Buscar treball en Internet

A Espanya hi ha més d’1.600.000 persones que no tenen treball, segons les últimes dades de l’INEM. En aquesta farragosa tasca que consisteix a trobar una nova ocupació (o el primer) o reciclar-se per a adaptar-se a les noves condicions del mercat laboral, Internet presta una gran ajuda.

Cada vegada més, la Xarxa constitueix el punt de trobada entre empreses i demandants d’ocupació, fins al punt que ha transformat en bona part la manera de buscar treball. La flexibilitat, rapidesa i universalitat que posa a l’abast de l’usuari l’han consolidat com una via útil per als quals anhelen abandonar la cua de l’atur.

Tal és així que enmig de la crisi que ha assotat i continua assotant a les ‘puntocom’, els portals d’ocupació han romàs a flotació i fins i tot s’han multiplicat; molts llocs web aliens al mercat laboral han incorporat borses de treball com a mitjà per a atreure l’atenció dels internautes. Es calcula que només a Espanya circulen per la Xarxa més de cinc milions de currículums.La majoria dels llocs d’ocupació compten amb un apartat destinat a les empreses, on aquestes accedeixen al llistat de postulants a canvi d’una quota, i un altre per als candidats. Aquesta secció sol ser de lliure accés per a utilitzar el motor de cerca i localitzar ofertes, i requerir un registre (gairebé sempre gratuït) si es vol accedir a més serveis. Perquè per al demandant d’ocupació, Internet és molt més que una eina per a buscar treball. Les pàgines dedicades al mercat laboral solen incloure molts serveis afegits:

• Classificació d’ofertes per sectors d’activitat, zones geogràfiques, remuneració, etc.
• Cerca d’ocupació per paraules clau i altres criteris.
• Possibilitat de ‘penjar’ una carta de presentació i el curriculum vitae, així com d’actualitzar tots dos en qualsevol moment.
• Consells per a l’elaboració del currículum. Ajuda per a la seva redacció (formats i plantilles de CV), correcció i traducció.
• Consells professionals sobre cartes de presentació, entrevistes de treball, tests, etc.
• Consultes legals sobre contractes, acomiadaments, prestació per desocupació, etc.
• Enviament d’alertes (noves ofertes d’ocupació) per correu electrònic segons els criteris seleccionats.
• Notícies i reportatges sobre el mercat laboral, així com informació sobre cursos, beques, oposicions, etc.
• Contacte amb altres candidats a través de fòrums.

Com ja s’ha esmentat, l’interès dels internautes pels llocs d’ocupació és tal que un bon número d’advenedizos s’han apuntat a crear borses de treball en les seves pàgines, amb el que l’oferta per al demandant és àmplia i variada. L’aposta no és gratuïta: l’any passat, segons Pew Internet Project, la meitat dels internautes estatunidencs (52 milions de persones) va utilitzar la Xarxa per a buscar treball.

Per descomptat, l’usuari que pretengui trobar treball a través de la Xarxa ha de disposar d’accés a Internet i d’una adreça de correu estable que consulti amb freqüència.

• Portals d’ocupació

  Són sens dubte el punt de partida. Normalment compten amb les bases de dades més extenses i és on solen acudir les empreses a ‘llambregar’ currículums.

  Monster, amb llocs web en 21 països, és el líder del sector. La seva pàgina en espanyol (també accessible des de Jobline , portal que va comprar fa dos anys) diu comptar amb més d’un milió d’ofertes d’ocupació, a les quals es pot accedir a través de cercadors per a vacants a Espanya, Europa o tothom. Com tot bon portal d’ocupació, ofereix una sèrie de serveis afegits, com ‘El meu Monster’ (per a crear currículums, cartes de presentació i enviar-los automàticament a les empreses seleccionades), editor de CV, fòrums d’experts, articles sobre la cerca de treball i butlletins electrònics amb les ofertes adequades a cada perfil.

  Altres bones alternatives són Infojobs.net, que té el comptador en 1.360.731 currículums, 58.233 llocs vacants i 16.580 ofertes d’ocupació (totes a Espanya) o Infoempleo, portal creat a l’abril de 2000 pel Cercle de Progrés, que a més d’ofertes té una secció d’orientació (consells i consultes a l’expert) i una altra de formació (màsters, cursos, beques, formació online, etc).

  Però el llistat és inesgotable (Trabajo.org, bolsadetrabajo.com, trabajos.com, CompuTrabajo, OficinaEmpleo, Untrabajo.com…), amb el que resulta útil visitar pàgines com La Línia, ecomur.com, Webempleo.org o 5campus.org que agrupen informació, enllaços i recursos sobre l’ocupació en Internet. Canal Empresa ofereix un complet informe comparatiu.

  Per a buscar treball fora d’Espanya, també són interessants Jobpilot, CareerBuilder, Careersite.com, StepStone, Topjobs o l’America’s Job Bank. I a Llatinoamèrica, Laborum.com, LatPro, Empleate.com o Ltj.com.

• Llocs especialitzats

  El demandant que té clar l’àrea en el qual desitja treballar ha d’acudir a portals especialitzats: pràcticament cada sector té la seva pàgina d’ocupació, encara que, estant en Internet, la qual cosa més abunda són borses de treball d’informàtica i tecnologia: Tecnoempleo a Espanya o Computerjobs als EUA són només dos exemples. També destaquen els sites per a treballs relacionats amb les finances, però les ofertes per a periodistes , metges, veterinaris, etc., també troben el seu lloc en la Xarxa.

  Les especialització no sols té a veure amb l’activitat. Així, es poden trobar borses de treball per a directius, freelance, dones, ocupacions a temps parcial o per a persones sense experiència.

• Anuncis classificats

  Les publicacions d’anuncis classificats també han fet el salt a la Xarxa. El Grup Anuntis, editor de periòdics gratuïts i publicacions especialitzades sobre immobiliària, motor i ocupació està present en Internet amb Laboris.net, que té una eina, Infosalary, per a “descobrir el teu valor en el mercat”. Segundamano també té la seva secció de treball en Internet, que completa amb el portal Mercat de Treball, pertanyent a la immensa xarxa de Trader.com.

  A la calor de la Xarxa, han nascut també llocs d’anuncis classificats i pàgines grogues online com maimai.com, Clasificalia (del Canal IP) o Classifica amb les seves corresponents borses de treball.

• Periòdics

  La secció d’anuncis classificats dels periòdics ha estat traslladada, en moltes ocasions, a la Xarxa en forma de ‘canals’. El diari econòmic Expansión i El Mundo comparteixen el portal Expansión&Ocupació, mentre que ABC ha creat un Canal d’ocupació amb les ofertes de Todotrabajo.com i La Vanguardia enllaça a www.los-clasificados.com.

• Treball Temporal

  Una altra alternativa per a localitzar ocupació en Internet és visitar les pàgines de les ETT. Algunes com Randstad ofereixen consells per a sol·licitar ocupació i informació per a treballadors temporals, però unes altres funcionen gairebé com a portals, amb recursos tant per a empreses com per a demandants. AGETT agrupa sis grans empreses de treball temporal; Interempleo, Manpower, Adecco o Temps són altres exemples d’ETTs amb presència en Internet.

• Ocupació públicaPer a buscar un treball ‘per a tota la vida’ es pot visitar la pàgina de l’INEM, on és possible introduir el currículum en la base de dades de la Unió Europea o obtenir informació sobre cursos de formació, modalitats de contractes, prestacions per desocupació, estadístiques, legislació, etc. El mes passat, INEM va posar en marxa la iniciativa Contrat@, per a la comunicació de noves contractacions a través d’Internet (en el primer mes va rebre 8.260 noves contractacions), la qual cosa deixa als funcionaris més temps per a atendre els demandants d’ocupació.

  També resulta útil visitar la pàgina del Ministeri d’Administracions Públiques dedicada a l’ocupació pública, on es poden consultar ofertes, beques o oposicions. Així mateix, el Portal del Ciutadà (Administracion.es) compta amb una secció per a localitzar convocatòries per organismes o per províncies.

  Gairebé tots els portals de treball tenen la seva secció específica sobre ocupació pública i uns altres, com Empleopublico.net, serveixen per a buscar ofertes exclusivament en aquest terreny.

• Empreses

  Sens dubte, una fórmula interessant per a buscar treball és acudir directament al lloc web de l’empresa en la qual el demandant està interessat. És estrany no trobar un enllaç en el qual consultar els llocs vacants i fins i tot poder enviar el currículum. No obstant això, tampoc és estrany que aquests departaments de RH virtuals siguin del tot ficticis, perquè sovint les empreses no els actualitzen i a vegades mantenen ofertes per a ‘aparentar’ creixement quan estan tirant gent per la porta posterior.

• Portals generals i cercadors

  Els directoris de cercadors com Google o Terra són una bona font d’informació sobre borses de treball. A més, molts portals han creat llocs específics: Yahoo!, per exemple, va muntar el seu portal d’ocupació després de la compra d’Hotjobs..

La tendència del sector confirma que Internet és i serà cada vegada més una eina indispensable en la captació i selecció de personal. Europa, per exemple, va gastar en reclutament online gairebé 600 milions d’euros en 2000 i gastarà més de 4.000 milions en 2005, segons alguns estudis. I fins al 94% de les 500 companyies més importants del món (segons la llista de Fortune) consultades per iLogos Research, utilitzen la Xarxa per a contractar personal, un augment sostingut des del 29% de 1998 i el 88% de 2001.

I és que les empreses troben en la Xarxa el mitjà ideal per a agilitar la renovació o ampliació de plantilla, a més d’estalviar temps i diners al departament de recursos humans. Tradicionalment, el procés des que l’empresa detecta la necessitat de cobrir un lloc fins que contracta al candidat ideal és laboriós, lent i car. Després de definir bé el lloc, l’empresa ha de pagar un anunci (cars o molt limitats en espai) on tractar d’atreure l’atenció d’un públic molt disseminat. Després cal esperar que arribin els currículums i tot el treball següent: creació de base de dades, anàlisi i selecció de candidats, crides o enviament de cartes, entrevistes, etc.

Per això no estrany, segons afirma un estudi del IESE, que més de dos terços dels professionals de recursos humans utilitzin habitualment les noves tecnologies per a fer el seu treball i una quarta part les prefereixin al reclutament tradicional. Segons el mateix Institut, Internet redueix de 90 a vuit dies el temps de selecció de personal en l’empresa.

La Xarxa disminueix els costos de selecció -al voltant d’un 75% les despeses i un 40% el temps invertit, segons la mitjana més acceptada-, permet estructurar millor la cerca de treballadors i ajuda a ordenar i simplificar la recepció de candidatures. Un programa informàtic combinat amb el lloc web de l’empresa, o amb aquell on es realitza l’oferta laboral, serveix per a crear una base de dades automàtica, amb tota mena de camps que ha emplenat el propi interessat. Així, l’empresa pot filtrar els CV fins a trobar el més adequat per al lloc.

A més, el ventall de cerca s’àmplia: cada dia apareixen més de 3.000 nous currículums en la Xarxa. D’un costat, es pot apuntar millor al públic objectiu, perquè les ofertes d’ocupació són consultades per aspirants que les han localitzat per ajustar-se al seu perfil (i fins i tot es poden col·locar en pàgines especialitzades); d’un altre, és possible estendre la cerca d’aspirants a tot el planeta sense elevar els costos.

L’entrevista de treball serà, fet i fet, un treball ineludible en la majoria dels casos, però els nombrosos filtres pels quals es pot fer passar als candidats online, les limitarà als preseleccionats en una última fase.

Ja són moltes les empreses que han creat un apartat en el seu lloc web (“treballa amb nosaltres”) per a fer la selecció de personal, però són els portals d’ocupació els més utilitzat pels demandants i, per tant, per les empreses que ofereixen treball en la Xarxa.

Internet no és la panacea: ni augmenta les ofertes laborals ni converteix a un candidat mediocre en atractiu per a les empreses. No obstant això, reuneix en un solo medio una sèrie d’eines que ajuden a trobar ocupació i abarateix i dota d’eficiència la seva cerca. A més, l’aspirant adquireix un valor afegit que moltes empreses tenen en compte: té connexió a Internet i correu electrònic, la qual cosa implica, a priori, familiaritat amb un entorn cada vegada més valorat en molts treballs.

Per a començar, Internet serveix per a buscar ocupació sense sortir de casa, amb tot el que això implica quant a estalvi de temps i diners. S’estalvia diners en la compra de periòdics, impressió de currículums, sobres, segells i desplaçaments. I, en un sol portal d’ocupació, el candidat col·loca el seu currículum a la disposició de centenars d’empreses, l’equivalent a emprar diverses setmanes a recórrer les seves seus o localitzar les seves adreces i enviar cartes. Però hi ha molts altres avantatges:

• Àmplia oferta de treball. Per mitjà de les edicions electròniques dels periòdics, els anuncis classificats, els portals d’ocupació o les pròpies empreses, Internet aglutina bona part de l’oferta laboral. És possible buscar treball en qualsevol part del món sense aixecar-se de la cadira.
• Facilitat de cerca. Les perquisicions en la web són més directes, perquè no es tracta de recórrer, com en les pàgines dels periòdics, els llistats d’ofertes, sinó de rastrejar vacants filtrades per qualsevol criteri d’interès: sector, càrrec, zona geogràfica, i fins i tot empresa.
• Agilita la comunicació entre empreses i postulants.
• Les empreses poden publicar els anuncis immediatament, i les ofertes queden disponibles 24 hores al dia set dies a la setmana, la qual cosa suposa grans avantatges d’actualització i gestió i, per al demandant, no limitar la cerca als suplements dominicals.
• Els candidats poden enviar els seus CV mitjançant correu electrònic (un únic missatge pot anar dirigit a diverses empreses), o penjar-los en la web, on s’utilitzen formularis estandarditzats que es poden actualitzar en qualsevol moment. A més, és possible penjar diversos CV en la mateixa pàgina, depenent de l’oferta a la qual vagin dirigits.
• Els demandants realitzen un seguiment de les ofertes del seu interès, i fins i tot reben en la bústia electrònica (o telèfon mòbil) qualsevol novetat sobre la seva demanda o anuncis recents. Així, és possible buscar ús de manera passiva, sense dedicar a això tota la jornada.

No és tan fàcil trobar inconvenients, però sí que cal esmentar alguns:

• En països com Espanya, el percentatge de població connectada continua sent escàs, amb el que el públic destinatari de l’oferta laboral és limitat.
• De la mateixa manera, no totes les empreses, ni tan sols tots els sectors, han abraçat Internet per a contactar amb els candidats. Així, és molt més fàcil accedir a ofertes laborals relacionades amb les noves tecnologies que a qualsevol altra.
• A vegades, les dades poden caure en mans de desaprensius que trafiquin amb ells. L’usuari haurà d’assegurar-se que la seva informació personal serà tractada de manera confidencial.
• Les empreses apunten com a inconvenient la possibilitat que a través de la Xarxa arribin molts sol·licitants que no compleixen els requisits exigits, problema que es controla millor en webs d’ocupació especialitzades.