Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

BitTorrent, la pluja de dades

El que va començar com un sistema barat per a distribuir arxius de Linux ha acabat copant el 30% del trànsit d'Internet
Per Darío Pescador Albiach 19 de abril de 2006

La mateixa existència d’Internet es basa a enviar dades d’un costat a un altre. Per molt que augmenti, els usuaris sempre es queixen de la falta d’amplada de banda. Una solució és fer més eficaç la transmissió, i a això estava destinat el protocol BitTorrent.

Intercanviar fragments

En 2002 Bram Cohen va crear BitTorrent, una forma barata i eficaç de distribuir arxius grans a molts usuaris alhora

Bram Cohen, un programador de programari lliure, va trobar la solució a un problema. Les diferents distribucions de Linux són gratuïtes, però el sistema complet ocupa diversos Gigaoctets. Això és molt de volum de dades per a descarregar-ho d’una pàgina web.

Quan sortia una nova distribució de Linux, els servidors web on es trobaven les còpies se saturaven a causa de la gran quantitat de peticions de descàrrega, i el cost de manteniment del servidor augmentava. Al seu torn els usuaris, que acudien en massa per la nova versió, sofrien una descàrrega molt lenta.

En 2002 Cohen va desenvolupar BitTorrent, una forma barata i eficaç de distribuir arxius grans a molts usuaris alhora.

Com és lògic, l’aplicació final ha estat molt diferent. Els programes P2P com Napster i Kazaa suporten bé les descàrregues d’arxius petits, com les cançons en MP3. No obstant això, un sistema com BitTorrent és ideal per a la transmissió d’arxius grans, com a vídeos de pel·lícules i sèries de televisió.

Una pel·lícula pot trigar dies a descarregar-se si s’utilitza emuli. Amb BitTorrent, és qüestió d’hores.

/imgs/2006/11/torrent2.gif

Com funciona?

BitTorrent és un protocol de transmissió d’arxius entre iguals, és a dir, d’usuari a usuari, o P2P. No obstant això, existeix un servidor, anomenat ‘tracker’ (rastrejador) encarregat de posar en contacte als usuaris entre si, encara que des del servidor no se sap quins arxius s’estan intercanviant.

Per a comprendre el mecanisme es pot pensar en diverses persones assegudes al voltant d’una taula. Cadascuna té versos solts d’un sonet. Per exemple, la persona de la dreta té el primer quartet i les línies 11 i 14. La persona de l’esquerra té les línies 2, 6, 7 i 12.

El servidor s’encarrega de coordinar que els usuaris rebin els fragments necessaris com més de pressa millor

La idea és que tots acabin amb els 14 versos del sonet. Tots poden parlar entre si per a dictar-se els versos que els falten.

Una sola persona de la taula, anomenada ‘llavor’ té el poema complet. Però molts trobaran més còmode demanar versos al company més pròxim, i recórrer a la ‘llavor’ quan només li faltin uns pocs per a acabar.

Així funciona BitTorrent: tots envien, tots reben. L’usuari que té un arxiu complet es diu, en efecte, ‘seed’ (llavor). Els qui descarreguen es diuen ‘leechers’ o sangoneres. El servidor s’encarrega de coordinar que els usuaris rebin els fragments necessaris com més de pressa millor.

Amb BitTorrent és possible transmetre arxius molt grans a moltes persones sense que se sobrecarregui un servidor, ni les connexions dels usuaris client. Això és una innovació crucial.

El problema de la distribució

Quan molts usuaris sol·liciten el mateix arxiu alhora, l’amplada de banda es reparteix entre ells, i la velocitat de descàrrega és molt de menor

Per a entendre els avantatges de BitTorrent cal comparar-ho abans amb les aplicacions existents de transmissió d’arxius.

El sistema tradicional es diu FTP. Un servidor FTP emmagatzema arxius, accepta peticions d’enviament dels usuaris autoritzats i els envia una còpia a la màxima velocitat possible. Però quan molts usuaris sol·liciten el mateix arxiu alhora, l’amplada de banda es reparteix entre ells, i la velocitat de descàrrega és molt de menor.

Aquest problema s’intenta solucionar posant servidors mirall (‘mirrors’) que contenen còpia de l’arxiu, però també tenen un límit.

Per part seva, els sistemes P2P més coneguts, com Kazaa, eDonkey o Gnutella, no necessiten guardar els arxius en servidors. Són els usuaris els qui tenen els arxius en els seus ordinadors. Els servidors es limiten a connectar a un usuari que cerca, per exemple, una cançó, amb un altre que la té. La transferència no és client-servidor, sinó entre clients, és a dir, entre iguals (peers). D’aquí el nom Peer to Peer (P2P).

Les xarxes P2P també tenen les seves limitacions. Les connexions ADSL són asimètriques, i la velocitat de pujada és molt de menor que la de baixada. Si un usuari rep una gran demanda d’un arxiu, en enviar-lo hi ha un coll d’ampolla. També és habitual que la descàrrega s’interrompi, perquè el donant s’ha desconnectat o ha esborrat l’arxiu.

/imgs/2006/11/torrent1.gif

El revolucionari torrent

En BitTorrent, com més popular és un arxiu, més ràpida és la seva descàrrega.

La innovació de BitTorrent és que ja no és necessari trobar a algú que tingui l’arxiu complet. Si un altre usuari té només un fragment, la descàrrega pot començar. El normal és que hi hagi diversos usuaris enviant i rebent framentos alhora, amb el que la velocitat és molt major i no hi ha tanta sobrecàrrega en les connexions.

En BitTorrent, com més popular és un arxiu, més ràpida és la seva descàrrega

Tant és així, que les noves versions d’alguns programes P2P han incorporat algunes de les innovacions de BitTorrent, com les descàrregues de diversos usuaris alhora i les descàrregues de fragments d’arxius.

BitTorrent funciona tan bé en comparació amb altres sistemes que, segons un servei d’anàlisi del trànsit d’Internet anomenada CacheLogic, va representar el 30% del trànsit mundial en Internet en 2004.

Instal·lació de BitTorrent

BitTorrent no és només un programa, sinó un protocol de codi obert. Això vol dir que hi ha moltes aplicacions disponibles, i totes funcionen d’una manera semblant. Aquests són alguns dels clients de BitTorrent (programes per a descarregar torrents) més coneguts:

Granges de torrents

Una vegada descarregat i instal·lat el programa client, on es busquen els arxius? BitTorrent resulta una mica desconcertant per als usuaris acostumats a altres programes P2P, com Kazaa o emuli, perquè no incorpora un sistema de cerca. En el seu lloc, els arxius .TORRENT es troben en la web. Per a trobar una cançó, per exemple, cal dirigir-se a una de les moltes pàgines de cerca, entre les quals es troba també la del creador del protocol BitTorrent. Hi ha multitud de pàgines en la web on trobar enllaços a arxius. Aquests són algunes de les més conegudes:

Buscant el torrent

En les pàgines per a buscar torrents no estan els arxius complets, sinó enllaços a arxius descriptius amb l’extensió .TORRENT. A partir de la informació continguda en l’arxiu .TORRENT és possible localitzar els fragments necessaris per a descarregar l’arxiu buscat. També hi ha weblogs, fòrums o pàgines personals on es publiquen els enllaços als arxius que posseeix l’autor.

Una vegada localitzat l’enllaç a l’arxiu .TORRENT, n’hi ha prou amb fer ‘clic’ en ell. En aquest moment s’activa el programa client de BitTorrent per a iniciar la descàrrega, i també la distribució de fragments descarregats a altres usuaris.

En les pàgines per a buscar torrents no estan els arxius complets, sinó enllaços a arxius descriptius amb l’extensió .TORRENT

Una vegada l’usuari té l’arxiu que volia descarregar complet, pot convertir-se en llavor per a aquest arxiu. És a dir, en distribuïdor del document. N’hi ha prou amb deixar oberta l’aplicació després de la descàrrega.

A més, es poden crear referències .TORRENT a tots els arxius que es desitgi compartir, i enviar-les a un ‘tracker’ (rastrejador) perquè altres usuaris puguin localitzar-les. En BitTorrent, quants més arxius es comparteixin, més ràpida és la descàrrega.

/imgs/2006/11/torrent3.gif

De revolució a negoci

Al setembre de l’any passat, la pàgina BitTorrent va aconseguir 8,75 milions de dòlars de finançament per a convertir-se en negoci. La idea és incorporar anuncis als continguts i crear un sistema de comerç electrònic per a vendre pel·lícules, música, jocs i programes, tant de les grans productores com d’autors independents.

L’èxit de l’aventura depèn de l’habilitat de Cohen i els seus socis per a convèncer als executius de les grans productores que posin els seus continguts a la disposició del públic. Un dels seus arguments serà incorporar sistemes de protecció a l’aplicació per a evitar la còpia no autoritzada de continguts, acció que pot xocar frontalment amb les legislacions d’alguns països com França.

L’altra basa és la de la velocitat: si les productores de cinema aconsegueixen distribuir pel·lícules sota demanda a gran velocitat, un bon nombre d’usuaris decidiran pagar per elles. L’èxit d’iTunes amb les descàrregues de música de pagament pot ser una bona guia.