latecnologia MHPenfront de la DBV que usa la TDT no interactiva. L’avantatge delprotocol MHP és que permet que l’usuari descarregui aldescodificador extensions,també cridades “plugins”, a la manera de com esfa en l’ordinador amb els navegadors web. Aquestes extensions,petits programes en realitat, incorporarienfuncionalitats extra i exclusives de cada canal, de manera que aquestspoguessin oferir la seva oferta diferenciada de la resta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions