Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bretxa digital

Internet no és igual per a tots a Espanya
Per miren 17 de juny de 2003

El desenvolupament tecnològic millora la qualitat de vida, però també és font de noves desigualtats. Reduir la bretxa digital, la distància que separa als ‘info-rics’ dels ‘info-pobres’, és un dels objectius prioritaris de molts governs del planeta. A Espanya, la posada en marxa de programes com el Pla Info XXI encara no ha donat els fruits desitjats.

Ciutadans de primera i de segona

La necessitat d’actuar perquè el desenvolupament tecnològic no incrementi les distàncies entre el primer i tercer món és ja una prioritat per a diversos organismes internacionals, com l’ONU. Però a escala nacional el problema és el mateix: l’accés a les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) separa a classes socials i aprofundeix les diferències entre els nuclis urbans i les zones rurals. Últimament, la bretxa digital està en boca de tots els polítics i present en els programes governamentals.

A Espanya l’accés a Internet és escàs i està mal repartit. La Xarxa només aconsegueix al 26% de la població, molt per sota de la mitjana europea. Les línies d’alta velocitat (ADSL), no obstant això, han tingut gran acolliment entre els internautes, però es concentren en els grans nuclis urbans (més del 40% estan a Madrid i Barcelona, mentre que ciutats com Sòria, Terol, Àvila o Zamora a penes arriben a les 2.000).

El primer pas ja s’ha donat: considerar Internet com un servei bàsic universal i el desenvolupament tecnològic com una prioritat per a la bona marxa de l’economia. No obstant això, les iniciatives llançades fins ara per a reconduir la situació a Espanya han donat pocs fruits. Pocs dubten que programes com el ‘Pla Info XXI’ o ‘Internet per a tots’ han quedat molt lluny de les expectatives inicials.

Pla Info XXI

El Pla d’acció Info XXI, basat en el projecte e-Europe llançat per la UE al desembre de 1999, pretenia, segons els seus responsables, “guanyar el futur”. L’ambiciós pla incloïa 332 iniciatives elaborades per tot els ministeris espanyols: crear punts d’accés públic a Internet en oficines de correus, biblioteques i nuclis rurals, formar professors, fixar preus i condicions assequibles per a connectar-se a Internet, estendre les xarxes de banda ampla a poblacions petites… D’elles, 21 eren considerades emblemàtiques, que es podien resumir en tres grans àrees d’actuació:

  • Dotar d’accés a la Xarxa tot el territori espanyol
  • Desenvolupar i impulsar l’Administració electrònica.
  • Potenciar els continguts en espanyol en Internet.

El més urgent, sens dubte, és impulsar l’accés a la Xarxa en un país amb un greu llast, i des d’aquest punt de vista, aconseguir que potencialment tot el que desitgi connectar-se pugui fer-ho. Amb la intenció de portar Internet a qualsevol racó del país i a tota classe de persones, es va posar en marxa un Pla d’Alfabetització Digital (Internet per a tots), que establia cursos barats per a formar a un milió de ciutadans en l’ús de la Xarxa. Aquest programa es va presentar almenys quatre vegades, l’última al maig de 2002, i el seu fracàs va ser reconegut fins i tot pel propi Ministeri.

Comissió Soto

El Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) va crear una comissió d’experts per a revisar i reprendre el Pla Info XXI. La ‘Comissió Soto’, presidida per Juan Soto i formada per 10 experts de prestigi, va recollir més de 4.500 propostes d’empreses i ciutadans per a elaborar l’informe “Aprofitar l’Oportunitat de la Societat de la Informació a Espanya”.

L’informe constreny a “definir un nou Pla General [en sustitución del Info XXI], dotat de suficient lideratge polític que compti amb l’organització i mitjans necessaris i que es comuniqui àmpliament”. Proposa sis actuacions prioritàries:

  • Potenciar la formació, per a passar de la “aula d’informàtica” a la informàtica a l’aula, impregnant tot el sistema educatiu de l’ús de les noves tecnologies.
  • Apostar per l’administració electrònica, accelerant la implantació del DNI electrònic i comprometent a les administracions perquè ofereixin cada vegada més serveis en Internet.
  • Equiparar legalment el “món Internet” al “món físic”, en els processos judicials, els mitjans de pagament electrònics o el vot.
  • Accelerar l’entrada dels ciutadans en Internet; facilitar l’accés a PCs dels col·lectius de menors rendes, dinamitzar l’oferta de serveis de banda ampla i impulsar l’accés a Internet de qualitat mitjançant Punts d’Accés Públics a Internet (PAPIs).
  • Impulsar les TIC en les empreses; programes d’assessorament per a pimes que donin a conèixer els incentius fiscals i subvencions relacionades amb la tecnologia.
  • Contribuir a la Integració social per a reduir la bretxa digital. La comissió proposa facilitar l’accés a les NT als col·lectius desfavorits com a vehicle d’integració social.

L’informe també recull les barreres que hauran de superar-se en l’obstinació per “accelerar el desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya i contribuir al fet que cada vegada més ciutadans i empreses es beneficiïn dels avantatges que ofereix”:

  • Reduït nivell d’utilització de les tecnologies a nivell intern i escassa interactivitat d’aquests serveis amb els ciutadans.
  • Elevat desconeixement i escassa capacitació: el 54% dels ciutadans no té un PC a la seva casa i el 48% de les empreses no extreu el màxim rendiment de les TIC per falta de formació.
  • Retard en la incorporació dels ciutadans a la Societat de la Informació, especialment en la penetració d’ordinadors personals i l’ús d’Internet en les llars.
  • Dèficit d’internautes, que no creen un mercat suficient perquè les empreses s’animin a usar aquest canal.

Internet rural

Al començament de 2001, el Ministeri va assegurar que durant aquest any Internet arribaria a totes les àrees rurals d’Espanya. Això incloïa canviar les línies de Telefonia Rural d’Accés Cel·lular (TRAC), que condemnen a més de 260.000 llars, al voltant d’un milió d’habitants, a l’ostracisme tecnològic, perquè impedeixen l’accés a la Xarxa.

Entre els anys 1992-94, Telefónica, complint la seva obligació de donar servei universal, va decidir instal·lar aquests telèfons de tecnologia cel·lular en les àrees rurals on no resultava rendible tendir cables. El problema d’aquestes línies és que només serveixen per a parlar, no per a connectar-se a Internet.

La meitat de les línies TRAC hauria d’haver estat substituïda fa més d’un any, però el procés s’ha anat dilatant per problemes tecnològics, la qual cosa ha causat gran malestar entre les poblacions afectades. Diversos pobles han optat per buscar solucions pel seu compte, connectant-se a Internet per satèl·lit sense esperar que arribi el substitut de les TRAC, perquè alguns governs locals ja consideren la connexió a Internet com un servei bàsic municipal, com l’aigua o l’enllumenat públic.

La nova Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), en vigor des de juliol de l’any passat, estableix per fi que Internet és un servei universal igual que la telefonia fixa, obligant a l’Administració, i a Telefónica com a operador dominant, a solucionar el problema de les TRAC a curt termini.

A l’inici de l’any, el MCYT va aprovar el pla de migració de les línies de telefonia rural a una altra tecnologia que permeti l’accés a Internet. Amb una inversió de 475 milions d’euros, aportats en part pels fons FEDER de la UE, el Govern desenvoluparà la proposta ‘multitecnológica’ de Telefónica, que estableix nous terminis i fixa les tecnologies i empreses adjudicatàries del pla de substitució:

  • Al juny se substituiran el 30% de les línies TRAC, el 70% abans de cap d’any i totes elles abans de 2005.
  • Les companyies Iberbanda, Neo-Sky i Basa substituiran el 60% de les línies amb LMDS (bucle d’abonat local sense fil), Telefónica Mòbils donarà el 30% de cobertura mitjançant GSM/GPRS i el 10% restant es farà per satèl·lit i parell de coure tradicional.

Bretxa ruralLes possibilitats que obren les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en el medi rural són més importants, si cap, que per a la resta, perquè no sols posen fi a l’aïllament secular d’aquestes àrees, sinó que actuen de manera decisiva sobre el seu desenvolupament per mitjà de:

  • Creació d’ocupació lligada a les noves tecnologies de la informació
  • Realització de projectes comuns en territoris rurals
  • Diversificació d’activitats
  • Nous canals de producció i comercialització
  • Augment de la rendibilitat i competitivitat de la producció
  • Conservació del medi natural i protecció del medi ambient

Iniciatives i exemples

Amb “plena coherència” amb una de les conclusions de la ‘Comissió Soto’ per a impulsar Internet a Espanya -“assegurar la igualtat d’oportunitats”- el MCYT es va posar a la feina amb el programa Internet rural. Es tracta d’una iniciativa, dotada amb 30 milions d’euros per al període 2002-2005, dirigida als tres milions d’habitants dels 1.500 municipis rurals que no tenen cobertura amb les actuals xarxes de banda ampla.

En concret, les actuacions compreses en el programa Internet Rural, són:

  • Dotar als municipis rurals de centres d’accés públic a Internet amb connexions de banda ampla, xarxes d’àrea local sense fils i de l’adequat equipament multimèdia.
  • Facilitar la integració de la tecnologia en la vida quotidiana dels ciutadans d’aquestes zones rurals.

Una altra acció que segueix les conclusions de la comissió d’experts és la inversió de 21 milions d’euros per a formar treballadors en noves tecnologies, que ha rebut una nova embranzida a través de la posada en marxa de la pàgina web www.forintel.es.

Es podrien esmentar altres iniciatives que demostren que “alguna cosa es mou” després del fracàs del Pla Info XXI, encara que algunes d’elles generen renovat escepticisme. Per exemple, els 1.900 ordinadors portàtils que ha cedit el MCYT a 60 entitats amb el risc de ‘infomarginalidad’: associacions de pares i familiars de minusvàlids, de pensionistes i jubilats, federacions de dones i famílies d’àmbit rural, organitzacions de majors, etc.

La Junta d’Extremadura, que va rebre 123 ordinadors, va dir que aquesta acció és insuficient: “És de riure considerar que aquesta mesura és la solució per a la bretxa digital. El MCYT envia un portàtil sense més. Les llicències dels programes continuen en propietat del Ministeri, amb el que anima als receptors a piratejar programari, o a haver d’adquirir programari propietari”, va explicar en un comunicat.Projectes exemplarsExtremadura, amb el projecte LinEx -per a utilitzar programari lliure en l’administració i l’educació- i el Pla d’Alfabetització Tecnològica, és una de les zones més avançades en la posada en marxa de programes per a no quedar-se enrere en el desenvolupament tecnològic.

La raó no és una altra que, al marge de les iniciatives governamentals, les entitats locals i regionals es mouen pel seu compte, algunes més que unes altres, per a assegurar-se que els seus ciutadans no queden fora del meteòric avanç de la Societat de la Informació. Per exemple:

  • Caldria destacar el projecte presentat pel Departament d’Agricultura i Pesca del Govern Basc per a l’accés a la Societat de la Informació en el medi rural, que ha estat seleccionat per Comissió Europea (dins de la incitativa Leader+) com a exemple del desenvolupament de les TIC en àmbits rurals i model a seguir. El Govern basc té com a meta que el medi rural disposi d’accés a Internet a alta velocitat abans de 2005. El pla va arrencar amb un projecte que s’aplicarà a 110 municipis rurals d’Euskadi, on es fomentarà l’ús de la tecnologia per a incrementar la competitivitat de productes i serveis. L’objectiu prioritari és que les NT “no acabin arribant a les zones rurals amb deu anys de retard, com ocorregués en temps passats amb el telèfon o el gas”.
  • La Diputació Provincial de Conca va posar en marxa el Programa de Formació en Noves Tecnologies, del qual s’han beneficiat més de 700 persones de 106 petits municipis. A més, perquè la població rural posi en pràctica els seus nous coneixements, es va signar un conveni amb la Conselleria de Ciència i Tecnologia per a connectar amb banda ampla via satèl·lit a totes les localitats de la província que ho sol·licitin.
  • “L’última vegada que aquesta empedrada ciutat medieval en el nord d’Espanya va estar en l’avantguarda d’alguna cosa, El Cid estava darrere de les bretxes de les muralles de la ciutat, preparant-se per a dirigir la Reconquesta contra els moros. Ara, Zamora està esperant saltar novament a l’avantguarda com la primera ciutat del món connectada enterament a Internet usant la tecnologia sense fils d’alta velocitat coneguda com a Wi-Fi”. Amb aquestes paraules es feia eco The Washington Post del projecte de l’espanyola Afitel, guanyador de l’última edició dels premis Computerworld Honors per representar un de les grans fites tecnològiques del segle XXI en pro d’una millora de la Societat de la Informació. El setembre passat, Zamora va implantar un sistema dissenyat per Afitel que permet l’accés a Internet sense cables des de qualsevol punt del nucli urbà.