Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comunitats Wi-Fi, xarxes sense fils lliures

Les xarxes sense fils gratuïtes floreixen gràcies a la iniciativa dels ciutadans

Les comunitats Wi-Fi (de l’anglès Wireless Fidelity) es formen gràcies als estàndards de comunicació 802.11 que permeten la connexió a gran velocitat entre ordinadors, per al que utilitzen l’espectre de ràdio lliure de la banda de 2,4 Ghz sense necessitat de cap llicència. Així, es creen veloces xarxes paral·leles a Internet, amb persones connectades de manera gratuïta. Aquest moviment ciutadà s’expandeix per nombroses ciutats de tot el món.

Llibertat

Internet és una xarxa de xarxes. La més gran que existeix, però no deixa de ser això. Amb la configuració actual, els usuaris depenen de grans empreses de comunicació -els proveïdors d’accés- per a poder connectar-se. Davant aquesta situació, moltes persones han reaccionat a tot el món, amb més intensitat en aquells països en els quals la cultura de la Xarxa es troba més estesa. La solució: crear altres xarxes lliures i gratuïtes, gestionades per persones i, a més, més veloces que la connexió que habitualment s’ofereix -sobretot a Espanya-. Tot això es pot realitzar gràcies a que les connexions sense fils a través de la freqüència de radi de 2,4 Ghz. són de lliure accés.

Per a aquesta classe de xarxes sense fils s’utilitzen dos estàndards de transferència compatibles entre si: 802.11b, que permet connexions de fins a 11 megabits per segon (40 vegades més ràpid que un ADSL), i la seva evolució el 802.11g, que aconsegueix un màxim de 54 megabits per segon i cada vegada es troba més estès.

La connexió de banda ampla que s’aconsegueix és un altre dels punts forts d’aquesta tecnologia, molt més veloç que l’habitual connexió d’ADSL de 256 kb/s (1 megabit són 1024 kilobits) que ofereixen els proveïdors d’Internet a través d’ADSL. “La velocitat depèn del senyal rebut i aquesta al seu torn varia segons factors com la potència de les targetes, la distància, els obstacles o el nombre d’usuaris”, exposa Jaime Robles, creador i promotor de RedLibre.

L’objectiu d’aquestes comunitats d’usuaris no és oferir accés a Internet. És molt més ambiciós. Es tracta de crear una altra xarxa, però gestionada pels seus propis usuaris. També pretenen acostar la tecnologia a la societat, crear nous canals gratuïts de comunicació entre les persones i, fins i tot, ser una xarxa d’emergència alternativa en cas de catàstrofe, segons ens indiquen des del projecte RedLibre. “Amb aquestes comunitats comencem a ser més lliures. Amb el Wi-Fi podem fer el que nosaltres vulguem”, manifesta Antonio Pardo, membre de Madrid Wireless.

No obstant això, alguns nodes d’aquestes xarxes ofereixen accés a Internet, encara que això depèn de la relació particular que tingui la persona amb l’empresa que li proveeixi de connexió. “Les comunitats sense fils es dediquen a interconnectar nodes via radio. Si després un té un contracte amb el seu proveïdor d’Internet en el qual se li permet compartir la seva amplada de banda, és lliure de fer-ho”, indica Marró.

El funcionament d’aquestes comunitats és horitzontal, no hi ha distincions jeràrquiques. “S’aporta el que es vol i pot a cada moment, ja siguin infraestructures informàtiques, assessoria informàtica i legal, muntatge de nodes, disseny web, etc.”, explica Jaime Robles.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Com participar? »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions