Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Breu història dels navegadors

La progressiva adaptació dels navegadors a les necessitats de l'usuari ha estat un factor clau en el desenvolupament i consolidació de la Xarxa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 26deOctubrede2005
Img navep

Img

Encara que para moltes persones el navegador que usen i Internet són una mateixa cosa, això no és exactament així. En realitat el navegador és l’eina que utilitza l’usuari per moure’s per la Xarxa i poder accedir a les diferents pàgines web. Hi ha molts navegadors, uns més específics i uns altres més generals; cadascun amb els seus avantatges i les seves limitacions. Internet Explorer no és ni el primer navegador de la Xarxa ni el millor segons els experts, encara que sí el més estès i el que molts usuaris creuen únic.

A Suïssa hi ha una mica més que rellotges i xocolata

Per començar a explicar la història dels navegadors cal retrocedir a la Suïssa dels noranta. A principis de la dècada, en els laboratoris del CERN (Centre Europeu per a la Recerca Nuclear) de Ginebra, s’estava cuinant una bona part del futur tecnològic del segle XXI. Aquest peculiar organisme ha passat a la història gràcies a dos premis Nobel de Física i a la invenció de la World Wide Web, un sistema amb el qual els científics del CERN pretenien compartir documentació interessant amb altres col·legues al llarg del món de manera ràpida i assequible. En altres paraules, va anar a Suïssa on se li va donar a Internet l’estructura que actualment té.

Alhora que inventaven la W3, en el CERN van aprofitar per desenvolupar l’HTML (Hypertext Markup Language) i així crear un llenguatge que pogués ser comprensible tant per als humans com les màquines. Una vegada fet això els científics del CERN havien construït un espai digital amb les seves dimensions semàntiques (W3) i havien creat un llenguatge amb el qual poder dialogar en la seva travessia de lloc en lloc (HTML). El que els faltava per crear era la nau que els permetés anar d’un port a un altre; el navegador. El primer que es creo i que va estar en condicions d’aprofitar tant la W3 com l’HTML va ser Mosaic, llançat a l’abril de 1993 per Marc Andreessen i Eric Bina en el NCSA (National Center for Supercomputing Applications) d’Illinois, als Estats Units.

Mosaic, la mare de l’invent

Va ser el primer navegador gràfic de la W3 i la mare de tots els navegadors moderns. Va ser tan ben acollit en el circuit comercial que abans d’acabar l’any 93 es van presentar edicions diferenciades per Windows i Macintosh. Una llicència bastant generosa va permetre que moltes empreses creessin les seves pròpies versions, com Spry Mosaic i Spyglass Mosaic, més tard rebatejat com a Internet Explorer (IE).

Poc després del seu llançament, Marc Andreesen, que tenia aleshores 22 anys, es va sortir del NCSA i va fundar Mosaic Communications Corporation amb Jim Clark, de 49 anys, fundador de Silicon Graphics i un dels grans emprenedors de la història americana. La reunió de tots dos genis va generar un brot nou en aquesta planta mare dels navegadors que va anar el primer Mosaic: Mozilla. A pesar que avui dia aquest nom és bastant popular, en realitat va durar inicialment poc, ja que l’empresa d’Andreesen i Clark va canviar ràpidament la denominació Mosaic per la de Netscape Communications Corporation. Així Mozilla va passar a cridar-se Netscape Navigator.

També 1993 va ser l’any dels primers cercadors: Wandex, Aliweb i Lycos. Al final de 1993, Lycos indexava un total de 800.000 pàgines web. Fa uns mesos, Yahoo! va celebrar la seva pàgina vint mil milions.

Img
Netscape Navigator, el navegador pop

Kevin Kelly, fundador de la revista Wired, assegura que Netscape va posar Internet al carrer. Uns altres pensen que senzillament estava en el lloc adequat al moment just. En qualsevol cas va ser Netscape qui va treure la W3 del circuit universitari, i estrictament tecnològic, i la va portar a les cases i oficines dels ciutadans de vaig piular. És a dir que va convertir Internet en un fenomen de masses. Si a mitjan 1994 un editorial de la revista Estafi intentava explicar per què la Xarxa mai arribaria al gran públic, en 1995 la popularitat de la mateixa era tal que tots mitjans de comunicació donaven la benvinguda a l’Era ‘Internet’.

En aquesta revolució la major part del protagonisme ho va tenir Netscape, ja que va introduir un parell de novetats d’efecte immediat per a la popularitat de la Xarxa. La primera va ser l’habilitat de mostrar informació de manera immediata. Fins llavors, l’usuari havia d’esperar diversos minuts al fet que tot el contingut de la pàgina es descarregués per poder veure-ho en pantalla; Netscape va introduir el sistema gradual (primer el text, després les fotos; primer a dalt, després a baix) per agilitar el procés.

La segona va ser permetre que l’usuari es descarregués una versió de prova de l’aplicació: qualsevol internauta podia baixar el navegador i usar-ho durant el temps que considerés necessari abans de pagar per ell. Una dada curiosa ara com ara, però rellevant llavors, és que l’assistència telefònica de Netscape va estar disponible de manera gratuïta per a tothom fins que el nombre de trucades va ser inabastable.

Img
Internet Explorer, sota l’ala de windows

Netscape va regnar durant gran part dels noranta, introduint elements que aviat van ser adoptats per la resta de navegadors i convertint-se en l’estàndard per al W3C (World Wide Web Consortium) i l’ECMA (European Computer Manufacturers Association). Elements tan ubics avui com les cookies, els marcs i Javascript es deuen als desenvolupadors de Netscape. No obstant això, alguna cosa va canviar quan en 1995 Microsoft va llicenciar Spyglass Mosaic: va començar la que es va conèixer com a ‘Gran Guerra dels Navegadors’: una lluita a mort entre Bill Gates d’una banda i Andreesen i Clark per l’altre per fer-se amb les regnes de la Xarxa.

Aquesta guerra la va guanyar Microsoft, l’empresa de Bill Gates, en 1997 en reescriure la tercera versió del seu navegador des de zero i integrar la quarta en el sistema operatiu Windows 98, en una jugada comercial sense precedents. Per calibrar l’èxit de la maniobra basti amb dir que l’equip original d’Internet Explorer (IE) eren només cinc o sis persones. En 1999, any i mitjà més tard, Internet Explorer donava ocupació directa a més de mil.

Malgrat certes debilitats a l’hora de llegir pàgines i innegables problemes de seguretat, Internet Explorer ha mantingut el seu lideratge al mercat fins al dia d’avui. El seu únic competidor, més en el plànol del prestigi que en nombre d’usuaris, ha estat en els últims anys el cercador Firefox, de notable eficàcia, capacitat d’integració de desenvolupaments forans (plug-in) i inigualable usabilitat. No obstant això Microsoft és a punt de llançar la seva versió 7.0, que integra moltes de les millores que es troben en Firefox.

Img
Opera: un cant a la lleugeresa

Opera va néixer com el projecte independent de dos programadors de la companyia noruega Telenor. Jon Tetzschner i Geir Ivarsoey van invertir 7.000 dòlars de la seva pròpia butxaca i sis mesos de treball continuat en un prototip amb la intenció de crear “el navegador més ràpid de la terra”, segons les seves pròpies paraules. Volien aconseguir un navegador petit de grandària però gran en prestacions, que funcionés a la perfecció en totes les plataformes i oferís gran seguretat. La primera versió va ser alliberada al món en 1995. Opera es va desmarcar de la resta per la seva neteja i la seva capacitat d’innovació, introduint nous conceptes com les pestanyes o ‘tabs’. Fins ara, la versió lliure de publicitat costava 39 dòlars a l’any. Es calcula que té uns 22 milions d’usuaris al món. Des que es va convertir en gratuït fa un mes, ha rebut cinc milions de descàrregues.

Img
Firefox, una guineu nascuda lliure

El projecte Mozilla va néixer quan Netscape va alliberar el codi del seu agonizante Netscape Navigator, tractant desesperadament de recuperar la seva quota de mercat enfront de Microsoft. El projecte es va guanyar immediatament les simpaties de la comunitat d’usuaris del programari lliure, que van decidir reescriure el navegador des de zero. Per a això van adoptar un nou conjunt d’eines multiplataforma (que poden funcionar en diferents sistemes operatius, tals com Windows, Mac US X o Linux entre uns altres) basat en un llenguatge de programació tan plàstic i manejable com és XML. Al nou llenguatge que va resultar se li va cridar XUL.

L’envergadura del projecte va fer que trigués anys a materialitzar-se. La versió Mozilla 1.0 (un navegador lliure, multiplataforma, molt manejable i extremadament ambiciós) va arribar el 5 de juny del 2002, després d’una llarga espera. L’acolliment va ser temperat. La seva millora, Firefox, va sortir al carrer al novembre de 2004, guanyant en molt poc temps un ampli marge de popularitat gràcies a les seves pestanyes, la seva lleugeresa i versatilitat, basada en un sistema modular d’extensions (producte del llenguatge XML) a gust de l’usuari.

Konqueror, Safari i el projecte KDE

Img

Tant Konqueror com a Safari estan basats en KHTML, el motor de renderizado HTML lliure i desenvolupat per al projecte KDE. Aquest projecte pretén crear un conjunt d’eines (entorn d’escriptori gràfic) que possibilitin el treball de l’usuari en un sistema operatiu obert, sobretot Linux.

Konqueror és un navegador lliure i part oficial del projecte KDE. Funciona com a gestor d’arxius, navegador web o visor d’arxius. Permet la navegació en directoris locals, previsualizar qualsevol document o arxiu, incloent imatges i videos, i és segons els experts el millor navegador de la història. Especialment dissenyat per Linux.

Img

Safari és l’estàndard de navegació de Mac US X, el sistema operatiu d’Apple. Es va presentar en el Macworld del 2003 i va suposar la ruptura total amb Microsoft, qui encara desenvolupava Internet Explorer para Apple. Implementa un lector de fonts RSS i pot guardar la pagina completa en un arxiu per veure-la sense que l’usuari estigui connectat a la Xarxa.

Lynx i w3m, navegadors de text

Els navegadors de text són aquells que permeten a l’usuari navegar sense sortir de la consola o terminal i converteixen els menús, icones i botons de l’entorn gràfic en un sistema de menús de textos. Lynx va arribar en 1995 gràcies al patrocini de la University of Kansas i la seva versió millorada, Links, llegeix taules, marcs i imatges, igual que el seu homòleg japonès w3m. Són exclusius de l’entorn Unix i diverses vegades més ràpids que els navegadors tradicionals, però la seva quota de mercat és mínima.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions