Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

CB-27: banda de ràdio ciutadana

La coneguda com a "banda ciutadana" permet als seus usuaris comunicar-se amb llibertat per radiofreqüència en distàncies de fins a 30 quilòmetres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deJunyde2010
img_bandaciudadana portada Imatge: Dave Smith

Una escena habitual dels”roadmovies” americans és la del clàssic camioner que parla aun micròfon unit per cable a un aparell de radiofreqüència.És un usuari de banda ciutadana, diferent delsradioaficionats, que es comunica amb els seus companys de lacarretera. Aquest mètode, que usa la freqüència de 27 megahertz,popular des dels anys setanta entre els professionals del volant,permet informar d’incidències, embusos i adversitatsmeteorològiques, però també comunicar-se i fins i tot jugar amb altresusuaris. Ara la trucada CB-27s’enfronta al repte d’adaptar-se a un món regit per lacomunicació digital.

ImgImagen: Dave Smith

Per
definició, la banda ciutadana és la porció de l’espectre de freqüències destinada a la lliure comunicació entre el personal civil, per mitjà de la ràdio i sense exàmens o preparació especialitzada. Això vol dir, en principi, que
qualsevol persona pot comunicar-se per aquest mètode amb unes altres, encara que
en tots els països no ocorre així. A Espanya, la
legislació
sobre el sector s’ha actualitzat fa pocs mesos, però es necessita una llicència per poder usar la banda ciutadana després del pagament únic d’una taxa de 107 euros. La llicència té una validesa de cinc anys. Passat aquest temps, cal tornar a pagar la taxa corresponent per renovar-la. No obstant això, un avanç en aquesta matèria pel que fa al passat és que la nova legislació contempla una llicència única per persona per a aparells homologats, en lloc d’una per cada aparell.

Els 27 megahertz

La
banda ciutadana també es coneix com CB-27. Les inicials CB provenen de
“citizen band” (“banda ciutadana” en anglès) i el nombre té el seu origen en la freqüència on es permet operar: entre 26,9
i 27,4 megahertz, amb una longitud d’ona d’onze
metres. En la pràctica, això es tradueix que el màxim abast de
comunicació està entorn dels 30 quilòmetres. Encara que d’acord als rebots de les ones en la ionesfera, aquestes poden arribar a qualsevol part del planeta.

A Espanya es necessita una llicència per poder usar la banda ciutadana, després del pagament únic d’una taxa de 107 euros

Per això, no és rar que els
usuaris de la banda ciutadana detectin interferències en les seves comunicacions properes per part d’usuaris d’altres zones del globus. De totes maneres, l’abast de la CB-27 varia molt amb les condicions ambientals, els dies ennuvolats o l’orografia, ja que depèn d’una antena unida a l’aparell.

El sistema de funcionament és molt senzill. Es precisa d’una font d’alimentació per a l’estació basi, que porta unit un
micròfon, i un punt de subjecció per a l’antena, que deu
connectar-se a l’estació. En ocasions, es compta amb dispositius
autònoms que es connecten per radi a l’estació basi, els
coneguts “walkie-talkie”. El preu mitjà dels aparells
aconsegueix al voltant de cent euros, encara que algunes ofertes fixen el preu en 75 euros i altres màquines sofisticades superen els 200 euros.

Quaranta canals

Els camioners són els principals usuaris d’aquest servei gratuït, que en els últims anys ha descendit en nombre de seguidors de manera vertiginosa, substituït per la telefonia mòbil i les comunicacions 3G. El nombre de llicències ha passat de 225.000 al setembre de 2007 a 125.000 al març de 2010. La independència del clima de les comunicacions per triangulació, la major qualitat de so i la intimitat de les comunicacions han fet, juntament amb l’arribada del GPS, que molts transportistes abandonin la CB-27 o la usin només quan el mòbil manca de cobertura.

ImgImagen: Msmcomunicaciones

Aquests professionals es comuniquen pel canal 19, un dels quaranta autoritzats per a l’ús de la banda ciutadana, si ben altres usuaris poden utilitzar-ho. A través d’ell, es comuniquen incidències, es dona avís d’accidents o es manté el contacte amb altres persones
en les hores de solitud. Un altre canal, el 9, es destina en
principi a les comunicacions d’emergència i de la Creu Vermella,
encara que també s’ha substituït pels telèfons d’emergència, com el 112.

Un canal molt popular és el 2, ja que s’empra amb profusió
durant l’estiu pels usuaris de càmping que viatgen en autocaravana i desitgen informar-se sobre els llocs més adequats per visitar a la zona i parar a descansar o a dormir. Finalment, no està permès usar la banda ciutadana per a usos comercials. No es poden emetre anuncis a través d’ella, ni oferir serveis d’informació remunerada. Les flotes de ràdio taxis no poden operar en aquesta freqüència.

Alfred Gross, recordat a la Xarxa

Com a molts altres pioners, a Alfred(Al) Gross, el pare del “walkie-talkie” i la bandaciutadana, se li va reconèixer poc en vida. No es va fer ric amb les sevespatents i va haver d’esperar a morir i a l’arribada d’Internet perobtenir el merescut homenatge. A la Xarxa, la presència de lesassociacions de banda ciutadana creix a poc a poc, però es consolida. La figura del seu creador, no obstant això, és omnipresent i són nombroses les publicacions que li rendeixen tribut.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions