Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Chrome guanya terrè

El navegador de Google incrementa la seva quota de mercat, millora les seves característiques i s'estén a diversos sistemes operatius

Img chromegana portada Imatge: Balazs Gal

Google Chrome va irrompre amb gran alharaca mediàtica al mercat dels navegadors d’Internet al setembre de 2008. En aquest moment, era un programari ambcaracterístiques molt prometedores però encara inmaduro, enl’inici de la seva fase de proves. Avui, gairebé any i mitjà després, hamillorat, s’ha estabilitzat i s’ha estès a diversos sistemesoperatius.

ImgImagen: Balazs Gal

La
primera versió de Chrome va aparèixer per Windows, el líder del
mercat. Però la decisió de Google d’alliberar el codi font del
navegador (que ha generat el projecte alternatiu Chromium)
va contribuir al fet que aviat sortissin versions per Linux i Mac US X,
amb l’ajuda dels seguidors de tots dos sistemes operatius.

Quin
és l’estat actual de Chrome? En aquests moments, Windows, Mac Us X i
Linux ja tenen la versió 4 del navegador i Google prepara la 5 en
fase de proves. Les estadístiques informen que ha superat a
navegadors minoritaris, però prestigiosos, com Opera o Safari. Segons
Net Applications
, ha aconseguit una quota d’usuaris del
3,92%. D’altra banda, Statcounter
coincideix i mostra
que s’ha afermat com a tercer o quart navegador, en lluita renyida
amb Safari, que es basa en el seu mateix motor de renderizado, Webkit,
encara que molt per darrere en quota de les últimes versions d’Internet
Explorer i Firefox.

Assegura major velocitat

En els seus inicis, Chrome prometia major velocitat tant en la càrrega de les pàgines com en l’agilitat de l’aplicació, alguna cosa que ara ofereix, sense cap dubte, després de millorar els seus registres versió després de
versió. Aquest paràmetre suposa un dels cavalls de batalla entri
els diferents navegadors. El gener passat, Mozilla va llançar
la versió 3.6 de Firefox amb un 20% més de rapidesa, segons les seves
dades.

Quan es realitzen proves comparatives de la velocitat dels navegadors, Safari i Chrome són els més veloços

Quan es realitzen proves comparatives de la velocitat dels navegadors,
Safari -realitzat per Apple para Mac US X i Windows- i Chrome són
els més veloços
. “El cache que maneja també dona molta
avantatge en connexions lentes”, afegeix Mateo Tibaquirá,
programador i un dels principals desenvolupadors del sistema de
gestió de continguts lliure Zikula.

El
motor de Javascript de Chrome, V8, es troba darrere de
aquesta frescor de moviments juntament amb una de les característiques
més originals de Chrome: crear un procés diferent en l’ordinador
per cada pestanya del navegador oberta. Aquesta novetat ha inspirat a
Internet Explorer 8, que també l’ha agregat. Chrome
ha apostat en aquest temps per la personalització de la seva aparença a
través de diversos temes gràfics, una adreça que ha seguit Firefox amb la
adopció de l’extensió “Persones
en la seva versió 3.6, amb funcions similars.

Millora en els seus complements

Un dels grans atractius de Firefox radica en la gran quantitat
de complements que es poden instal·lar i que li concedeixen més
possibilitats. Els altres navegadors intenten potenciar aquesta faceta
i Chrome no és cap excepció. Al desembre de l’any passat, va llançar en proves el seu sistema d’extensions amb més de 300
complements. Brillen per la manera en què s’instal·len. “Les extensions es
integren millor, no es necessita reiniciar el navegador per usar-les,
és un procés amigable, com tot el que caracteritza a Google”,
detalla Tibaquirá.

Al desembre de l’any passat, va llançar en proves el seu sistema d’extensions amb més de 300 complements

Des de principis de febrer, ha integrat el codi de Greasemonkey dins de Chrome. És una de les extensions estavella de Firefox que permet executar scripts, és a dir, diferents funcions que s’afegeixen a la navegació dels llocs web. En el lloc
Userscripts.com
es reuneixen més de 40.000 diferents que ara s’instal·len en Chrome o Firefox.

D’altra banda, el programari de Google es destaca enfront dels seus rivals pel seu suport per a vídeos en H.264 dins d’HTML 5, alguna cosa que també aporta Safari. A més, l’empresa del cercador ha elaborat un complement per a Internet Explorer, denominat Chrome
Frame
, que permet al programari de Microsoft emprar el motor
de Chrome quan així ho vulgui el dissenyador del lloc. Est
complement optimitza l’ús de les aplicacions web de Google i
permet a Explorer reproduir el vídeo en H.264.

Rival de Firefox

AmbInternetExplorer com a navegador amb major quota de mercat, per la suma d’usuarisdels seus tres últimes versions (de la 6 a la 8), Chromeaspira a llevar usuaris a Firefox, fins ara, el navegador insígnia de la comunitat del programari lliure i que s’instal·la per defecte en gran part de les distribucions de Linux.

Un repartiment més equilibrat de persones que usin diferents navegadors pot convertir la Xarxa en un espai més segur

De forma paradógica,Google ha estat un dels principals finançadors de la FundacióMozilla, l’organisme promotor de Firefox. “El fet que haginapostat per alguna cosa propi està dins dels plans evidents deGoogle, amb tot el seu set de serveis web o el seu propi sistemaoperatiu”, apunta Tibaquirá. Tots dos s’assemblen perquè el seu codiés obert, encara que cadascun potencia unes característiques.

MentreGoogle ha apostat per ser el més ràpid, Firefox li avantatja enels anys d’implantació, que li han permès comptar amb un grannombre de programadors que han creat un enorme ecosistema decomplements al voltant del seu navegador. Per això, Tibaquirá afirma ques’ha d’apostar per “el qual més s’adapti a les necessitats d’un”.”Algunes persones no deixarem del tot a Firefoxfins a no tenir en Chrome les extensions que fan el nostre treballmés fàcil”, conclou.

Dequalsevolforma, un repartiment més equilibrat de persones que usindiferents navegadors pot convertir la Xarxa en un espai méssegur, ja que els possibles virus haurien de triar unavulnerabilitat en concret d’un dels programes mentre que elsaltres amb probabilitat no es veurien afectats.

Elsusuarisque recelen de la quantitat de dades personals que maneja Googlefruit dels seus diversos serveis (cercadors, navegador, sistemesoperatius, correu electrònic, etc.), però els agradin elsavanços que Chrome ha dissenyat, sempre poden apostar per laversió lliure d’interferències empresarials, Chromium. Ésun projecte que parteix de la base tècnica de Chrome, encara que sense elsuport de Google, i que, per descomptat, també és programari lliure.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions