Estudis recents demostren que els espanyols cada vegada l’hi pensen menys en comprar per Internet, i més en èpoques d’especial consum, com el Nadal o les rebaixes. Però sempre cal anar amb una mica de cap i prendre les degudes precaucions per adquirir on line amb seguretat. A més d’aquests consells bàsics, és important conèixer alguns trucs per protegir el compte bancari i sobretot les targetes de crèdit, que s’usen de forma massiva en aquestes operacions. En aquest article es donen una sèrie de consells per mantenir els diners fora de perill de possibles atacs de ciberdelincuentes.
1. Correu electrònic del banc? No, és phishing
Una tècnica empleada sovint pels ciberdelincuentes és manar missatges de correu electrònic fent-se passar per una entitat financera. En ells se sol·licita l’enviament de dades personals com a números de compte o claus d’accés. És un tipus d’estafa on line coneguda com phishing.
Cal ignorar tots aquests missatges i esborrar-los sense fer clic a cap enllaç, ni proporcionar cap dada. Els bancs mai demanen aquest tipus d’informació als seus clients, i menys encara per aquesta via. A més, en general estan mal redactats i es poden detectar amb facilitat.
2. Usar contrasenyes fortes (i una diferent per a cada cosa)
Tenir el costum d’usar la mateixa contrasenya per tot pot ser molt perillós. Si a qualsevol moment algú esbrina aquesta clau, pot entrar en els comptes i perfils d’usuari de tots els serveis on line en els quals s’estigui registrat, fins i tot al banc via Internet.
És important que totes les contrasenyes, i especialment la del servei de banca on line, siguin potents i segures. L’idoni és una barreja de lletres, nombres i caràcters gràfics. No serà fàcil de recordar, però para això existeixen els gestors de contrasenyes.
3. No comprar o consultar el banc des d’una wifi pública
Encara que moltes vegades són un autèntic salvavides (sobretot si un està a l’estranger), les connexions wifi d’accés públic no són les més indicades per fer moviments compromesos, com entrar a consultar el saldo a la pàgina web del banc o fer una compra on line.
Una wifi pública en general no està protegida, i tota la informació que s’envia a través d’ella pot ser fàcilment interceptable. Per a aquest tipus d’operacions, millor usar una wifi protegida, com la de casa.
4. El sistema operatiu i el navegador web, sempre actualitzats
Els pegats de seguretat del sistema operatiu i les noves versions del navegador web no solament porten noves funcions i millores, sinó que a més arreglen vulnerabilitats i problemes de seguretat que poden ser utilitzats per hackers per obtenir dades personals.
Estar sempre al dia amb aquestes actualitzacions fa que la navegació web sigui més segura, tant en la protecció de dades personals com enfront de l’atac de virus, troyanos i altres elements indesitjables.
5. Alternatives segures: targeta de crèdit virtual o targetes prepagament
Una bona alternativa a la targeta de crèdit clàssica és una de les denominades targetes de crèdit “virtuals” que ofereixen algunes entitats bancàries. No funcionen en connexió amb el compte com les tradicionals, sinó que es recarreguen amb una quantitat de diners fixa. D’aquesta forma, en el cas que un ciberdelincuente aconsegueixi les dades per accedir a ella, solament podria portar-se els diners que hagi carregat en la targeta, però no accedir al compte bancari.
Una altra possibilitat són les targetes prepagament que es poden trobar en comerços d’electrònica de consum. Cada vegada les hi ha per a més serveis (Google Play, App Store de Google, Amazon, Netflix, Steam…) i amb elles es pot comprar en aquestes tendes on line sense por de que ningú robi el nombre de la targeta de crèdit o l’accés a la banca per Internet.
6. Una capa de seguretat extra per a les targetes de crèdit
Alguns bancs ofereixen serveis de protecció de targetes de crèdit, de vegades gratis, de vegades pel pagament d’una quota anual. Són capes de seguretat extra que permeten sol·licitar una clau extra per poder operar amb aquest “plàstic”, detectar usos fraudulents gràcies a avisos per SMS o poder cancel·lar una targeta robada o extraviada amb una simple cridada de telèfon, entre altres serveis.
- Segueixi en Twitter a l’autora de l’article, Elena Santos, @chicageek.
