Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Imatge i so

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com comprar càmeres digitals

Convé comprovar els megapíxels reals de resolució i la potència del zoom òptic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 18deDesembrede2003

Ens acostem al Nadal, l’època clàssica dels regals. I al mateix temps, les càmeres digitals segueixen el seu ascens en el mercat mentre les tradicionals basades en el negatiu i el procés químic de revelat baixen en vendes, a pesar que aquestes últimes encara tinguin més qualitat quan es tracta de treure còpies impreses i ampliacions. Davant la gran quantitat de models diferents que ens podem trobar, experts fotògrafs ens aconsellen sobre els factors que hem de tenir en compte per a una bona elecció.

Megapíxels de resolució

Quan es tracta d’adquirir una càmera digital, el consumidor ha de fixar-se en dos aspectes: els megapíxels (milions de píxels, o punts d’imatge) de resolució que ofereixi i l’òptica. Els megapíxels són importants perquè mentre en les càmeres tradicionals la llum impressiona un negatiu que es queda amb la imatge, en les digitals, un sensor CCD capta la imatge, que serà de major qualitat quants més megapíxels de resolució tingui el sensor. Aquesta dada indicarà la grandària al qual es pot imprimir la fotografia sense minvament de qualitat. A més, el color resultant tindrà més matisos, la grandària de la foto impresa podrà ser major i “les possibilitats d’ampliar detalls augmenten”, afegeix Toni Fernández, director de la revista Nuevafotografía.com

A partir de 2 megapíxels es poden aconseguir còpies impreses en una grandària de 10 x 15 centímetres amb una qualitat decent, sempre que les realitzem utilitzant totes les prestacions de la cambra. Aquest últim aspecte representa una de les pràctiques que s’han de millorar, com explica el fotògraf professional Aitor Peña Inclán. “Un error que comet la gent, obsessionada amb els megapíxels, és no aprofitar tota la capacitat que li ofereixen, perquè no té targetes de memòria amb la suficient capacitat. Llavors la gent opta per comprimir la foto, és a dir treballar amb menys megapíxels, perquè càpiguen més fotos en la targeta i això provoca que quan pretén traslladar-les a paper, no tinguin la qualitat suficient”.

Els fotògrafs consultats coincideixen a aconsellar un mínim de 3 megapíxels per a la impressió en una grandària de 10 x 15 centímetres perquè s’aconsegueixi una bona qualitat. La fórmula per a trobar la resolució adequada per a imprimir amb resultats similars a la fotografia analògica en els diferents formats de paper que existeixen ens la ofereix el fotògraf professional Roberto Palomo. “La resolució de la foto ha de ser com a mínim de 240 píxels per polzada, dada que no s’ha de confondre amb la resolució de sortida de la impressora”.

No obstant això, convé estar atent perquè es llancen ofertes amb molts megapíxels a preus més baixos que els habituals. Quin és el truc? Que esmenten els megapíxels interpolats, no els efectius. És a dir, anuncien 3 megapíxels, però en la lletra petita de les especificacions tècniques apareix que només tenen 2 megapíxels efectius. “Existeixen diferents tipus de megapíxels: efectius, totals -que són tots els que estan en el sensor CCD i intepolados. Cal fixar-se en els efectius”, assenyala Roger Boix, director de continguts de la revista tecnològica Quesabesde.com.

Els megapíxels interpolats es calculen mitjançant un programa informàtic que s’inventa els píxels que li falten. Això no aporta cap qualitat al resultat final de la imatge i no convé parar esment a aquesta característica de la cambra. “La interpolació és una manera d’augmentar la grandària de la imatge, duplicant els píxels, per la qual cosa 3 megapíxels interpolats no són 3 megapíxels reals, sinó que parteix d’aquests punts d’imatge han estat copiats d’uns altres que sí que són reals”, explica Colom. Com afegeix el fotògraf Florencio Sánchez, s’engrandeixen els punts capturats i, a través d’un càlcul matemàtic, es treu una mitjana de color entre un punt i un altre, o entre un grup de punts adjacents. Aquesta característica es pot trobar en qualsevol programa d’ordinador de retoc fotogràfic.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Òptica »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions