Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Big data, una amenaça a la nostra intimitat?

El desenvolupament de programes capaços d'analitzar grans bases de dades posa en creixent perill la privadesa dels usuaris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deDesembrede2011
Img bigdata portada Imatge: Ed Yourdon

Img
Imatge: Ed Yourdon

Cada vegada que naveguem per la Xarxa, deixem un rastre dispers de nosaltres mateixos a les pàgines quevisitem, les opinions que vertemos a les nostres xarxes socialsfavorites, les fotos que pugem als nostres serveisd’emmagatzematge o que comentem d’uns altres, etc… Totes aquestes dadescomprenen un enorme volum d’informació de cada usuari que té granvalor per a les empreses, ja que així perfilen al màxim l’ofertadels seus productes, encara que de moment són bases moltdifícils d’analitzar dau la seva grandària: és el que es coneix com “bigdata”. Els especialistes creuen que la seva anàlisi és el granrepte dels propers anys i IBM assegura que en el futur el 83% de lainversió en innovació es dedicarà al seu estudi. Ara bé,què han de dir els usuaris, que veuran la seva intimitatdespullada per grans ordinadors? Per als organismes i agènciesnacionals de protecció de dades, “big data” també ésun repte que consideren que ha de sotmetre’s al seu control.

L’expert en seguretat digital més important del món assegura que el tractament d’aquestes bases de dades pot excitar la cobdícia de les grans corporacions

La recent conferència
internacional d’autoritats i agències nacionals de protecció de
dades i privadesa dels usuaris, celebrada el novembre passat
a Mèxic, va dedicar una bona part del seu temari a debatre el repte
de la “big data”, els milions de megaoctets d’informació
-l’empresa IBM assegura que són més de dos quintillones de bites al dia- acumulats
en grans bases de dades de les empreses i que aquestes pretenen
utilitzar per analitzar el comportament dels usuaris amb la fi
d’afinar al màxim les seves ofertes i els desenvolupaments de futurs
productes. Tal és el nivell de preocupació que genera aquest nou
fenomen.

La propera gran revolució en anàlisi de dades

Encara que de moment són pocs els
instruments i maquinari capaç de processar aquesta ingent quantitat de
informació, i estan solament a l’abast de les corporacions més
grans del sector tecnològic, a cap analista empresarial es li
escapa que és una de les grans apostes de futur. És una
potencial font d’informació molt valuosa per millorar la
publicitat, el màrqueting, i fins i tot, el disseny de futurs desenvolupaments.

IBM estima que durant els propers anys s’invertirà el 83% dels fons destinats a innovació tecnològica en la construcció d’eines capaces d’analitzar grans bases de dades

IBM estima
que durant els propers anys s’invertirà el 83% dels fons destinats a innovació
tecnològica en la construcció de
eines capaces d’analitzar grans
bases de dades i extreure conclusions entenedores. La consultora
Mckinsey ho considera la
propera gran revolució després de l’eclosió del cloud
computing o núvol.

Quan entrem en un servei i
realitzem alguna activitat en ell, deixem un rastre de nostra
actitud, el nostre ànim, la nostra visió dels temes més variats
o els nostres gustos estètics, entre moltes altres pistes que
perfilen la nostra identitat. En bona lògica, aquestes dades poden
correspondre al nostre perfil públic en Internet, alguna cosa que tots
tenim i que es refereix a la nostra identitat digital.

No s’ha d’oblidar que a la Xarxa les
relacions i interaccions humanes es multipliquen, de manera que és
molt més complicat, i en ocasions incoherent, mantenir els nivells de
intimitat del món físic. Fins i tot pot ser interessant que les
empreses coneguin el nostre perfil públic si amb això ens eviten
enutjoses campanyes de productes que no ens interessen. Ara bé, no
és el mateix el nivell de coneixement de les identitats dels
usuaris que es pot tenir amb els ordinadors actuals, enfront del
que podria ser una anàlisi del conjunt de la informació que
deixem.

Tràfic il·legal de dades

Analistes com Kenneth Neil Cuckier,
col·laborador de la revista ‘The’economist , consideren
que aquesta informació tindrà un enorme valor monetari quan pugui
analitzar-se, per la qual cosa ningú ens assegura que no acabi per ser
objecte de tràfic il·legal de dades cap a empreses amb intencions
deshonestas, de manera que aquestes bases puguin arribar a ser alguna cosa perjudicial
per a l’usuari. L’expert en seguretat digital més important del
món, Bruce Schneier, en
una entrada del seu blog, insisteix en la mateixa adreça que
Cuckier i assegura que el tractament d’aquestes bases de dades pot
excitar la cobdícia de les grans corporacions, que avui acumulen
informació a marxes forçades.

Davant aquest perill, aquests analistes
exigeixen lleis més estrictes en la protecció dels usuaris i
garanties majors per part dels serveis de la Xarxa. Empreses i
serveis com Google, Facebook, Microsoft, Apple i moltes altres que
emmagatzemen dades dels seus usuaris es
veuen pressionades de manera creixent perquè garanteixin que les seves
bases no s’alliberaran a tercers ni estaran subjectes a cap tipus de
comerç il·legal.

Un dilema ètic

La majoria d’aquestes empreses responen positivament a les pressions dels governs amb l’augment dels nivells de
privadesa que pot assumir l’usuari, però el problema és que
en ocasions aquest prefereix tenir molts de les seves dades en perfil
públic per arribar a més gent i comunicar-se amb més intensitat.
No són pocs els usuaris que no veuen cap mal en què se sàpiguen determinats dades
personals i, en realitat, si molts d’aquestes dades anessin privats, la
Xarxa seria molt més ineficient com a eina d’informació i
comunicació.

El perill no són les dades en si, sinó les eines capaces de sumar-los tots, tractar-los d’una manera integrada i extreure conclusions de la nostra personalitat, en principi, impensables

El problema, com indica en
aquesta entrada del seu blog el professor del IE Business School i analista tecnològic
Enrique Dans, resideix que el perill no són les dades en si, sinó
les eines capaces de sumar-los tots, tractar-los de
una manera integrada i extreure conclusions de la nostra personalitat, en
principi, impensables i que potser no ens agradi que coneguin els
altre. I molt menys que s’embenen en un fosc mercat negre. En
altres paraules, el tractament de les grans bases obre un
important dilema ètic.

Els analistes de dades Terence Craig i
Mary Ludloff van publicar el setembre passat l’assaig “Privacy
and big data
“, on abunden amb exemples en la idea que el
anàlisi de grans bases de dades dels usuaris ja és
objecte de comerç entre empreses com Google, Facebook o Microsoft,
que s’emparen en les condicions d’ús dels serveis -que gairebé
ningú llegeix-, en les diferents polítiques i lleis de protecció de la
privadesa de cada país i en el desconeixement de molts usuaris
per recol·lectar i revendre dades personals a empreses de màrqueting i
publicitat. Destaquen que un problema addicional és que després d’aquesta venda
es perd moltes vegades el rastre de les bases, que van a empreses
difuses de països del Tercer Món on amb prou feines hi ha lleis que
emparin la intimitat.

En mans del Gran Germà

En el relat “L’informe de laminoria”, de Phillip K. Dick, la policia d’una ciutatamericana era capaç de predir què persones cometrien undelicte abans que ho fessin i, per tant, executar-les a temps perevitar el crim. La predicció la realitzaven tres medium en estatde coma que vivien en una piscina de sèrum, els cervells del qual estavenconnectats a unes pantalles que mostraven els successos previstos. Sens dubte,una al·legoria dels ordinadors potents del futur, capaços d’analitzarels “big data”. Tant en el conte com enla pel·lícula que va generar, “Minority report”, la policiaexecutava de manera arbitrària a ciutadans innocents a partir de les prediccionsdels medium.

Img
Imatge: Chris Gladis

No és difícil imaginar què podrienfer futurs governs dictatorials, o simplement gelosos de l’ordre,si tinguessin a les seves mans ordinadors capaços d’integrar ianalitzar tota la informació que els usuaris deixem a la Xarxa.Podrien ponderar el nostre descontentament, predir els nostres empipaments i assassinar-nos o empresonar-nos per evitar que ens revoltéssim.També podrien manipular amb facilitat a l’opinió pública iaixí guanyar eleccions i plebiscits segons la seva conveniència. Diversosagents socials ja han alertat que aquest escenari està menys lluny de la ciència ficció del que pensem.

En un altre ordre de coses, quèsucceiria si es poguessin diagnosticar malalties, mentals o no,segons el comportament analitzat de les persones a les xarxessocials o en els cercadors? És lícit detectar i comunicar aun usuari que pateix un trastorn mental sense que hagi percebut els efectes i, per tant, provocar-li sofriment?

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions