Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Atapuerca aplica les noves tecnologies en les excavacions arqueològiques

Un sofisticat sistema informàtic facilita la presa de dades a paleontòlegs i antropòlegs

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 07deAgostde2003

Els jaciments arqueològics de la Serra d’Atapuerca s’han convertit en els primers del món a emprar les noves tecnologies. En la coneguda trinxera de la Gran Dolina -on en 1994 van aparèixer les restes de la nova espècie “Homo antecessor”- s’ha implanto un pioner i sofisticat sistema informàtic que facilita la presa de dades a paleontòlegs i antropòlegs en el mateix lloc d’excavació.

Aquest nou projecte, desenvolupat gràcies a l’acord subscrit entre la Fundació Atapuerca i la companyia IBM, ha revolucionat les tasques que sobre el terreny duen a terme els 120 investigadors reunits aquest estiu a Atapuerca. Mentre busquen l’origen de l’home, una agenda electrònica (PDA), mòbil, sense fil i de grandària reduïda, els permet prendre les dades dels seus treballs “in situ”, sense haver d’escriure sobre paper.

I és que el treball dels antropòlegs i paleontòlegs requereix gran minuciositat i exhaustivitat. Cada fòssil i cada instrument lític, una vegada extret del sediment -labor que continuarà sent totalment artesanal-, ha de registrar-se i classificar-se amb la màxima rigorositat. Fins ara, a mà, amb llapis i sobre paper, els investigadors descrivien detalladament aquesta informació, en la qual aportaven dades com les dimensions exactes de la peça, el seu color, tipus de material amb el qual es va fabricar o les coordenades tridimensionals de l’objecte respecte al jaciment.

A continuació, també a mà, emplenaven unes etiquetes amb el codi idenficador -el nom propi- de la troballa, on assenyalaven la data en la qual va ser oposat, les seves coordenades tridimensionals, el nom del jaciment… Les etiquetes s’adherien després a la bossa de plàstic contenidora de la peça. Quan aquesta aterrava en el laboratori, calia tornar a transcriure les dades a un ordinador central.

Però aquestes tasques “mecàniques, encara que necessàries”, diu Toni Canals, un dels investigadors d’Atapuerca, s’han simplificat ara. En l’agenda electrònica és possible introduir totes les dades de fins a 20 restes diferents, sense haver d’escriure a mà. Senzillament marcant amb un punter sobre la pantalla tàctil de l’agenda. Així, “s’ha multiplicat per cent la capacitat de treball”, segons Canals. I a més s’estalvia esforç en el mateix lloc, on la calor, la pols i a vegades el fang converteixen en àrdua labor el treball dels equips investigadors. Una tasca que també s’ha endolcit amb la instal·lació de petites impressores -sense fils-, situades en la pròpia excavació, les quals permeten imprimir les etiquetes simultàniament.

“Amb la fulla de camp electrònica i les impressores es redueix el temps dedicat a la presa de dades de manera dràstica. A partir d’ara, l’investigador passarà d’emprar un 30% del seu temps a excavar, com ocorria abans, a dedicar el 70%”, explica José María Bermúdez de Castro, un dels tres directors que s’encarreguen de les recerques a Atapuerca. Bermúdez de Castro insisteix que amb aquest sistema podran “anar més de pressa i tenir major precisió”.

Tot són avantatges amb l’aplicació de les noves tecnologies a les excavacions. A través de targetes sense fils, cadascuna de les agendes electròniques està connectada a un repetidor de senyal, que envia les dades de les restes preses en el jaciment a un ordinador portàtil i des d’aquí a una base de dades que conté tota la informació de les troballes d’Atapuerca. Ja en el laboratori, antropòlegs i paleontòlegs es dediquen a analitzar i investigar les peces oposades.

De moment, els equips d’Atapuerca compten amb dotze agendes electròniques i dues impressores d’etiquetes. “Però aquest sistema de registre es generalitzarà en tots els jaciments de la serra en el termini de dos anys”, explica Canals. No obstant això, mancada l’última fase que completarà tot el projecte informàtic l’any vinent. En ella treballen enginyers de l’Institut d’Automàtica Industrial, pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Aquests experts estan intentant desenvolupar la tecnologia necessària per a aconseguir que un punter fixi la posició tridimensional de cada peça en el jaciment (unes coordenades que ara calculen els propis investigadors). Això permetrà conèixer la seva posició absoluta respecte a altres objectes. El CSIC fins i tot pretén que aquest sistema reconstrueixi virtualment la peça en la pantalla d’un ordinador.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions