Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comunitats Wi-Fi, xarxes sense fils lliures

Les xarxes sense fils gratuïtes floreixen gràcies a la iniciativa dels ciutadans

Les comunitats Wi-Fi (de l’anglès Wireless Fidelity) es formen gràcies als estàndards de comunicació 802.11 que permeten la connexió a gran velocitat entre ordinadors, per al que utilitzen l’espectre de ràdio lliure de la banda de 2,4 Ghz sense necessitat de cap llicència. Així, es creen veloces xarxes paral·leles a Internet, amb persones connectades de manera gratuïta. Aquest moviment ciutadà s’expandeix per nombroses ciutats de tot el món.

Com participar?

Es pot participar de dues formes en aquestes xarxes: o bé sent usuari client, és a dir, que només accedeix però no redistribueix el senyal, o bé sent node, que té més rellevància en el funcionament de la comunitat. Per a ser client tan sols fa falta adquirir una targeta de xarxa sense fil. En aquests moments es poden trobar per menys de 60 euros. “Els preus han baixat moltíssim en aquests últims anys. Per la primera targeta que vaig comprar vaig pagar 150 euros!”, emfatitza Robles. La configuració per a accedir com a client a una d’aquestes xarxes és senzilla i, en la majoria dels casos, automàtica. Una persona es pot connectar a través de diversos dispositius: un ordinador portàtil, un fix o un PDA.

En el cas que es vulgui crear un node -l’element que forma la pròpia xarxa- es requereix un ordinador, una antena, una targeta de xarxa sense fil o un punt d’accés (uns 60 euros) i, després, un sistema operatiu apropiat. La recomanació d’aquests experts és instal·lar programes de codi lliure, com Linux. “Amb Windows és una mica més complicat i a més es necessita comprar programes. Nosaltres recomanem instal·lar GNU/Linux i no utilitzar programari pirata”, indica Marró.

Aquestes comunitats Wi-Fi s’estan desenvolupant en nombroses ciutats espanyoles, seguint el deixant del que ocorre en altres països amb major percentatge de població connectada a Internet. Solen denominar-se en funció del nom de la ciutat, seguit del sufix Wireless. Però al mateix temps, el Projecte RedLibre pretén unir totes aquestes xarxes ciutadanes en una xarxa lliure per a tot el país.

No obstant això, altres integrants del moviment sense fil lliure veuen més llunyà aquest projecte. “L’abast d’aquestes xarxes és d’uns centenars de metres. Per a comunicar-les entre si s’hauria de pagar una línia o cable de dades i això ara mateix no ho contemplem. La nostra filosofia és que la xarxa estigui construïda pels ciutadans. Potser d’aquí a uns anys sí que connectem totes les xarxes sense fils d’Espanya en una sola xarxa”, explica Antonio Pardo.

De moment, el nombre de persones que participen en aquestes comunitats sense fils és reduït. “No puc conèixer el nombre de persones integrants d’aquestes xarxes, però m’atreviria a dir que són, avui dia, dues o tres mil les persones que estan relacionades amb les xarxes lliures sense fils a Espanya”, afirma Robles.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions