Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com funcionen les xarxes mòbils

Per transmetre les trucades, els telèfons es connecten sempre a l'antena que els proporcioni el senyal més fort

img_redmobile portada

El telèfon mòbil s’ha convertiten un artilugio tecnològic que acompanyainseparablement a cada persona. Les antenes de la telefoniamòbil poblen les teulades de les ciutats, però, sabemrealment com funciona la xarxa que proporciona cobertura deveu i dades als terminals?

La telefonia mòbil funciona a través
d’ones de ràdio. Cada terminal actua al mateix temps com
emissor i receptor, que es comunica amb l’antena de telefonia
més propera, a la qual es denomina estació basi
o BTS. Les antenes se situen en llocs alts per aconseguir
major cobertura i conformen el que es coneix com a cel·les, que es
agrupen entre si i donen cobertura als telèfons. Cada
una de les cel·les es comunica en una freqüència en concret, perquè
no hi hagi interferències amb les adjacents, i enllaça amb els
terminals dels clients.

Dels BTS el senyal es trasllada als BSC
(sigles en anglès de “controlador d’estacions basi”),
que actuen com a concentradors de diverses d’aquestes antenes. Per
últim, el senyal arriba als MSC (sigles en anglès
de “centre de commutació mòbil”), que es
encarreguen d’establir la comunicació quan un dels
clients marca un nombre, d’enviar els missatges curts i de
cobrar les trucades per la seva durada. Totes aquestes connexions es
poden realitzar de diverses maneres, no només mitjançant ones
sinó també a través de xarxes fixes i altres tipus de
enllaços.

Es necessita saber la posició dels
mòbils

El
MSC pot completar aquesta labor perquè sap prop de quina cel·la
es troben els terminals gràcies a l’identificador únic
amb que es registren en el VLC (sigles en anglès de “registre
de la ubicació del visitant”). Es tracta d’una base de
dades que assigna un nombre d’identificació temporal a
tots els aparells que entren en la seva cobertura. Perquè un hipotètic
rastreig sigui més dificultoso, sol ser temporal i ho varien.
Aquesta característica inherent de la telefonia mòbil
permet a més usos comercials com els sistemes
de localització
de persones, que competeixen amb el GPS
encara que amb menor precisió.

Cada terminal actua al mateix temps com a emissor i receptor, que es comunica amb l’antena de telefonia més propera, a la qual es denomina estació basi

Aquesta informació s’esbrina amb facilitat
gràcies a que el terminal cerca constantment antenes
(poden donar-li cobertura simultàniament diverses) que li
proporcionin el senyal més fort. Amb aquesta informació
es pot triangular
el senyal
i obtenir la seva situació. D’aquesta manera,
les operadores saben per endavant a on han d’encaminar
una trucada entrant, una informació imprescindible per la
mobilitat que proporciona aquesta tecnologia, i poden calcular
la potència de senyal necessari per contactar des de l’antena
més propera amb el terminal.

Quan s’estableix la trucada, els telèfons
d’ambdues persones comencen a manar i rebre àudio digitalitzat i
comprimit a través de les ones. Si els parlants es mouen,
els telèfons canvien a la cel·la que els proveeixi d’un senyal
més potent sense que es talli la comunicació.

Millores a la tecnologia de la telefonia
mòbil

GSM
(sigles en anglès de Sistema Global de Comunicacions Mòbils)
és el protocol més estès de la telefonia mòbil
al món i el que s’ha implantat a Espanya. Actualment,
s’emet en tres bandes: 900 megahertz, 1,8 gigahercios i la
freqüència que correspon a la tercera generació i
posteriors, com l’UMTS.
o l’HSDPA ,
els 2,1 gigahercios. Tres operadors (Movistar, Vodafone i Orange)
posseeixen la llicència per desplegar la seva xarxa i utilitzar totes les
freqüències autoritzades, mentre que Yoigo la té per emprar la
de 2100 megahertz.

La tecnologia de la telefonia mòbil ha evolucionat molt durant els últims anys, principalment en el transport de dades

La
tecnologia de la telefonia mòbil ha evolucionat
durant els últims anys, principalment en el
transport de dades. Així, el GSM original es dedicava gairebé
únicament a donar suport a la veu i a enviar SMS.
Les dades es manejaven a la lentíssima velocitat de 9,6
kilobits per segon (kbps). El GPRS va suposar una millora i va arribar
als nivells dels mòdem convencionals, els 40 kbps.
Posteriorment, EDGE va suposar triplicar aquesta velocitat i va permetre
que s’incrementés considerablement el nombre de terminals
als quals es podia donar cobertura en cada cel·la.

El
gran salt tecnològic ho va produir la irrupció del
UMTS, que aconsegueix una velocitat de transmissió de fins a 384
kbps. Després han arribat els protocols que s’engloben baix
les sigles HSPA
(en anglès, Accés de Paquets d’Alta Velocitat). Una de
elles, l’HSDPA augmenta el cabal de dades fins a un màxim
teòric de 14,4 megabits per segon i a més disminueix
la latència
de la connexió. Així s’aconsegueix un millor acompliment
en les videollamadas i en els jocs en línia. HSPA Evolve o
HSPA+ és l’evolució d’aquesta tecnologia i aconsegueix els
42 megabits per segon en sentit descendent i els 11,5 megabits
per segon en ascendent.

LTE, el camí cap a la quarta generació

Lesmillores tecnològiques no es detenen amb l’HSPA i lesoperadores es preparen per implantar LTE,que substituiria tant a l’HSPA com a l’UMTS. Les prestacionsanunciades impressionen: podrà aconseguir velocitats de fins a100 megabits per segon en descàrrega de dades i de 50 megabits persegon en sentit ascendent i a més reduirà mésla latència.

Aquestes xifres superen amb escreix les actualsconnexions ofertes pels operadors d’ADSL i cable a Espanya.Gràcies a que aquesta tecnologia és compatible amb GSM i HSPA, s’esperaque els operadors la incorporin en els dos propersanys. Per exemple, l’empresa japonesa NTT Docomo planejallançar-ho a la fi de 2009 i Verizon Wireless, d’Estats Units, hoprova per oferir-ho en 2010. LTE-Advanced serà el següentpas i el que proposen com a identificatiu de la quarta generacióde telefonia mòbil, amb capacitats puntuals detransferència de dades de fins a un gigabit per segon.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions