Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Blogs literaris

Els blogs no només són diaris personals o formes de periodisme ciutadà; cada vegada existeixen més bitàcoles que busquen noves formes d'expressió literària, moltes d'elles amb gran qualitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 24deAbrilde2006
img_literaturap

Fa més de cent anys, Oscar Wilde es queixava: “Antany els homes de lletres escrivien llibres i el públic els llegia. Avui dia el públic escriu els llibres i ningú els llegeix”. Wilde es referia, evidentment, als crítics i no als bloggers, però la seva frase, publicada avui, seria un bon titular: hi ha més escriptors que lectors en la blocosfera. “I, no obstant això”, recordava Enrique Vila-Matas fa uns anys, “el diari literari compta amb una gran tradició en espanyol: Moratín i Jovellanos, Pla, Dalí, Rosa Chacel…” La diferència és el format i l’abast. Avui es pot ser escriptor sense sortir de casa.

Els nous talents de la ‘blocosfera’

Img

Si la ‘blocosfera’ és l’editorial democràtica i universal, els nets de Cervantes han aprofitat les seves bondats de manera molt diferent. El moltes vegades premiat Hernán Casciari, per exemple, va recuperar el fulletó per lliuraments en ‘Més respecte que soc la teva mare‘, blog que es va convertir en llibre i, diuen, va camí de la gran pantalla. Casciari exercita el seu bon fer setmanalment en Orsai, on li segueixen milers de lectors cada dia, i ha estat artífex de diversos experiments, des del ‘Diari de Leticia Ortiz‘ al descacharrante ‘Juan Dámaso, vident‘.

Però el primer estel literari de la ‘blocosfera’ espanyola va ser la madrilenya Almudena Montero, el blog de la qual ‘Abans Morta Que Senzilla‘, va marcar un nou estil de fer literatura a la Xarxa. Almudena va publicar un llibre basat en el seu blog fa any i mitjà en l’editorial Aguilar, convertint-se en la primera Ventafocs de la blocosfera hispana.

L’última revelació ha estat Rafael Fernández, que s’ha convertit en un fenomen de fans amb la seva novel·la/blog ‘Diaris secrets de sexe i Llibertat‘. L’autor acaba de guanyar el primer premi del diari 20 minutos al millor blog en espanyol i és a punt de convertir-ho en novel·la, però a la seva manera. “No vull”, assegura Fernández, ” manar-ho a cap editorial; vull publicar-ho jo mateix, amb l’ajuda dels meus lectors”. “Crec que ja està ben que només es publiqui el que les editorials desitgin”, afegeix.

Resposta immediata

Img

A més de la promoció, hi ha altres aspectes interessants en el format blog per als creadors literaris: el blog exigeix disciplina i dedicació (un blog que no s’actualitza és un blog mort) i rep resposta immediata a manera de comentaris i en nombre de visites. A més agraeix l’experimentació i no es ressent quan hi ha més d’un escriptor en la màquina (els blogs són en moltes ocasions participatius i plurals).

Probablement per aquest motivo escriptors com Juan Carlos Márquez ho utilitzen. Recentment guardonat amb el Premi Rafael González Castell pel seu relat ‘Amèrica del Nord profunda’, Márquez publica capítols de la seva segona novel·la, ‘El soterrani’, en el seu blog homònim. Jordi Cebrián, per la seva banda, manté un blog amb relats de Cent paraules (ni una més ni una menys).


També en gènere líric es poden trobar pàgines interessants en la blocosfera hispana. Així, ‘El Motiu és el poema‘ és un blog-taller d’escriptura editat pels poetes argentins Osvaldo Bossi i Walter Cassara, que recull el millor de la poesia amateur sud-americana. Poesia en forma d’ocell és un homenatge al poeta peruà Jorge Eduardo Eielson, recentment mort, encara en l’inici de la seva marxa.

Experiments literaris

Img

Els blogs són una porta oberta a l’experimentació literària que, tal com ja s’ha dit, rep una resposta immediata per part dels lectors, doncs ells són els que decideixen si l’experiment és procedent o no. És així que tenen cert èxit blogs atípics com a Lector Constant, amb un marcat gust pels tractats de modals del segle XVI, o ‘Bestiària‘, el qual recupera un format molt volgut per Edward Lear per col·leccionar “Imatges, relats i descripcions de dones fantàstiques i reals”, tal com es pot llegir en la seva capçalera. Però entre els experiments més bonics està sens dubte ‘L’home que menjava diccionaris‘, un exercici hipertextual i exquisit.

Abunden, d’altra banda, les col·leccions de producció aliena, una lectura agradable quan es volen descobrir nous autors. ‘Contes curts‘ està dedicat als especialistes del gènere en la nostra llengua i ‘Aquesta borsa no és una joguina‘ publica retazos de poesia Dadaista. ‘Aquesta no és la meva vida‘ construeix els ‘posts’ filant cites alienes.

Entre les bitàcoles de crítica literària destaquen ‘Lector Il·lès‘, allotjada en portal de blogs ‘La Coctelera’, i L’escorpí, d’Alejandro Gándara, qui, a més, regala tres llibres al mes a través d’un petit concurs literari.

Els 'consagrats' també 'blogean'

Img

Després d’algunes reticències, molts escriptors de nissaga també han obert els seus propis blogs, encara que la majoria no són més que referències a les seves xerrades i intervencions en la premsa. Javier Marías, a qui s’esmenta any rere any per a la candidatura del Nobel de Literatura, actualitza la seva bitàcola amb les seves columnes per El País Setmanal i extractes d’altres autors.

Bons Modals és la bitàcola literària de Javier Mungía. El seu amic Juan Carlos Bondy actualitza Costat B, sobre escriptors i llibres, i Felix d’Azúa manté el seu al portal ‘El Bumerang’, igual que Santiago Roncagliolo, Marcelo Figueras i el mexicà Pedro Ángel Palou.

Finalment, José Antonio Millán porta un rest de blogs com qui escriu en moleskine: els comença, els plena i comença un de nou: ja va pel número sis.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions