Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Imatge i so

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Blu-ray: discos blindats contra l’usuari?

U dels nous formats per gravar pel·lícules que substituirà al DVD tindrà sistemes anticopia que podrien vulnerar els drets dels consumidors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 13deGenerde2006
Img bluport

Img

Des que va començar a parlar-se del desembarcament de la televisió d’alta definició (HDTV) en les llars, gens ha estat el mateix per al disc DVD. Aquest suport per emmagatzemar dades i imatges funciona d’allò més bé amb els monitors de tota la vida, capaces de reproduir el senyal de televisió analògica en 625 línies. El DVD té 720 línies de resolució.

Però les seves virtuts es queden excessivament curtes en una tecnologia que pot definir la imatge fins a en 1.080 línies verticals, per la qual cosa demanda una major quantitat d’informació en el disc. Utilitzant un símil prosaico, es diria que veure un DVD en un monitor d’alta definició és com conduir un Seat 600 per una autopista de pagament.


La indústria de l’entreteniment porta anys preparant la retirada del DVD del mercat

És per això que la indústria de l’entreteniment porta anys preparant la retirada del DVD del mercat per substituir-ho per nous suports amb més capacitat d’emmagatzematge de dades i, per tant, que responguin amb més eficiència a les demandes d’alta definició de les noves pantalles de televisió. El resultat han estat els nous discos òptics Blu-ray i HD-DVD, creats per dos consorcis diferents.

Mentre un DVD pot guardar 4,7 Gigaoctets en els discos d’una capa i 9,4 Gigaoctets en els de dos, l’HD-DVD pot emmagatzemar 15 Gigaoctets i 45 Gigaoctets respectivament. Per la seva banda, el Blu-ray té capacitat per emmagatzemar 25 Gigaoctets de dades en una capa i 50 Gigaoctets en doble capa. L’equivalent serien 30 episodis de Sexe a Nova York gravats amb qualitat normal. En alta definició, la capacitat d’enregistrament es reduiria a unes poques hores.

BD+: contra la còpia i contra els reproductors

No obstant això, i a pesar que tant la tecnologia Blu-ray com la HD-DVD permeten fabricar discos per gravar dades, crida l’atenció l’afany que han posat els seus fabricants (entre els quals es troben els grans estudis de la indústria del cinema) a dissenyar sistemes anticopia que evitin que els continguts comprats o llogats puguin ser gravats per aparells dissenyats per a això.

Això no és alguna cosa nou, ja que en els DVD s’utilitza un sistema conegut com a CSS (‘Content Scrambling System’) per evitar la còpia. Però l’experiència ha demostrat que aquest sistema no és difícil de sortejar pels usuaris, que han aconseguit gravar els continguts dels DVD protegits sense massa problemes. Els nous suports han fet un pas més enllà en la protecció dels continguts amb el sistema AACS (Advanced Access Content System), molt semblat al CSS.


Blu-ray incorporarà una ‘llista negra de gravadors-reproductors’ als quals no es permetrà reproduir els discos d’aquesta tecnologia

A més, Blu-ray incorporarà una ‘llista negra de gravadors-reproductors’ als quals no es permetrà reproduir els discos d’aquesta tecnologia. La protecció anticopia funcionarà per un sistema de claus, conegut com a BD+, que els distribuïdors de continguts assignaran a cada gravador. Cada clau xifrada protegirà els continguts enfront de l’acció d’un determinat model, de manera que per poder copiar un contingut comprat o llogat amb un gravador concret caldrà desxifrar aquesta clau.

La raó per la qual els fabricants de Blu-ray han decidit assignar una clau a cada model és que així els resultarà més fàcil identificar què claus han estat desxifrades pels usuaris, i per tant quins gravadors poden copiar els continguts protegits. El càstig consistirà que, a partir de llavors, els nous títols que la indústria llanci en suport Blu-ray seran incompatibles amb ‘els gravadors rebels’.

És a dir: aquells models de gravadors-reproductors les claus dels quals hagin estat desxifrades quedaran inhabilitats per al seu ús (que és reproduir discos, pel·lícules i videojocs), de manera que centenars de milers usuaris que mai han tingut intenció de copiar arxius protegits podrien veure’s afectats per la mesura.

Des de pàgines especialitzades en formats òptics, com Cdfreacks, s’exposa amb molta claredat el problema que pot generar BD+: “Gràcies al poder dissuasori de les claus, possiblement aquest sistema farà descendir de forma massiva la pirateria, però alhora crearà un seriós problema als usuaris honests”. En els fòrums de la Xarxa on es debat el tema s’apunta que si el sistema s’aplica amb total rigidesa, en pocs mesos tots els reproductors quedaran inhabilitats, amb el que Blu-ray se suïcidaria comercialment.


Centenars de milers usuaris que mai han tingut intenció de copiar arxius protegits podrien veure’s afectats per les mesures anticopia

Encara que el sistema de claus està pensat principalment per lluitar contra els reproductors industrials, que se solen usar en la pirateria massiva, també afectarà al reproductor domèstic que fa les còpies d’una en una. No obstant això, molts analistes pensen que Blu-ray serà flexible i benvolent amb els gravadors individuals, ja que l’objectiu és exclusivament lluitar amb eficiència contra les màfies que exploten la còpia il·legal.

Per evitar la còpia individual, Blu-ray ha dissenyat sistemes menys agressius que dificulten la mateixa molt més del que succeïa amb el DVD. El consorci que empara aquest suport ha desenvolupat el sistema ‘Rom Mark’, una marca d’aigües que permet seguir el rastre a contingut que ha estat gravat il·legalment.

SPDG, una altra mesura polèmica

A més dels sistemes AACS, BD+ i Rom Mark, Blu-ray incorporarà el ‘Self-Protecting Digital Content’ (SPDG). Es tracta d’un programa que plantarà un petit sistema operatiu en el lector de l’aparell reproductor i evitarà que els gravadors puguin copiar les pel·lícules que estan llegint. Segons els seus responsables, el SPDG ofereix seguretat afegida en cas que el sistema de protecció AACS sigui superat pels gravadors.

Alguns experts en seguretat han advertit que el SPDG pot posar als ordinadors en greu perill enfront d’atacs informàtics

No obstant això, alguns programadors i experts en seguretat ja han advertit que el SPDG no només suposa una vulneració de dubtosa legalitat del programari dels reproductors, sinó que a més pot posar-los en greu perill enfront d’atacs informàtics en introduir un programa aliè en l’aparell.

Els més alarmistes asseguren que el més probable és que en pocs dies comencin a infectar-se amb virus informàtics els discos durs dels gravadors que reprodueixin Blu-ray, ja que els seus sistemes operatius són molt sensibles als atacs. Mark Knox, conseller d’Hitachi (empresa integrada en el consorci que fabricarà HD-DVD, el seu competidor més directe), ha utilitzat una metàfora ocurrent per definir les conseqüències del que considera una imprudència per part dels desenvolupadors de Blu-ray: “En un embogit intent de tancar bé la porta han obert de cop totes les finestres”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions