BARÒMETRE 2004 – Internet

Tant la seguretat de la Xarxa com la garantia dels drets del consumidor obtenen un suspens, encara que milloren lleugera i sostingudament respecte a anys anteriors. Fins i tot els joves, més familiaritzats amb aquest nou mitjà, suspenen (o aproven sense cap folgança) a Internet com a mitjà de compra i pagament. El Baròmetre de Consum 2004 analitza, a més de ‘Internet com a mitjà de compra i de pagament’, l’equipament d’ordinadors en les llars, la connexió a Internet, els nens i la Xarxa, i la valoració d’Internet per als usuaris. Les dades s’han obtingut a través d’un qüestionari telefònic a 3.211 persones majors de 14 anys, de totes les àrees geogràfiques d’Espanya i de sis segments socials representatius.

Principals conclusions

• El 45% dels espanyols majors de 14 anys no disposa d’ordinador (ni a casa, ni en el treball, ni en el centre d’estudis).
• Únicament el 25% dels ciutadans disposa en la seva llar d’un ordinador connectat a Internet, la qual cosa suposa que només el 58% dels qui tenen ordinador ho té amb connexió.
• El 63% ha utilitzat alguna vegada Internet, notablement més (72%) els homes que les dones (55%), d’estatus alt (88%) que baix (42%) i els menors de 30 anys (més del 90%) que els de més de 50 anys (menys del 40%).
• El pitjor d’Internet per al 28% dels ciutadans és la informació inadequada a la qual tenen accés els menors, per al 20% l’excés de publicitat i per al 17% el cost de la connexió. El millor, la informació il·limitada (39%) seguida des de lluny per la immediatesa de les comunicacions i l’amplitud de l’oferta de serveis i activitats, tots dos apuntats per un 15% dels encistellats.
• El principal risc per als nens és el contingut inapropiat (33%) i que es poden “enganxar” (27%). En el costat positiu, el 28% valora la Xarxa com una eina instructiva i educativa.
• La confiança en Internet com a mitjà de compra i pagament no ha deixat de créixer des de 2001, any en què va merèixer 3,75 punts, però encara no aconsegueix l’aprovat (4,44 punts). La garantia dels drets del consumidor en la Xarxa ha passat de 3,71 punts en 2001 a 4,71.

Els espanyols utilitzen cada vegada més Internet per a realitzar les seves compres, especialment a l’hora d’adquirir bitllets d’avió, tren i autobús. En 2003 els consumidors es van gastar 1.530 milions d’euros en compres online, enfront dels 1.163 de l’any anterior i els 525,12 de 2001, segons les dades aportades per l’Estudi sobre Comerç Electrònic B2C 2004 de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE). Malgrat això, els espanyols estan lluny de percebre Internet com un mitjà segur per a comprar, ni de confiar que es respectin els seus drets com a consumidors. Veure gràfic.

Aquesta és, lamentablement, la “primera i taxativa” conclusió del Baròmetre de Consum 2004: “Internet continua sent considerat pels espanyols com un mitjà insegur per a comprar productes o contractar serveis i per a pagar per ells, i els drets del consumidor quan compra o paga per Internet estan insuficientment garantits”.

Les dades del Baròmetre registren l’evolució positiva d’aquests conceptes, alhora que certifiquen un nou suspens. Durant el període 2001-2004 la percepció de seguretat ha pujat 0,69 punts, de 3,75 a 4,44, mentre que la garantia dels drets del consumidor, segons la valoració dels usuaris, ha passat de 3,71 a 4,21. La progressió i regularitat d’aquestes xifres, que es mostren allunyades de vaivens conjunturals, deixen veure un possible aprovat en menys de quatre anys, alguna cosa que no deixa de ser preocupant. També cal destacar que la sensació de seguretat ha estat en tots els anys superior al sentiment de garantia dels drets del consumidor.

Internet com a mitjà de compra segons Segment de Consumidor

Internet com a mitjà de compra segons, sexe, edat i estatus social

Internet com a mitjà de compra segons zona i grandària d’hàbitat

La confiança en Internet no mostra variacions sensibles respecte al perfil típic de l’internauta espanyol; és major entre els homes que entre les dones, augmenta en disminuir l’edat i també creix amb l’estatus dels ciutadans. És a dir, les persones que més es connecten són les que més còmodes se senten en Internet com a consumidors. La dada reflecteix que, al marge d’altres valoracions, el desconeixement del mitjà és un gran llast per a la confiança.

Cap de les zones estudiadesatorga un aprovat (5 sobre 10) a Internet com a mitjà de pagament segur ni com a garant dels drets del consumidor. En el primer aspecte, la Xarxa surt millor parada en les zones Nord Centre i Centre Sud, i suspèn més clarament a Andalusia, Mediterrani i País Basc; en el segon, se sumen al costat positiu Navarra i Barcelona i al negatiu Galícia i Madrid, i destaca la baixa consideració (3,38 punts) dels ciutadans del País Basc en valorar la protecció dels seus drets com a consumidors.

Prenent la grandària de l’hàbitat, existeix una mica més de confiança a les ciutats grans (una bolcada respecte a l’any passat, on es mostraven com les més desconfiades), encara que la dada més rellevant és l’augment de la desconfiança a les ciutats de 50.00 a 200.000 habitants.

Els únics aprovats els trobem entre els segments de consumidors i els grups d’edat, no així en considerar sexe i estatus. Els ‘joves no ocupats’ atorguen un 5,14 a Internet com mig segur, i entre el grup de ’14 a 20 anys’ puja al 5,24 i també s’aprova, amb un 5,14, la garantia dels drets del consumidor.

L’aportació de la tecnologia no sempre ha gaudit del favor del gran públic. L’usuari o el treballador perceben que, almenys a curt termini, les noves tecnologies comporten un canvi d’hàbits i exigeixen un esforç d’aprenentatge. Adaptar-se a totes les novetats que porta amb si la tecnologia suposa, sobretot entre les persones de més edat, una molèstia necessària per a no córrer regs de quedar-se fora del mercat laboral.

Aquesta percepció ha anat canviant en els últims anys, a mesura que la tecnologia s’ha anat incorporant a les nostres vides en forma d’instruments quotidians i útils, que ajuden en les tasques i acaben per millorar la qualitat de vida. La informació sobre els avanços tecnològics i els seus beneficis, i la sensació de protagonisme del consumidor, sobretot en l’àmbit de les telecomunicacions i Internet, han contribuït al canvi de mentalitat.

Ara, la major part dels espanyols té accés a un ordinador, concretament el 55% dels majors de 14 anys, segons el Baròmetre de Consum: el 25% ho té només en la llar, el 12% només en el treball i el 18% tant en la llar com en el treball o centre d’estudis.

“Digui’m, si us plau, si disposa d’ordinador”

La disponibilitat d’ordinador és més alta en els homes que en les dones (59% enfront de 52%) i, òbviament, augmenta amb l’estatus social, res menys que des del 85% de l’Alt / Mig alt al 35% del Mitjà sota / baix. També es percep clarament la disminució de l’accés als equips informàtics en augmentar l’edat; gairebé tots els joves (el 85%) de 14 a 20 anys disposen d’ordinador, mentre que la majoria (54%) de les persones d’entre 51 a 60 anys manquen d’ell (percentatge que aconsegueix el 86% per als majors de 60 anys).

Per zones geogràfiques, Navarra apareix com la més informatitzada (64% amb ordinador), seguida de Madrid (61%) i la zona Nord Centre (58%), mentre que en el ‘furgó de cua’ viatgen els ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona (52%), Galícia (50%) i Centre Sud (45%). En les capitals de províncies només un 40% dels ciutadans manca d’ordinador, xifra que augmenta al 51% en els nuclis de 200.000 a 500.000 habitants i torna a caure al 43% en poblacions de 50.000-200.000 habitants.

Disponibilitat d’ordinador segons sexe i estatus

Disponibilitat d’ordinador segons edat

Disponibilitat d’ordinador segons segment de consumidor

Disponibilitat d’ordinador segons zona

Disponibilitat d’ordinador segons grandària d’hàbitat

Si el grau d’equipament de la llar no permet a Espanya presumir entre els seus veïns europeus, la disponibilitat de connexió a Internet, especialment des de casa, pot treure-li els colors. El Baròmetre de Consum 2004 rubrica l’apuntat per nombrosos estudis que situen a Espanya en els últims llocs de la UE quant a l’avanç de la Societat de la Informació.

El 43% dels espanyols entrevistats per a l’estudi disposa d’ordinador a casa, i tan sols el 25% ho té connectat a Internet, és a dir, el ràtio de disponibilitat de connexió a Internet / ordenadora en la llar és de 0,58. Tenim doncs que quatre de cada deu llars que compten amb ordinador no poden o no volen gaudir de les grans possibilitats que ofereix Internet.

En el centre de treball o d’estudis aquest ràtio augmenta considerablement (fins al 0,80): la disponibilitat d’ordinador és del 30% i la de connexió del 24%, la qual cosa demostra una implantació desigual d’Internet en el treball i en les llars. Per a pal·liar aquesta bretxa resulta evident que cal fomentar l’accés des de casa, la qual cosa passa necessàriament per informar sobre els avantatges d’Internet, però també per facilitar i abaratir la connexió.

Disponibilitat de connexió a Internet

Altres dades d’interès:

Igual que l’estatus marca grans diferències quant a disponibilitat d’ordinador, així ho fa en les connexions a Internet: entre les classes més riques el 68% dels espanyols (un 80% dels quals tenen ordinador a casa o en el treball) té accés a Internet i entre les menys, el 20% (un 54% dels quals disposen d’ordinador).

Quant a l’edat, les diferències també les marca la disponibilitat d’accés a un ordinador. Els més joves (de 14 a 20 anys) tenen connexió en un 62% dels casos (un 73% dels quals tenen ordenador), de 31 a 40 anys un 41% (67%) i de 51 a 60 anys un 30% (un notable 63% dels quals tenen accés a un ordinador).

Per Segment de Consumidor, els que disposen de més ordinadors connectats a Internet són els ‘Joves no ocupats’ (paradoxalment, més que els professionals), amb un 63% (gairebé un 76% dels quals compten amb ordinador).

Navarra, amb un 47% d’usuaris connectats (el 74,6% dels quals disposen d’ordinador en la llar treballo i/o en el seu centre d’estudis), l’àrea metropolitana de Madrid amb un 45% (76,2%) i País Basc amb un 41% (73,2%) són les zones geogràfiques amb major accés a Internet. Centre Sud (31%), Galícia (34%) i Àrea metropolitana de Barcelona (36%), les que menys es connecten.

Experiència d’ús d’Internet

El 63% dels entrevistats ha utilitzat Internet en alguna ocasió, amb una gran diferència entre homes (72%) i dones (55%) i en l’estatus (del 88% al 42%). Per zona geogràfica, el ‘contacte’ amb Internet va des del 72% de Madrid i el 68% de Nord Centre, fins al 52% de Centre Sud o el 58% del País Basc.

Experiència d’ús d’Internet

Experiència amb Internet segons sexe i estatus

Experiència amb Internet segons zona geogràfica

Internet és informació, comunicació, entreteniment… Què és el que els usuaris valoren més? Segons el Baròmetre, el major avantatge de la connexió a la Xarxa és “la possibilitat d’accés a informació de forma pràcticament il·limitada”, aspecte esmentat pel 39% dels entrevistats. Bastant per darrere (amb un 15% en tots dos casos), els espanyols valoren la immediatesa de la comunicació i l’amplitud de la seva oferta de serveis i activitats. Un 8% destaca d’Internet la seva “facilitat d’ús” i fins a un 21% “no sap”.

Respecte al principal inconvenient d’Internet, l’estudi anota les següents conclusions, de major a menor número de ‘preocupats’:

• El risc d’informació no adequada per als menors és esmentat per més d’un de cada quatre (28%) dels espanyols encausats.
• L’excés de publicitat, nomenat per un de cada quatre (20%)
• Cost de connexió (17%).
• La lentitud (13%).