Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Big data, una amenaça a la nostra intimitat?

El desenvolupament de programes capaços d'analitzar grans bases de dades posa en creixent perill la privadesa dels usuaris
Per Jordi Sabaté 6 de desembre de 2011
Img bigdata portada
Imagen: Ed Yourdon

Cada vegada que naveguem per la Xarxa, deixem un rastre dispers de nosaltres mateixos a les pàgines quevisitem, les opinions que vertemos a les nostres xarxes socialsfavorites, les fotos que pugem als nostres serveisd’emmagatzematge o que comentem d’uns altres, etc… Totes aquestes dadescomprenen un enorme volum d’informació de cada usuari que té granvalor per a les empreses, ja que així perfilen al màxim l’ofertadels seus productes, encara que de moment són bases moltdifícils d’analitzar dau la seva grandària: és el que es coneix com “bigdata”. Els especialistes creuen que la seva anàlisi és el granrepte dels propers anys i IBM assegura que en el futur el 83% de lainversió en innovació es dedicarà al seu estudi. Ara bé,què han de dir els usuaris, que veuran la seva intimitatdespullada per grans ordinadors? Per als organismes i agènciesnacionals de protecció de dades, “big data” també ésun repte que consideren que ha de sotmetre’s al seu control.

L’expert en seguretat digital més important del món assegura que el tractament d’aquestes bases de dades pot excitar la cobdícia de les grans corporacions

La recent conferènciainternacional d’autoritats i agències nacionals de protecció dedades i privadesa dels usuaris, celebrada el novembre passata Mèxic, va dedicar una bona part del seu temari a debatre el reptede la “big data”, els milions de megaoctets d’informació-l’empresa IBM assegura que són més de dos quintillones de bites al dia- acumulatsen grans bases de dades de les empreses i que aquestes pretenenutilitzar per analitzar el comportament dels usuaris amb la fid’afinar al màxim les seves ofertes i els desenvolupaments de futursproductes. Tal és el nivell de preocupació que genera aquest noufenomen.

La propera gran revolució en anàlisi de dades

Encara que de moment són pocs elsinstruments i maquinari capaç de processar aquesta ingent quantitat deinformació, i estan solament a l’abast de les corporacions mésgrans del sector tecnològic, a cap analista empresarial es liescapa que és una de les grans apostes de futur. És unapotencial font d’informació molt valuosa per millorar lapublicitat, el màrqueting, i fins i tot, el disseny de futurs desenvolupaments.

IBM estima que durant els propers anys s’invertirà el 83% dels fons destinats a innovació tecnològica en la construcció d’eines capaces d’analitzar grans bases de dades

IBM estimaque durant els propers anys s’invertirà el 83% dels fons destinats a innovaciótecnològica en la construcció deeines capaces d’analitzar gransbases de dades i extreure conclusions entenedores. La consultoraMckinsey ho considera lapropera gran revolució després de l’eclosió del cloudcomputing o núvol.

Quan entrem en un servei irealitzem alguna activitat en ell, deixem un rastre de nostraactitud, el nostre ànim, la nostra visió dels temes més variatso els nostres gustos estètics, entre moltes altres pistes queperfilen la nostra identitat. En bona lògica, aquestes dades podencorrespondre al nostre perfil públic en Internet, alguna cosa que totstenim i que es refereix a la nostra identitat digital.

No s’ha d’oblidar que a la Xarxa lesrelacions i interaccions humanes es multipliquen, de manera que ésmolt més complicat, i en ocasions incoherent, mantenir els nivells deintimitat del món físic. Fins i tot pot ser interessant que lesempreses coneguin el nostre perfil públic si amb això ens evitenenutjoses campanyes de productes que no ens interessen. Ara bé, noés el mateix el nivell de coneixement de les identitats delsusuaris que es pot tenir amb els ordinadors actuals, enfront delque podria ser una anàlisi del conjunt de la informació quedeixem.

Tràfic il·legal de dades

Analistes com Kenneth Neil Cuckier,col·laborador de la revista ‘The’economist , considerenque aquesta informació tindrà un enorme valor monetari quan puguianalitzar-se, per la qual cosa ningú ens assegura que no acabi per serobjecte de tràfic il·legal de dades cap a empreses amb intencionsdeshonestas, de manera que aquestes bases puguin arribar a ser alguna cosa perjudicialper a l’usuari. L’expert en seguretat digital més important delmón, Bruce Schneier, enuna entrada del seu blog, insisteix en la mateixa adreça queCuckier i assegura que el tractament d’aquestes bases de dades potexcitar la cobdícia de les grans corporacions, que avui acumuleninformació a marxes forçades.

Davant aquest perill, aquests analistesexigeixen lleis més estrictes en la protecció dels usuaris igaranties majors per part dels serveis de la Xarxa. Empreses iserveis com Google, Facebook, Microsoft, Apple i moltes altres queemmagatzemen dades dels seus usuaris esveuen pressionades de manera creixent perquè garanteixin que les sevesbases no s’alliberaran a tercers ni estaran subjectes a cap tipus decomerç il·legal.

Un dilema ètic

La majoria d’aquestes empreses responen positivament a les pressions dels governs amb l’augment dels nivells deprivadesa que pot assumir l’usuari, però el problema és queen ocasions aquest prefereix tenir molts de les seves dades en perfilpúblic per arribar a més gent i comunicar-se amb més intensitat.No són pocs els usuaris que no veuen cap mal en què se sàpiguen determinats dadespersonals i, en realitat, si molts d’aquestes dades anessin privats, laXarxa seria molt més ineficient com a eina d’informació icomunicació.

El perill no són les dades en si, sinó les eines capaces de sumar-los tots, tractar-los d’una manera integrada i extreure conclusions de la nostra personalitat, en principi, impensables

El problema, com indica enaquesta entrada del seu blog el professor del IE Business School i analista tecnològicEnrique Dans, resideix que el perill no són les dades en si, sinóles eines capaces de sumar-los tots, tractar-los deuna manera integrada i extreure conclusions de la nostra personalitat, enprincipi, impensables i que potser no ens agradi que coneguin elsaltre. I molt menys que s’embenen en un fosc mercat negre. Enaltres paraules, el tractament de les grans bases obre unimportant dilema ètic.

Els analistes de dades Terence Craig iMary Ludloff van publicar el setembre passat l’assaig “Privacyand big data“, on abunden amb exemples en la idea que elanàlisi de grans bases de dades dels usuaris ja ésobjecte de comerç entre empreses com Google, Facebook o Microsoft,que s’emparen en les condicions d’ús dels serveis -que gairebéningú llegeix-, en les diferents polítiques i lleis de protecció de laprivadesa de cada país i en el desconeixement de molts usuarisper recol·lectar i revendre dades personals a empreses de màrqueting ipublicitat. Destaquen que un problema addicional és que després d’aquesta vendaes perd moltes vegades el rastre de les bases, que van a empresesdifuses de països del Tercer Món on amb prou feines hi ha lleis queemparin la intimitat.

En mans del Gran Germà

En el relat “L’informe de laminoria”, de Phillip K. Dick, la policia d’una ciutatamericana era capaç de predir què persones cometrien undelicte abans que ho fessin i, per tant, executar-les a temps perevitar el crim. La predicció la realitzaven tres medium en estatde coma que vivien en una piscina de sèrum, els cervells del qual estavenconnectats a unes pantalles que mostraven els successos previstos. Sens dubte,una al·legoria dels ordinadors potents del futur, capaços d’analitzarels “big data”. Tant en el conte com enla pel·lícula que va generar, “Minority report”, la policiaexecutava de manera arbitrària a ciutadans innocents a partir de les prediccionsdels medium.

Img
Imatge: Chris Gladis

No és difícil imaginar què podrienfer futurs governs dictatorials, o simplement gelosos de l’ordre,si tinguessin a les seves mans ordinadors capaços d’integrar ianalitzar tota la informació que els usuaris deixem a la Xarxa.Podrien ponderar el nostre descontentament, predir els nostres empipaments i assassinar-nos o empresonar-nos per evitar que ens revoltéssim.També podrien manipular amb facilitat a l’opinió pública iaixí guanyar eleccions i plebiscits segons la seva conveniència. Diversosagents socials ja han alertat que aquest escenari està menys lluny de la ciència ficció del que pensem.

En un altre ordre de coses, quèsucceiria si es poguessin diagnosticar malalties, mentals o no,segons el comportament analitzat de les persones a les xarxessocials o en els cercadors? És lícit detectar i comunicar aun usuari que pateix un trastorn mental sense que hagi percebut els efectes i, per tant, provocar-li sofriment?