Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com ens afecta el Cànon AEDE?

Aquesta taxa pot entorpir sensiblement els hàbits d'informació dels usuaris espanyols

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deDesembrede2014
Img adiosgooglenews hd Imatge: photosteve101

Amb l’entrada en vigor a partir de 2015 de la nova Llei de la Propietat Intel·lectual, passarà a tenir valor legal la taxa que caldrà pagar per enllaçar els continguts de mitjans informatius en pàgines web pròpies. Sense que quedi massa clar fins avui l’abast d’aquest nou cànon, que s’ha donat a conèixer com a‘ Cànon AEDE‘, ja ha provocat agres reaccions entre les principals plataformes agregadores de notícies. La de major abast ha estat la retirada del portal Google News del nostre país. No obstant això, Google no és l’únic afectat per la mesura i altres serveis molt populars també podrien plantejar-se cessar la seva activitat a Espanya. Aquest article tracta d’explicar com i quan podem veure’ns afectats els usuaris.

Img adiosgooglenews listadog
Imatge: photosteve101

Cronologia del nou cànon

El Cànon AEDE respon a les demandes d’un grup de pressió dels principals mitjans de comunicació d’Espanya

Tal com relata l’analista Enrique Dans, el Cànon AEDE -també ha estat cridat “taxa Google”- respon a les demandes d’un grup de pressió que aglutina als principals mitjans de comunicació d’Espanya sota l’associació AEDE (Associació Espanyola d’Editors Espanyols). D’ella formen part els periòdics en paper més importants, que al seu torn són amos de cadenes de televisió i ràdio. Les queixes d’aquest grup tenen el seu origen en el minvament que, segons els mitjos integrants, provoquen els agregadors de notícies en el negoci publicitari de les seves versions digitals.

Aquests agregadors són, en principi, els serveis que recullen els enllaços a notícies d’altres mitjans, els ordenen i els ofereixen als usuaris, segons els seus criteris de cerca. Els mitjans d’AEDE asseguren que molts d’aquests agregadors impedeixen que ells puguin beneficiar-se publicitàriament del seu propi producte i a més fan negoci amb ell. Per AEDE, l’únic remei a aquesta situació és l’establiment d’un cànon que compensi la pèrdua de benefici que, segons aquesta associació, es deu als agregadors.

Per AEDE, el remei és l’establiment d’un cànon que compensi la pèrdua de benefici que en la seva opinió es deu als agregadors

Els membres d’AEDE no estan contra aquest tipus de plataformes, però creuen que han de pagar per l’ús d’uns continguts que no són seus. Així l’hi van transmetre a l’actual Govern, que va decidir recollir les seves peticions i fer real el cànon per enllaç a continguts en la nova Llei de la Propietat Intel·lectual. El procediment es va fer enmig d’una forta polèmica i a partir d’un avantprojecte de llei que va passar pel Parlament a l’octubre passat i es va aprovar amb els vots del partit al Govern.

Per tant, a partir de gener de 2015 -és a dir, en dos dies-, tots els mitjans de comunicació radicats a Espanya tindran el “dret irrenunciable” de cobrar una taxa per cada enllaç que un agregador faci als seus continguts. En altres paraules, estaran obligats a exigir una contraprestació a aquells serveis que enllacin els seus continguts amb finalitats econòmiques. La primera resposta ha vingut de Google, que ha tancat el seu agregador Google News.

Per què és polèmic el Cànon AEDE?

En principi, l’objectiu del cànon no són els enllaços que els usuaris puguin compartir en Facebook, en els seus blogs o en Twitter i altres xarxes socials, sinó el negoci que les plataformes puguin realitzar amb l’agregació i compartició de les seves notícies. En aquest sentit, el cànon posa el focus en serveis com el portal Belluga’m i uns altres similars. De moment, Belluga’m ja ha deixat clar que es planteja el seu tancament a Espanya o situar la seva seu social fos del país.

Segons el parer d’alguns experts, no queda clar si l’impost es podria ampliar a xarxes socials i altres serveis que apareguessin en el futur

Ara bé, segons el parer d’alguns experts, no queda clar si l’impost es podria ampliar a xarxes socials i altres serveis que apareguessin en el futur, ja que segons els mateixos afecta a la naturalesa pròpia d’Internet, que és la compartició d’enllaços. D’aquesta manera, en el futur, l’objectiu d’AEDE podria deixar de ser l’extinta Google News Espanya, o el popular Belluga’m, per passar a exigir el pagament del cànon a Twitter o Facebook si considera que aquests perjudiquen al seu negoci.

Encara que en tals casos siguin usuaris sense ànim de lucre els qui comparteixin els enllaços, segons el parer dels juristes, algunes interpretacions de la llei podrien pressuposar que l’objectiu últim del servei que els dona suport -és a dir, de la xarxa social- és fer negoci amb la informació compartida. Seria així possible, almenys en teoria, que els mitjans espanyols, per dir-ho d’una forma metafòrica, es veiessin obligats a disparar el cànon contra absolutament tot el que es mogui a la Xarxa, ja que el seu dret a cobrar és “irrenunciable”.

Com ens afecta?

Però sense arribar a interpretacions tan paroxistas d’aquest cànon, és lícit assegurar que la desaparició de Google News, com a forma de protesta per part de Google, ja és suficient minvament pels milers d’usuaris que s’informaven diàriament per aquest suport sobre l’actualitat. Per descomptat, si a la desaparició del portal de notícies de Google s’unís la de Belluga’m i similars, la caiguda de l’oferta informativa seria seriosa.

Els processos informatius han canviat i una part important dels usuaris ja no va a les portades dels mitjans a informar-se

El motiu és que més enllà de la discussió sobre els impediments del negoci publicitari que puguin significar els agregadors, els processos informatius han canviat i una part important dels usuaris ja no va als portals dels mitjans a informar-se, sinó que ho fan mitjançant enllaços compartits en xarxes socials i en agregadors de notícies. Aquesta tendència s’ha vist especialment accentuada des de l’arribada dels smartphones i les tabletas, on és més còmoda la informació transversal per qüestions d’ergonomia.

El que s’amenaci amb un cànon a agregadors i, potser en el futur, a xarxes socials, no sembla força suficient perquè els usuaris tornin a les portades online dels periòdics per veure uns ‘bàners’ publicitaris que, a més, resulten molests i intrusius. En canvi, la falta d’aquests suports d’agregació i compartició sí podria fer desistir a molts usuaris en la seva intenció d’informar-se amb rapidesa i eficiència, amb el que Internet deixaria de tenir sentit.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions