Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Artemi Rallo, director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)

Els ciutadans no són conscients dels riscos que poden implicar alguns serveis d'Internet

Si Internet escenifica millor que cap altra circumstància el “llogaret global” en la qual estem immersos, a ningú se li escapa que en els llogarets se sap tot de tot el món… Mai com avui dia les dades personals dels individus han estat tan susceptibles al robatori, l’ús indegut o l’exposició pública. No obstant això, no es tracta de deixar de navegar o de gaudir dels nous serveis per protegir-nos, sinó de fer-ho amb precaució i sentit comú, tal com assegura Artemi Rallo, catedràtic en Dret Constitucional de la “Universitat Jaume I” de Castelló i director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). La seva missió consisteix a vigilar el compliment de la legislació vigent en matèria de privadesa, a més d’instruir procediments sancionadors contra empreses i organismes que no compleixin amb la Llei de Protecció de Dades. En els últims mesos, l’AEPD ha alertat tant de l’ús de càmeres de videovigilancia per a seguretat privada com de la falta de protecció dels menors en Internet.

L’últim informe presentat per l’AEPD fa especial recalcament en l’augment incontrolat de la videovigilancia a Espanya.

Així és, des de fa uns anys detecta una preocupació creixent dels ciutadans en relació amb la instal·lació de càmeres per vigilar la seguretat. L’AEPD ho ha constatat especialment a partir de l’any 2006, data en què va aprovar una instrucció que establia una sèrie de garanties i que han donat motiu a dos indicadors molt clars: l’increment de denúncies dels ciutadans i la inscripció de fitxers de vigilància en el Registre General de Protecció de Dades.

“La generalització de la instal·lació de càmeres privades per garantir la seguretat fa que els espais de privadesa i de protecció de la imatge siguin cada vegada més reduïts”

En 2006, les denúncies presentades no eren més d’una vintena; l’any 2007 van ser 123 denúncies i aquesta xifra es va multiplicar al llarg del passat exercici. Quant a la inscripció en el fitxer d’aquelles càmeres que ens graven, les dades són encara més significatius: fins a l’any 2006 eren amb prou feines unes 700 les entitats que declaraven aquests fitxers; aquestes xifres es van incrementar amb altres 5.000 entitats durant l’any 2006 i en 2008 possiblement s’hagi aconseguit un nombre total de 15.000 entitats.

Aquest fet evidencia, d’una banda, una difusió extraordinària d’aquest fenomen i la preocupació dels ciutadans i, per un altre, la intervenció de l’AEPD per garantir que es faci d’un bon ús per a la privadesa d’aquests dispositius.

En aquesta societat permanentment vigilada encara hi ha lloc per a la privadesa?

“Estem davant un ‘Gran Germà’ privat, protagonitzat pels particulars que busquen garantir la seva seguretat”La generalització de la instal·lació de càmeres privades per garantir la seguretat fa que els espais de privadesa i de protecció de la imatge siguin cada vegada més reduïts. Qualsevol ciutadà que recorri un carrer cèntric tindrà desenes o centenars d’ocasions en les quals serà captat per alguna d’aquestes càmeres, que s’estan instal·lat per garantir seguretat en locals de negocis, comerços, gimnasos, comunitats de propietaris, etc. Per tant, és un fenomen que no està per venir, sinó que ja ha arribat. A més, els poders públics no són els qui més ús fan de la instal·lació d’aquestes càmeres, sinó que són els particulars. Estem davant un ‘Gran Germà’ privat, protagonitzat pels particulars que busquen garantir la seva seguretat a través d’aquest mecanisme. Tal vegada, a la vista de les dades, amb excés.

Són conscients els internautes de la privadesa de les seves dades en Internet?

“Segurament hi ha internautes que coneixen molt bé com funciona la Xarxa, però no són la majoria”Parlar d’Internet obliga a diferenciar entre el que és o no un internauta. Segurament hi ha alguns internautes que coneixen molt bé com funciona la Xarxa, però no la majoria. Els que són simplement usuaris de motors de cerques com Google, de plataformes de continguts com Youtube o de xarxes socials com Facebook tenen un grau de desconeixement molt alt en l’ús d’aquest tipus de tecnologies, desconeixement que s’estén als riscos que poden generar per a la protecció de les seves dades personals. La majoria dels ciutadans usa de forma habitual aquests mitjans, però no són coneixedors ni conscients dels riscos que poden implicar.

Com pot l’AEPD garantir la seguretat en el tractament de les nostres dades en Internet?

L’Agència parteix d’una premissa que és ineludible, i és que en Internet no tot val. A la Xarxa se li aplica, igual que a qualsevol altre àmbit, la normativa de protecció de dades. En aquest sentit, s’està actuat i intervenint en un munt de serveis com a cercadors, xarxes socials, webs, blogs, etc. Aquestes intervencions en ocasions són senzilles, com quan un lloc web o un blog conté informacions personals d’usuaris que no han consentit a facilitar-les i sol·liciten la seva cancel·lació. L’AEPD ordena llavors la seva cancel·lació i aquesta es produeix.

“Una premissa ineludible per a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades és que en Internet no tot val”

Però en altres ocasions pot ser més complex en la mesura en què es tracti de serveis d’abast global com Youtube, Google, Facebook, etc. Pot semblar més complicat, però convé saber que l’AEPD està intervenint en aquests casos i amb èxit. Quan es produeix un accés indegut o un bolcat d’informació en aquestes plataformes que atempta contra la legislació nacional de protecció de dades, nosaltres requerim les dades que ens són necessaris per realitzar inspeccions i sancions, i fins avui no hem tingut cap problema amb Google o qualsevol altre prestador de serveis. Aquests ens han facilitat les dades i hem instruït els procediments.

La publicitat segmentada segons el nostre perfil i usos que es dona a les xarxes socials atenta contra la privadesa dels usuaris?

“Sense el consentiment exprés dels usuaris no poden usar-se les dades personals per a finalitats publicitàries”

En aquestes xarxes socials, i en la resta de serveis d’Internet, les regles que regeixen la prestació de consentiment per usar les dades personals a l’efecte de realitzar una acció comercial també són aplicable. Aquests serveis no escapen al compliment d’aquesta regla. Sense el consentiment dels usuaris d’aquests productes, no podria ni hauria de realitzar-se tractament de dades personals amb aquesta finalitat.

Molts d’aquests serveis són gratuïts. En ells, l’usuari és consenteix dels efectes d’obtenir aquest servei i que les seves dades poden ser utilitzats per alguna d’aquestes pràctiques publicitàries, però aquest consentiment ha de ser comunicat prèviament. Les plataformes han de, abans de res, informar de forma comprensible als usuaris sobre què van a fer amb les seves dades i para què es van a utilitzar els mateixos, de manera que puguin prendre una decisió responsable quan consenteixin o no l’accés als serveis.

Com podem protegir als menors en Internet? Vostè és partidari d’incloure el tema de la privadesa dins dels plans d’estudi.

“Per sota dels 14 anys i sense l’autorització dels pares, la indústria hauria d’impossibilitar l’ús i el tractament de les dades personals”Hi ha bàsicament tres àmbits d’actuació: d’una banda, els pares tenen el compromís d’educar als fills i col·laborar amb ells en l’ús de les eines tecnològiques i d’Internet; un altre és el sistema educatiu, que ha d’incorporar (com ha fet ja de forma més o menys generalitzada amb l’ensenyament de la informàtica i les noves tecnologies) l’aprenentatge sobre els riscos que aquestes noves tecnologies comporten per a la privadesa en la Societat de la Informació; el tercer àmbit d’actuació per protegir els drets dels menors és el referit a la indústria. Els prestadors de servei han d’investigar i aplicar tècniques informàtiques que garanteixin els drets, és a dir, que comprovin l’edat dels usuaris quan es tracti de productes als quals no han d’accedir per ser menors. Per descomptat, per sota dels 14 anys i sense l’autorització dels pares, la indústria hauria d’impossibilitar l’ús i el tractament de les dades personals.

Per què és tan complicat donar-se de baixa en xarxes socials i llocs d’amor i amistat?

En qualsevol servei d’Internet hauria de ser tan senzill donar-se d’alta com donar-se de baixa, i per descomptat tan senzill facilitar i cedir les dades personals com cancel·lar aquesta cessió. Això és alguna cosa ineludible per a la indústria que l’AEPD es va a encarregar de garantir.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions