Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

CDDB: Bases de dades de música en Internet

Proporcionen l'artista i el títol de les composicions, a partir del nombre de cançons i la seva durada
Per Benyi Arregocés Carrere 2 de gener de 2008

Les bases de dades de música en Internet aconsegueixen que elsreproductors multimèdia que les utilitzen puguin proporcionar alsusuaris, quan introdueixen un disc d’àudio en el seu ordinador, lesdades de l’intèrpret i el títol de cada cançó,amb la qual cosa es pot realitzar una millor escolta de l’àlbum.

El buit que va deixar el disseny del CD

Aquesttipus de bases de dades va néixer com a conseqüència de lescaracterístiques dels discos compactes d’àudio, que noalberguen informació sobre el títol del disc, de lescançons o de l’intèrpret, sinó simplement el númerodel talli i la pròpia música.

No obstant això, s’ha convertit en una activitat molt freqüent escoltarmúsica en l’ordinador o en reproductors portàtils d’MP3,la qual cosa exigeix copiar el contingut del disc (el que es coneix enl’argot informàtic com ‘ripear’) i, amb la finalitat que siguimés manejable, convertir-lo en un format comprimit.

/imgs/2007/12/cddb2.jpg

Existeixenaplicacions que fan aquestes tasques de manera automàtica,però l’usuari es trobava amb el problema que totes lescançons s’havien guardat sense nom i només s’identificavenamb el número de tall.

En l’actualitat, aquest tipus de bases de dades s’usen no sols en ordinadors, sinó també en reproductors portàtils d’MP3

Per aquestaraó van sorgir aplicacions que a partir d’una base de dades online intentaven tapar aquest buit i fer més senzillala vida digital de l’usuari, encara que després l’estàndarddel CD s’ampliarà en 1996 per a acollir un nou tipus, CD-Text,que també contenia aquest tipus d’informació.

Enl’actualitat, aquest tipus de bases de dades s’usen no sols enordinadors, sinó també en reproductors portàtilsd’MP3, en les cadenes musicals casolanes o en els radio CD delscotxes.

Gracenote CDDB

Labase de dades CDDB, que són les sigles en anglès de ‘CompactDisc Database’, va ser una de les pioneres en aquest camp, ja que es va crearen 1993, i una de les més populars.

/imgs/2007/12/cddb1.jpg

Enels seus començaments, va ser un servei afavorit per programari lliure icompletament gratuït que, com és característic en aquestsserveis, comptava amb els usuaris com a col·laboradors per a completarla base de dades. No obstant això, en 1998 els seus creadors, Tu Kan i SteveScherf la van vendre a Escient, que va formar després l’empresaque actualment la posseeix, Gracenote.

Amb més de 80 milions de cançons registrades, els productes i aplicacions comercials que volen incorporar aquesta característica han de pagar a l’empresa

Actualment,segons les seves dades, amb més de 80 milions de cançonsregistrades, els productes i aplicacions comercials que volenincorporar aquesta característica han de pagar a l’empresa,mentre que els usuaris poden gaudir del servei i buscar enla base de dades del seu lloc web de manera gratuïta. Així, entrealtres aplicacions, el sistema de Gracenote s’usa en l’iTunes d’Apple..

Elcanvi d’estratègia de Gracenote, que va començar a rendibilitzarla base de dades creada pels usuaris i es va oblidar de lagratuïtat total anterior, es va complementar amb un canvi en elsistema pel qual es classificaven les cançons, fins a convertir-loen incompatible amb l’anterior, una maniobra amb la qual dificultavales accions de possibles possibles competidors

Alternatives lliures

Pelcanvi d’estratègia que va realitzar Gracenote amb CDDB,van sorgir diverses iniciatives similars que tractaven de preservar l’esperitoriginal d’aquest projecte, quant a seguir elspostulats de la comunitat del programari lliure.

  • Unexemple d’això és Freedb,un servei pràcticament idèntic a l’original CDDB ique continua apostant per la llibertat d’accés, ja que manté unallicència GPL.Una empresa que aposta per aquesta base de dades és Nero, creadora delpopular programa d’enregistrament de CD i DVD, per exemple.

  • MusicBrainztambé es va iniciar d’una forma similar a Freedb,encara que va evolucionar cap a una espècie d’enciclopèdia sobre lamúsica i els seus artistes, amb la col·laboració tambédels seus usuaris. A més guarda de cada cançó unapetjada auditiva, amb la qual cosa s’eviten els errors en laidentificació dels discos, o la data i el país de llançamentde la novetat discogràfica.

    /imgs/2007/12/cddb4.jpg

    Aquestprojecte s’ha convertit en una fundació i manté totsels seus continguts en domini públic o en llicències obertes quepermeten l’ús no comercial. Segons les seves estadístiquesactuals, compta amb més de 345.000 artistes en la seva base de dades i amb més de 6 milions de cançons.

    MusicBrainz ha signat un conveni amb la BBC, mitjançant el qual la corporació britànica usa la seva base de dades

    D’altra banda , la seva base de dades es pot consultar en el seu lloc web iofereix la interessant possibilitat de trobar artistes similars ode veure les etiquetes posades per usuaris registrats.

    MusicBrainzha signat un conveniamb la BBC, mitjançant el qual la corporació britànicausa la seva base de dades a canvi d’una quota i que els seus experts enmúsica es dediquin a depurar la base de dades.

  • Mutopiaés un projecte que rescata partitures que pertanyen al dominipúblic, després que hagi acabat el període de proteccióque les lleis de propietat intel·lectual atorguen alsposseïdors dels drets d’autor. Així es podentrobar partitures d’obres de Bach, Mozart, Beethoven, o Chopin,entre altres.

Altres bases de dades dedicades a la música

Allmusic es va crear en 1995 i es diferencia de les altres perquè la realitzen experts i crítics musicals

A més de lesesmentades, existeixen altres bases de dades de música enInternet. Per exemple, Windows Mitjana Player de Microsoft i altresgrans empreses com Amazon utilitzen la d’All Music, que es va crear en 1995 i que es diferencia de les altres perquè la realitzen experts i crítics musicals.

Entre els seus contingutses troben crítiques dels àlbums, biografieso artistes del mateix estil musical. Allmusic utilitza un producte queha denominat ‘Lasso’ per a reconèixer les cançons, a travésde la seva petjada auditiva.

/imgs/2007/12/cddb5.jpg

Discogsva començar al principi especialitzant-se en músicaelectrònica en 2000 per a després començar a acceptar informaciód’altres gèneres musicals. També es basa en els seususuaris per a completar la informació de la base de dades.

Bases de dades sobre música especialitzades

Comun reflex de la gran diversitat de gustos musicals que existeixen, enInternet també es poden trobar diferents bases de dadesespecialitzades, encara que generalment només es puguin consultarsi es navega pel seu lloc web.

Per exemple, Metall Arxivis,centrada en l”heavy metall’; ChoralPublic Domain Library, que amb un format de Wiki es dedica a música coral; o Rolldabeats,especialitzada en músiques electròniques com el ‘drum andbass’.

/imgs/2007/12/cddb6.jpg

D’altra banda , també existeixen bases de dades dedicades a lletresde cançons, com LyricWiki, ounes altres que se centren en les crítiques de les cançons, comMetacritic.