Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Beacons, la nova revolució tecnològica?

Les xarxes de senyals de curt abast basades en Bluetooth tenen gran potencial en la comunicació de proximitat
Per Jordi Sabaté 3 de febrer de 2014
Img beacons hd
Imagen: Estimote

En els últims anys s’ha parlat amb molta freqüència de la geolocalización dels usuaris via Internet o GPS i de les seves grans possibilitats per rebre recomanacions de bars i restaurants, o tan sol orientar-nos en un mapa del mòbil sobre una determinada adreça. Plataformes com Foursquare han intentat explotar aquestes tecnologies, amb la finalitat de servir de guies en ciutats a turistes perquè trobessin abundant informació de museus o locals d’oci. No obstant això, fins ara, els usos de la geolocalización han xocat amb no poques realitats adverses, com la despesa de la bateria o l’alt cost del roaming de dades a l’estranger, entre altres inconvenients. Els “beacons”, emissors de senyals de curt aconsegueixi via Bluetooth, podrien ser la solució. Fins i tot es parla d’ells com a substituts de la tecnologia NFC. Aquest article explica què són els “beacons”, el seu gran potencial i els seus avantatges pel que fa a la geolocalización per GPS.

Què són els beacons?

Un “beacon” és un petit dispositiu -de la grandària d’una moneda de 50 cèntims d’euro- que emet un senyal en l’ona curta de la tecnologia Bluetooh, l’abast màxim de la qual és de 50 metres. El senyal, que es compon de tres valors numèrics, és única per a cada aparell i pot ser localitzada per un altre dispositiu rastrejador.

Un beacon és un dispositiu de la grandària d’una moneda de 50 cèntims que emet un senyal en l’ona curta de la tecnologia Bluetooh

El significat de beacon en castellà és “balisa”, un terme que s’usa en la navegació marítima per definir els senyals lumínics que s’emeten de nit i que els vaixells poden emprar de referència. En tecnologia digital, la seva funció és equivalent: definir una localització a l’espai sobre la base del senyal emès pel “beacon”, de manera que des d’un smartphone que tingui instal·lada una aplicació rastrejadora es detecti aquest senyal. A partir d’aquesta premissa, es poden configurar els valors del senyal perquè qui els detecti sigui enllaçat a un determinat missatge (de text, multimèdia o combinació de tots dos) que apareixerà en la pantalla del mòbil.

Si tenim una aplicació rastrejadora instal·lada i el Bluetooth del smartphone activat i entrem en la tenda Macy’s de Nova York, el telèfon detectarà les ofertes i la informació addicional de cada producte, quan accedim al camp d’abast dels “beacons” corresponents. Per descomptat, aquests “beacons” han estat configurats pel personal de l’establiment i col·locats en els llocs convenients.

Una altra tenda que ha incorporat els “beacons” és la que té Apple a la mateixa ciutat nord-americana. Però de moment, són molt pocs més els exemples de comerços i serveis que utilitzen “beacons” per oferir informació i ofertes addicionals. A Espanya, per exemple, són inexistents.

Una tecnologia de gran potencial

Malgrat la poca penetració que té encara aquesta tecnologia, les seves possibilitats són enormes i han aixecat grans expectatives. PayPal, el sistema de micropagos digitals, ha anunciat que llançarà projectes basats en els “beacons” per poder efectuar pagaments des del mòbil sense haver de passar per la caixa. PayPay assegura que els “beacons” són l’alternativa idònia a la tecnologia NFC, ja que tenen un abast major -NFC solament s’activa a menys de 20 centímetres- i són compatibles amb els iPhone.

Img beacons
Imatge: Estimote

En el cas dels museus, aquests dispositius podrien informar de cada obra d’art en apropar-se l’usuari a elles. En l’administració, podrien guiar-nos al lloc on hem de fer una determinada gestió, o ens informarien dels transports públics disponibles a menys de 50 metres de la nostra posició. En els comerços o fins i tot al carrer, ens podrien llançar ofertes, publicitat, o guiar-nos a determinats llocs del nostre interès. Però tot això depèn que les empreses i les institucions s’animin a comprar “beacons”, configurar-los i col·locar-los en els llocs adequats.

Aquests aparells també poden ser comprats per qualsevol usuari i configurats, encara que estan destinats a desenvolupadors d’apps. Algunes empreses espanyoles, com Mobisfera, ja estan treballant en la creació d’aplicacions rastrejadores, i en la tenda d’Android es poden trobar nombrosos programes basats en aquesta tecnologia.

D’altra banda, Apple va anunciar en el llançament de iOS 7 que aquest sistema operatiu permetrà en el futur convertir tant l’iPad com l’iPhone en un “beacon” emissor de senyals -als quals crida “ibeacons”-, per la qual cosa els usuaris podran configurar el seu propi missatge, quan aquesta funció estigui implantada.

Per què és millor que la geolocalización per GPS?

Els “beacons” compten amb diversos avantatges respecte a la tecnologia GPS per la geolocalización en proximitat. La primera és que l’activació de la connectivitat Bluetooth consumeix molta menys bateria que la manera GPS, de manera que si estem, de turisme i lluny de l’hotel, no haurem d’anar a recarregar la bateria.

La segona és que, en ser una tecnologia independent de la xarxa de dades -la localització per GPS en el mòbil no ho és-, podem usar-la a l’estranger per informar-nos d’esdeveniments i llocs d’interès, sense témer pel cost del roaming de dades.

A diferència del GPS, els “beacons” funcionen dins dels edificis amb gran precisió

Un altre avantatge és que es tracta d’una tecnologia que, a diferència del GPS, segueix funcionant dins dels edificis amb gran precisió, la qual cosa es coneix com geolocalización “indoor”. També, gràcies al seu curt abast, permet saber amb més exactitud l’oferta cultural o comercial que tenim al nostre al voltant, sense tenir a veure informació de llocs que queden massa lluny del nostre radi d’acció, com avui dia ocorre amb la geolocalización per GPS.

Així i tot, els “beacons” també tenen els seus desavantatges: precisen d’aplicacions instal·lades per funcionar, cal tenir el Bluetooth activat -el que a la llarga consumeix energia- i la seva utilitat depèn de la voluntat de tercers de col·locar i configurar els dispositius. Que Apple es decidís a activar aquesta funcionalitat en els seus dispositius podria ajudar al fet que es consolidessin com a tendència no solament comercial, sinó per millorar els serveis públics en general.