Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Compartir la música de l’ordinador

Diversos programes d'accés remot permeten compartir amb altres usuaris la música emmagatzemada en el disc dur, així com escoltar-la en alguns telèfons i reproductors de MP3

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 17 de Novembre de 2008
img_sharemusic portada

La música guardada en el disc dur de l’ordinador pot compartir-se de múltiples maneres, ja sigui mitjançant xarxes P2P, ja via serveis d’enviament d’arxius pesatscom Pando,Rapidshareo Megaupload. Ara apareix una nova opció que noprecisa d’enviaments voluminosos ni de xarxes específiques ique es basa a les tecnologies d’accés remot als ordinadors. L’usuari s’instal·la un programa i el seuordinador passa a actuar com un servidor, de manera que els seus contactespoden acudir a una pàgina web i reproduir en streaming totesles seves cançons. Aquests programes també serveixen per accedir alsarxius d’àudio des d’alguns telèfons mòbils,videoconsoles i determinats reproductors de MP3.

Img

Sembla que en aquests
moments en què la Xarxa acumula gran quantitat de material multimèdia,
ja no és tan important posseir determinat vídeo o cançó, i en canvi sí
ho és poder accedir a ells amb facilitat. Per dir-ho d’un altre
manera, n’hi ha prou que una sola persona tingui un arxiu multimèdia si la resta de
els seus contactes tenen fàcil accés al mateix. Amb aquesta premissa
s’han desenvolupat diversos serveis i programes que permeten tant
compartir la biblioteca multimèdia de l’usuari com que aquest
accedeixi a ella des de qualsevol ordinador. I també des de
diversos aparells com el televisor, el telèfon o
reproductors multimèdia amb connectivitat wifi.

Com funcionen?

Aquests desenvolupaments es basen en sistemes
que faciliten l’accés a un ordinador encès i connectat a Internet
de manera remota des d’un altre terminal. En aquest cas, l’accés es
limita als arxius multimèdia (tant àudio com a vídeo), que
es reprodueixen en l’ordinador d’origen i s’emeten en streaming a
una pàgina web des d’on poden sentir-los i veure’ls els
receptors.

Una característica molt important d’aquest tipus de serveis és que no existeix límit de grandària a l’hora de compartir

Així, l’usuari pot
seleccionar determinat nombre d’arxius i configurar una
llista de reproducció. Després li n’hi ha prou amb enviar un correu a
un contacte amb la clau d’entrada a la pàgina web on es
emeten els vídeos o les cançons. El receptor podrà
entrar llavors en aquesta pàgina i reproduir els arxius que
vulgui. Una característica molt important d’aquest tipus de
serveis respecte als d’enviament d’arxius pesats (Megaupload, Pando, etc.) és que
no existeix límit de grandària a l’hora de compartir, dau
que l’ordinador remot actua com a servidor que va carregant
els arxius a mesura que es reprodueixen.

Accés des del telèfon

Però no només es limiten a
permetre l’accés a ordinadors: en principi, qualsevol dispositiu
capaç de connectar-se a Internet pot reproduir els arxius del
ordinador remot. Això és vàlid especialment per a dos
models avançats de telèfon: L’iPhone.
d’Apple i el Nokia N95 són compatibles amb alguns d’aquests
programes i per tant és possible escoltar en ells la música
de l’ordinador mitjançant cascos mentre es camina pel carrer o es
viatja en l’autobús.

Si s’accedeix des d’un mòbil, convé tenir una tarifa plana de dades, perquè el flux d’informació que crea el streaming consumeix molt ample de banda

Tots dos aparells poden accedir al
servei tant connectant-se via wifi com per la xarxa
3G, encara que en aquest últim cas la qualitat de l’emissió
dependrà de la cobertura, a part de que convé tenir una
tarifa plana de dades, perquè el flux d’informació que crea
el streaming consumeix molt ample de banda, alguna cosa que després es
pot reflectir dolorosament en la factura mensual.

També l’iPod Touch d’Apple
pot accedir a la música i els videos de l’ordinador en remot
gràcies a la seva connectivitat wifi. Es tracta d’un assoliment molt més
interessant del que a priori pogués pensar-se, ja que si ben est
reproductor pot tenir fins a 16 gigaoctets de capacitat de
emmagatzematge, sol ser habitual que entre vídeos i discos,
l’usuari emmagatzemi en el seu ordinador una quantitat major de
informació.

Per tant, l’accés remot trenca la
limitació de capacitat del reproductor i porta la
música a qualsevol part de la casa. És suficient amb activar el
servei en el reproductor multimèdia i connectar-ho després a l’entrada
de so de la cadena estereofònica del saló, per
exemple. La selecció de cançons es fa des del propi
reproductor.

També en el televisor

Una altra opció interessant és usar
aquest tipus de sistemes per reproduir vídeos i pel·lícules
descarregades d’Internet en qualsevol televisor, ja que almenys un
d’aquests serveis l’ofereix. Per a això és necessari tenir una
videoconsola amb wifi connectada amb el televisor, com són la Wii de
Nintendo, la PS3 de Sony o la Xbox 360 de Microsoft. Si es posseeix la
Wii, cal descarregar el navegador Opera
des del canal “tendeixi Wii”. Una vegada instal·lat el
navegador, n’hi ha prou amb connectar-se amb la web del servei.

En el cas de tenir la videoconsola
Xbox 360, s’ha d’anar a l’apartat “mitjana” i seleccionar si
es vol reproduir vídeo o música i des de què
font, que en aquest cas serà l’ordinador (“computer”).
En la PS3, que té accés per defecte a la Xarxa, cal anar a la
pàgina del servei.

Principals serveis


  • Winamp
    Remote
    . Es tracta d’una aplicació web que es recolza
    en el veterà reproductor multimèdia Winamp, avui dia molt
    renovat. Per activar-la, cal tenir instal·lat el programa de
    escriptori, de manera que aquest pugui accedir a tot el material
    multimèdia del disc dur. Així, l’aplicació de
    escriptori es comunica amb Winamp Remote a través del
    navegador i des d’allí es poden seleccionar els arxius que
    es desitja compartir. Per a això és necessari punxar-los i arrossegar-los a
    un espai web, i després manar un correu al contacte amb el qual es
    desitja compartir-los. Permet també compartir vídeos.

    Una altra opció que ofereix Winamp
    remote és entrar des de qualsevol un altre terminal amb les claus de
    usuari i contrasenya, i escoltar la música en remot
    des del navegador. Això és possible en dispositius com l’iPhone i
    el Nokia N95, però no des de l’iPod Touch, que té bloquejat el
    accés de reproducció. Finalment, permet reproduir els
    arxius en un televisor mitjançant les videoconsoles Wii, PS3 i Xbox
    360.

  • Simplify
    Mitjana
    . És molt similar a Winamp remote però limita el nombre
    d’usuaris que poden accedir a les carpetes de l’usuari a 30 i els
    obliga a estar inscrits en el servei, un tràmit que es
    revela ràpid i senzill. D’altra banda, només permet
    compartir música. Funciona ben tant amb el telèfon
    iPhone (en wifi i en 3G) com amb l’iPod Touch (via wifi).
    Per a això, és necessari descarregar-se l’aplicació gratuïta
    “Simplify Mitjana” de la tenda d’aplicacions d’iTunes.
    Una altra virtut és que també reprodueix la música
    de qualsevol altre usuari del servei que hagi estat convidat a
    compartir.

  • Amarok.
    El reproductor per defecte de l’escriptori KDE
    Linux permet
    crear xarxes
    entre usuaris d’aquest escriptori (ara també
    funciona en

    Windows
    ) per compartir les biblioteques musicals. El sistema,
    de moment, no funciona per a altres dispositius que no siguin
    ordinadors.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions