En el segment de les càmeres digitals réflex, cada fabricant aposta pel seu sistema propi per a l’encaix de la part òptica i ho bateja amb una nomenclatura o sigla diferent, segons la tecnologia utilitzada. No hi ha un estàndarddefinit entre els fabricants, que simplifiqui la varietat determes i tecnologies usades i que faci més senzilla l’adquisiciód’una càmera per part dels usuaris. No obstant això, elgrup de les EVIL sí permet l’intercanvi d’elements entre diferents marques, sempre que utilitzin el mateix sistema.
Una dels desavantatges deles càmeresréflex digitals amb objectius intercanviables basades en el sistemaDSLR, les més populars del mercat gràcies a l’embranzida defabricants com a Cànon o Nikon, és que els seus objectius estan basatsen sistemes amb ancoratges propietaris, la qual cosa fa que els objectiuscomprats per a una marca concreta no siguin compatibles amb la resta defabricants.
El principal problema deaquesta falta d’acord és que quan un usuari adquireix una càmera réflex i inverteix al llarg dels anys en l’adquisició de noves lentsper a aquesta, es veu obligat a seguir fidel a una sola marca, jaque un hipotètic canvi a un model d’un altre fabricant li obligariaa adquirir de nou totes les lents que tenia en l’anteriorcos, donada la incompatibilitat d’objectius.
Quan un usuari adquireix una càmera réflex es veu obligat a seguir fidel a una sola marca si compra lents noves
Sempre queda la possibilitat deadquirir adaptadors que ens permetin utilitzar un objectiu d’unfabricant en el cos d’un altre. No obstant això, no és la solucióidònia, ja que aquests adaptadors, en funció dels fabricants queassemblin, poden donar problemes al moment de realitzar un enfocament,en perdre característiques previstes en la lent, com elenfocament automàtic.
Aposta per la continuïtat
Sembla que aquests fabricants continuaran amb aquesta estratègia durant algun temps més. El passat mes de març, un dels responsables de Cànon a Europa va manifestarque el fabricant japonès seguirà amb la seva aposta pel sistema DSLR ino entrarà, almenys en un futur proper, en la fabricació deun altre tipus de càmeres amb objectius intercanviables. Segons Cànon,els fabricants que han apostat per altres tecnologies han fallat en les seves ofertes amb DSLR. A més, les càmeres DSLR sónles més utilitzades en l’entorn professional.
El passat mes de març, un dels responsables de Cànon a Europa va manifestar que el fabricant japonès seguirà amb la seva aposta pel sistema DSLR
La tecnologia DSLR utilitzaun mirallmòbil la funció del qual és deixar passar la llum al sensor i capturar laimatge. Aquest mirall també és el responsable de passar la imatge alvisor de la càmera a través d’un pentaprisma. En prémer el botóde la càmera per fer una foto, aquest mirall s’aixeca, deixa passarla llum al sensor i, al mateix temps, l’usuari deixa per un instantde veure pel visor, a causa que el mirall s’ha mogut. Aquestatecnologia és bàsicament la mateixa de les càmeres réflexanalògiques, que ha dominat el camp de la fotografia en lesúltimes dècades.
Altres fabricants hanapostat persubstituir aquest mirall mòbil per un translúcido, estàtic en la seva posició, que permet deixar passar la llum tant alsensor com al visor i al sistema d’enfocament. També s’hasubstituït el pentaprisma per un visor electrònic d’altaresolució, que reprodueix la imatge obtinguda pel sensor. D’aquestamanera, es poden prendre imatges de forma contínua i a majorvelocitat. Aquest és el cas de les denominades càmeresSLT, impulsades pel fabricant japonès Sony. Altres càmeresque utilitzen mirall són les del consorci QuatreTerços, format per fabricants com Olympus, Kodak, Leica,Fuji, Panasonic, Sanyo i Sigma.
La solució de les càmeres EVIL
No són les úniquesalternatives: elacrònim en anglès EVIL (“Electronic Viewfinder WithInterchangeable Lens”) s’utilitza per agrupar a totes lescàmeres fotogràfiques llançades al mercat amb diferentsnomenclatures, però que utilitzen objectius intercanviables amb un visorelectrònic i sense miralls. És tan complicat agrupar-les, que fins i totentre les càmeres EVIL s’inclouen càmeres que no incorporen unvisor electrònic en el cos, sinó que compten amb ell com un accessori addicional.
Una de les principals característiques de les càmeres EVIL és la possibilitat d’intercanviar els objectius entre els diferents fabricadors, sempre que estiguin basats en un mateix sistema
Entre les càmeres EVIL mésdestacadesdel mercat figuren les que utilitzen el sistema MicroQuatre Terços, impulsat pels fabricants Panasonic iOlympus, les càmeres de Samsung amb la nomenclatura NX, les Sony NEXo les Ricoh GXR, entre unes altres. Aquestes càmeres tenen l’avantatge dedisposar d’un cos amb una grandària inferior a altres sistemes, peròtambé utilitzen sensors més petits per a la captura deimatges. A més, l’enfocament ho realitza el mateix sensor que capturala imatge.
Unade les principals característiques de les càmeres EVIL és lapossibilitat d’intercanviar els objectius entre els diferentsfabricants, sempre que estiguin basats en un mateix sistema, deforma que els usuaris tinguin més llibertat i flexibilitat deelecció al llarg del temps per canviar de model i marca en elcos de la càmera, sense haver de renovar tot el parc òptic. Ésdir, Olympus i Panasonic amb les seves càmeres del sistema Micro QuatreTerços tenen objectius que són compatibles entre si, però no ambles Samsung amb la nomenclatura NX.
No obstant això, en la pràctica -i a causa de la integració de l’electrònica en els objectius per realitzar funcions que fins ara es duien a terme en el cos de la càmera, i fins i tot per corregir electrònicament deficiències de les òptiques-, és essencial informar-se amb els fabricants sobre la compatibilitat total o parcial en les funcions i característiques d’aquests objectius. En ocasions, la desconnexió d’un sistema d’estabilització, o el canvi d’alguna opció en el menú de la càmera, possibilita l’ús complet d’aquests objectius entre diferents fabricadors.
