Un total de 136.985 usuaris espanyols de xarxes socials han pogut veure’s afectats per la fugida de dades destapada pel cas Facebook, segons investiga l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Però, què és el cas Facebook? Com ha estat possible? Per què les dades personals en Facebook de desenes de milers d’internautes han acabat en mans d’una tercera empresa, i fins a han pogut ser utilitzats amb finalitats polítiques, de forma il·legal? Quines repercussions té? Tres experts en dret online i protecció de dades digitals donen les claus a aquestes qüestions.
1. Facebook no ha venut les seves dades, però ho ha fet possible
“La fugida de dades personals dels usuaris de Facebook s’ha produït a través d’una aplicació anomenada Thisisyourdigitallife, amb accés al perfil de l’usuari i de tots els seus amics”, explica Lucía Car, advocada de protecció digital
“El primer que cal entendre en aquest cas és que no és Facebook directament qui ven les dades personals dels seus usuaris: és una tercera empresa que, a través d’una app (Thisisyourdigitallife), aconsegueix les dades, els agrupa i després els comercialitza passat un temps”, afirma Marcos Blanco, expert en mitjans digitals de l’Institut d’Economia Digital (ESIC).
A més, diu Blanco, cal saber que existeixen centenars d’aplicacions a les quals l’usuari dona permís perquè puguin accedir a les seves dades sense saber-ho, per exemple, quan es juga o s’instal·la qualsevol app en Facebook. “Així és l’ecosistema de Facebook. Per això, convé revisar totes les aplicacions que tenim instal·lades i a les quals els hem donat permís per accedir a les nostres dades personals. Segur que la majoria dels usuaris no són conscients de la quantitat d’aplicacions que ha instal·lat”, manifesta.
2. Una app usa les seves dades de Facebook, i els de els seus amics
“L’accés a les dades personals dels usuaris de Facebook s’ha produït a través d’una aplicació denominada Thisisyourdigitallife, que ha tingut accés al perfil de l’usuari de la xarxa social, i també a les dades disponibles dels amics d’aquest usuari”, afirma Lucía Car, advocada de protecció de dades digitals de Gaona Advocats.
La xarxa social Facebook demana l’acceptació de la seva política de privadesa a qualsevol usuari que vulgui unir-se a la plataforma, i és al moment de l’acceptació d’aquests termes quan la persona està consentint que les seves dades siguin tractats i emmagatzemats. I el mateix es repeteix amb les aplicacions amb accés als comptes de Facebook. “El problema és que poques vegades l’usuari llegeix les polítiques de privadesa, on s’explica a quines dades va a tenir accés l’aplicació, així com el tractament que va a fer d’ells”, reconeix Car.
3. La seva vida digital està sempre controlada
Com a usuari digital, la persona ha de ser conscient que la seva activitat online està vigilada. “És com anar pels carrers de Londres i pretendre que les càmeres no et vegin. El que no has de fer és allò que no vols que sàpiguen de tu. Pot ser intrusiu o injust, però així és en Internet“, adverteix Blanco.
4. El pitjor error de Facebook: la seva política de privadesa
“La nostra vida digital està sempre vigilada. Pot ser intrusiu o injust, però així és en Internet”, diu Marcos Blanco, de l’Institut d’Economia Digital
El cas Facebook ha estat possible gràcies a la política amb tercers de la xarxa social, i les clàusules que han signat tots els seus usuaris en acceptar les seves polítiques d’ús i legals. “Ara mateix Facebook pot comercialitzar les nostres dades a tercers amb finalitats publicitàries, i tercers poden accedir a totes les nostres dades i interaccions pel simple fet d’instal·lar una app per jugar”, assegura Blanco.
Segurament, diu aquest expert en mitjans digitals, aquestes clàusules puguin resultar abusives, “però la situació de monopoli que té Facebook, a la qual pertanyen WhatsApp i Instagram, fa que l’hi pugui permetre”.
5. Per què el cas Facebook és il·legal?
En el cas Facebook, assenyala Car, hi ha hagut accés il·legítim a les dades. “En primer lloc, el tractament de les dades que cap a l’app Thisisyourdigitallife, -a través de la qual s’accedia a les dades-, estava limitat a finalitats acadèmiques, la qual cosa no ha resultat ser cert”, afirma aquesta advocada. En segon lloc, l’aplicació accedia i emmagatzemava les dades, no solament dels usuaris que consentien, sinó també dels seus amics, sense comptar amb el consentiment exprés d’aquests. “I, en tercer lloc, malgrat no estar legitimat per a això, l’empresa creadora de l’app va cedir les dades emmagatzemades, la qual cosa va provocar que aquests acabessin en poder de Cambridge Analytica, que els va emprar per fer microtargeting: l’ús de dades per influir en la decisió d’una persona”, sosté l’advocada.
6. Facebook podria no ser l’únic
El cas Facebook pot repetir-se en altres xarxes socials. “Aquesta fugida massiva de dades podria no ser exclusiva de Facebook, i repetir-se en altres suports de comunicació”, segons la professora i l’experta digital Anada Vega. En la seva opinió, el més important és que la privadesa de tots “realment sigui privada”. “La informació, a més, ha estat utilitzada per influir en l’opinió pública, i el mateix pot estar succeint en altres mitjans digitals”, diu Vega.
7. Quan el negoci són les dades personals
Blanco coincideix amb aquesta anàlisi i, a més, adverteix de l’existència de moltes altres aplicacions que podrien estar pagant per tenir accés a les dades que acumulen els usuaris. “Hi ha centenars d’aplicacions i programari al voltant de Facebook i Twitter que paguen per tenir accés a les bases de dades dels seus usuaris”, afegeix.
La base del model de negoci de Facebook, comenta Vega, “és la venda d’aquesta informació o la gestió d’aquesta informació per a la segmentació d’audiències” en la plataforma. “Encara que aparentment som usuaris de Facebook, en realitat no som usuaris sinó productes de Facebook: el motor principal del negoci de la xarxa social”, puntualitza.
8. Per què el cas Facebook pot tenir conseqüències legals?
Acceptar la política de privadesa d’una xarxa social no implica que la plataforma pugui fer qualsevol cosa amb les dades dels seus usuaris. “Fins i tot si hem permès que Facebook accedeixi al nostre perfil, aquest accés és limitat i no pot abastar qualsevol tractament ni cessions a tercers”, afegeix l’advocada digital. Creuar aquesta línia, apunta Car, “fa que el tractament de les dades ja no sigui legítim; i, per tant, va en contra de la normativa europea de protecció de dades i dels drets dels usuaris“.
9. Quant li costarà a Facebook aquest escàndol?
Pot ser que poc. “Li costarà uns pocs milions de baixes d’usuaris que amb prou feines notarà, ja que Facebook té més de 2.000 milions d’usuaris”, diu Marcos. Un estudi de Pathmatics ha revelat, a més, que solament 7 de cada 1.000 anunciants han retirat el seu suport a Facebook després de l’escàndol. “Has sentit a algun gran anunciant comunicar que abandona Facebook? Jo encara no, i crec que no ho escoltarem posat que la xarxa social és massa interessant i efectiva per a les marques i les seves agències”, aclareix l’expert.
- Pot seguir a Eva San Martín en Twitter.
