L’euro és una de les monedes més fortes que existeixen en el sistema monetari internacional. Això implica que ofereix gran estabilitat a les economies que ho emparen, però també que la zona de l’euro contempla preus mitjans elevats per a molts productes importats, especialment de tecnologia, ja que inclouen altes quotes d’impostos i aranzels. Per contra, els mateixos productes adquirits en països extracomunitaris -o fabricants tecnològics d’origen com Estats Units, Corea, Xina o Japó- poden sortir molt barats, si s’aconsegueix després introduir-los a Espanya sense problemes. Ara bé, si no es va amb compte, la compra pot acabar resultant amarga. En aquest article s’assenyalen diversos factors que s’han de tenir en compte.
Hi ha un mite digital que assegura que el preu d’un producte tecnològic a Estats Units es trasllada a l’entorn de la zona de l’euro en la mateixa xifra però canviant la moneda. D’aquesta manera, si un iPhone costa 700 dòlars en la tenda d’Apple de Nova York, en la de Barcelona val 700 euros quan hauria d’ascendir a 514 euros, si s’apliqués l’equivalència de canvi. I el mateix succeeix amb una llicència de Microsoft o una impressora d’HP, etc.
Si un iPhone costa 700 dòlars en la tenda d’Apple de Nova York, en la de Barcelona val 700 euros, quan hauria de costar 514
Però això no és més que una llegenda urbana amb un complex rerefons de realitat, ja que, si ben el fonament picaresc de la teoria -les empreses s’aprofiten de la paritat de les monedes per “colar” la pujada- és inexistent, els productes s’encareixen en arribar a la Unió Europea. Però la culpa la tenen els aranzels a la importació i els nombrosos impostos nacionals que sustenten el nostre sistema social, educacional i sanitari, i que, per exemple, a Estats Units tenen a ser menors. Per tant, si es comparen els preus en ambdues ribes de l’Atlántico, resulten similars en xifra però diferents en moneda i, en conseqüència, s’antojan molt més barats a Nova York o Sant Francisco. I el mateix ocorre amb la tecnologia japonesa en una tenda de Tòquio o els mòbils xinesos comprats in situ al país nipó o a la Xarxa.
Però, és una bona idea adquirir tecnologia quan estem de viatge? En principi sí, però hem de cuidar una sèrie de factors.
Assegurar les garanties
Abans de realitzar la compra en la tenda de l’estranger, hem de cercionarnos que el fabricant en qüestió té una delegació al nostre país. La raó no és solament la confiança de tenir a prop algú davant qui reclamar en cas de trencaments o fallades, sinó també l’estalviar-nos la necessitat d’enviar l’ordinador, tableta o smartphone a l’estranger, si el dispositiu necessita una reparació.
La culpa la tenen els aranzels i els nombrosos impostos que sustenten el nostre sistema social, educacional i sanitari
Per descomptat, si un fabricant o venedor té una delegació al nostre país o ciutat, facilitarà molt la gestió de les garanties sobre l’aparell i les reclamacions. A més, és possible que la legislació vigent a Espanya en matèria de consum sigui diferent a la del país on es fa l’adquisició i, si no hi ha seu aquí, interessarà saber què període cobreix en cas de fallades, perquè igual el nostre producte no es veu emparat per la llei espanyola.
En el cas d’empreses com Apple, Microsoft i la majoria de grans fabricants d’ordinadors o de càmeres de vídeo o fotogràfiques, no sol haver-hi problemes de garanties, però convé guardar el tiquet de compra i demanar que ho segellin en la tenda. Aquest segellat serà útil tant en l’aeroport, en el cas que l’adquisició entri dins dels productes i quantitats permeses, com després en cas de fallades, per poder justificar-la en la tenda del nostre país.
Teclats i voltatges diferents
Un aspecte que cal tenir molt en compte és que el voltatge del país on comprem l’aparell pot ser que sigui diferent que el del nostre, per la qual cosa si endollem l’ordinador directament podem cremar-ho, tret que ho fem usant un transformador, o carregador que faci les funcions de transformador, com és el cas d’Apple. En la tenda no està de més indicar el país al que portem el dispositiu, per si cal fer algun tipus de modificació en ell prèvia al lliurament, de manera que s’adapti al voltatge de destinació. Tampoc convé oblidar el tema dels endolls i comprar adaptadors en cas necessari.
Hem d’assegurar-nos que el fabricant en qüestió té una delegació al nostre país
Un altre aspecte que cal contemplar és el del teclat. Un mòbil, o un ordinador xinès o japonès molt barat, adquirit en origen pot ser una pírrica victòria, si després surten tots els caràcters en els respectius idiomes. En les tendes dels grans fabricants solen tenir teclats disponibles per al nostre idioma i ens realitzen el canvi sense problemes -tal és el cas d’Apple o de Sony-, però no ocorre així en petites tendes, si no ho demanem.
En el cas dels smartphones de pantalla tàctil, en estar basats en programari, el problema és solament de programació. Però cura: si el llibre d’instruccions ve en xinès, coreà o japonès sense una versió en anglès -lògic si comprem en origen-, pot ser que mai arribem a saber com canviar la configuració de les tecles. En canvi, amb dir-ho en la tenda, segur que el dependent ens ho farà gustosament.
Qui garanteix que un mòbil adquirit a Xina inclogui el protocol 3G/4G espanyol?
En cas de comprar un mòbil, pot ser que no estigui optimitzat per als protocols de connectivitat que funcionen al nostre país. A Estats Units, encara que hi ha equivalències, els protocols no són els mateixos i un iPhone americà estava adaptat fins fa poc a un protocol 4G diferent al nostre. En l’actualitat, hi ha una correspondència al protocol europeu, gràcies a les actualitzacions del sistema operatiu a partir del model 5.
Però ningú garanteix que en l’atomitzat i descentralitzat model basat en Android, un mòbil comprat a Xina sigui tan senzill d’adaptar a la connectivitat dels protocols europeus. Pot ser que estiguin disponibles alguns nivells de connectivitat mitjana, però lluny dels òptims, per la qual cosa avantatge de l’adquisició és qüestionable. Com sempre, millor informar-se abans d’actuar.
