Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com ens afecten els sistemes anticopia?

La indústriaintenta limitar mitjançant determinats programes les còpies delsdiscos i les descàrregues en Internet
Per Benyi Arregocés Carrere 2 de abril de 2008
Img drm1 listado
Imagen: Gregory Heller

Espanyacompta per llei amb el dret a la còpia privada, encara que aquestno sempre es respecti. Les cançons comprades en algunes de lesbotigues de música online més populars, com iTunesMusic Store, porten DRM. Què són aquestes sigles? Enanglès signifiquen ‘Digital Rights Management’, la qual cosa es tradueixcom a ‘supervisió de drets digitals’. En realitates tracta d’una sèrie de limitacions de còpia, introduïdes mitjançantprogramari, en les cançons i pel·lícules que compren elsconsumidors.

Què suposa el DRM?

/imgs/2008/03/drm.2.jpg

Internet hacanviat la forma en què es distribueixen els continguts audiovisuals.Així, han sorgit botigues en la Xarxa que venen descàrregues tantde música com de pel·lícules .En el cas de la música és possible descarregar-se en pocsminuts un disc, en el cas de les pel·lícules es triga uneshores si es té una connexió ràpida.

És per tantun fet que en Internet resulta molt fàcil compartircontinguts. Un simple cop d’ull als programes P2P o als llocs web dedicats expressament a aquest efecte el demostra amb claredat.Aquesta situació va provocar des d’un principi el recel de lesindústries de la música i del cinema, i els va motivar a idearels sistemes DRM, amb la finalitat d’evitar les còpies noautoritzades dels seus continguts.

En la pràctica, aquest tipus de programari sobrepassa la seva fi inicial i se significa per les grans limitacions que imposa

En lapràctica, aquest tipus de programari sobrepassa la seva fi inicial i se significaper les grans limitacions que imposa als contingutsadquirits pel consumidor.

Per exemple, comprar-se un àlbumsencer de qualsevol artista en iTunes Music Store, la botiga online d’Apple, origina més inconvenients als usuaris que desplaçar-se a una botiga físicai adquirir el CD. Les seves cançons només podran ser escoltades en un reproductor iPod, un producte també d’Apple, i no podran ser compartides.

Això succeeixperquè el DRM estableix uns límits estrictes sobre l’úsdel contingut audiovisual. En el cas de la música, determinaen quants ordinadors es pot escoltar la cançó. /imgs/2008/03/drm.1.jpgTambéestableix si es pot traspassar aquesta cançó a reproductors portàtils de música comprimida i a quins. Fins i tot, a les botigues online que ofereixen lamodalitat de tarifa plana de lloguer, el DRM serveix perquè lamúsica no pugui escoltar-se quan es deixa de pagar la quotamensual.

Més restrictiu que un CD

Aquestesrestriccions contrasten amb els usos molt més lliures queté un CD. Qualsevol disc es pot copiar en un altre verge com a còpiaprivada, prestar als familiars o amics, comprimir-lo en MP3per a escoltar-lo en el reproductor portàtil o, fins i tot,vendre’l o regalar-lo quan ja no es vol escoltar més.

Qualsevol disc es pot copiar en un altre verge com a còpia privada, prestar als amics o, fins i tot, vendre’l quan ja no es vol escoltar més

Tots aquestsusos del disc òptic desapareixen a l’entorn d’Internet siles discogràfiques i les botigues mantenen la seva aposta pelDRM. Afortunadament, han aparegut aplicacions que faciliten que l’usuarievadeixi les restriccions anticopia. DoubleTwist, per exemple, converteix qualsevol cançó adquirida eniTunesMusic Store, la botiga de descàrregues més reeixida, a MP3, un formatque es pot compartir lliurement sense cap limitació.

Sistemes anticopia en discos

Una pel·lícula en DVD comprada a Àsia o Oceania no funciona en els lectors d’Europa o els Estats Units a causa dels sistemes anticopia

Els sistemesanticopia segueixen presents en els discos que embenin les indústriesdel cinema i la música, sota la justificació de detenirla pirateria dels seus continguts. A aquests sistemes els succeeixalguna cosa semblança al que ocorre amb el DRM: restringeixen elsdrets legítims dels consumidors que adquireixen elsproductes.

I ho fan fins a tal punt que una pel·lícula en DVD comprada a Àsia o Oceania no funciona en els lectors òptics per a aquesta tecnologia d’Europa o els Estats Units a causa dels sistemes anticopia. El seu objectiu és impedir el tràfic il·legal de continguts, però els principals afectats són els usuaris.

/imgs/2007/12/cd-fotos.jpg

L’exemplemés clar d’aquesta situació es va produir en elllançament del DVD. En aquell moment, no era possible llegir aquestsdiscos, ni tan sols originals, en el sistema operatiu GNU/Linux.

Així,el consumidor que comprés un DVD es trobava amb el problema que no podia reproduir-lo tret que tingués un sistemaoperatiu de pagament o altres reproductors. Un jove informàtic,anomenat Jon Lech Johansen, va crear un programa, DeCSS, quepermetia reproduir els discos en Linux a costa de saltar-se la sevaprotecció anticopia.

Els sistemes anticopia segueixen presents en els discos que embenin les indústries del cinema i la música

Precisament,els creadors dels sistemes anticopia i els hackerses caracteritzen per jugar al gat i al ratolí, uns amb lesrestriccions i uns altres amb les solucions per a evadir-les. Així,el propi Lech Johansen va aconseguir mitjançant enginyeriainversa desxifrarel DRM d’iTunesMusic Store, de nom Fairplay, i uns altres van trobar la manerade trencar una de les proteccionsde l’extint format de l’HD-DVD.

Blu-ray també

Una de lesraons per les quals Blu-ray ha guanyat la batalla de formats per a substituiral DVD es troba en què presenta un major nombrede proteccions enfront de la còpia de l’original. Així, aquestformat de disc òptic compta amb diversos programes per a protegir els continguts, la qual cosa ha causat polèmica per la possiblevulneració dels drets dels consumidors.

Els creadors de Blu-ray poden fins i tot inutilitzar aquells reproductors que, en un futur, siguin capaços de trencar les seves proteccions

En la seva obstinació per impedir les còpies massives dels discos originals,els creadors de Blu-ray poden fins i tot inutilitzar aquells models de reproductor que, en un futur, siguin usats pels consumidors per a trencar les sevesproteccions.

D’aquesta forma, no es podria reproduir capdisc en qualsevol dels aparells de la gamma vetada, encara que fos un només usuari el que trenqués la restricció.

No obstant això, Blu-ray aporta una tecnologia, denominada’Mandatory Managed Copy’ (MMC), que permet, sempre que es tinguiconnexió a Internet, fer les còpies de l’original al discdur i transferir-lo dins de la xarxa casolana que tingui muntada l’usuari.Així, en principi, es compliria la legislació espanyola,que contempla el dret a realitzar una còpia privada delscontinguts audiovisuals adquirits.

Proteccions avançades

Lesproteccions de Blu-ray són molt avançades, com BD+, que a travésd’una màquina virtual instal·lada en els reproductors permetcomprovar si s’ha intentat piratejar.

/imgs/2008/02/bluraywins.llistat.jpg

Al seu torn, el sistema ICT detecta si es connecta un cable analògic per a reduirautomàticament la resolució de les imatgesi evitar així que es pugui gravar el vídeo en altadefinició.

A més,tots aquests sistemes anticopia es poden actualitzar en cas queels hackers trobin la manera de vèncer-los, com ha succeït en elcas de l’AACS (‘AdvancedAcces Content System’).

D’altra banda, igual que succeeix amb el DVD, els promotors del Blu-ray també divideixen el món en zones incompatibles entre si. Encara que es podenfabricar discos sense especificar aquesta dada, que s’ha ideatpel sistema de llançament de pel·lícules de la indústriacinematogràfica, si s’adquireix un disc Blu-ray amb zonamarcada als Estats Units, no es podrà veure en unreproductor europeu.