Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consoles portàtils

Els fabricants de videojocs de butxaca preparen els seus nous llançaments en aquesta primavera
Per jordi 12 de abril de 2005

La Nintendo DS acaba de sortir, l’encara recent N-Gage ha rebaixat preus, queda molt poc per a poder adquirir la PSP de Sony o la poc coneguda Gizmondo i encara es continuen venent moltes GameBoy Advance i GameBoy SP de Nintendo. Així són totes aquestes màquines de jugar…

Una nova generació

El sector de les consoles portàtils de videojocs, durant anys dominat gairebé en exclusiva per Nintendo amb les seves successives generacions de GameBoy, està experimentant molt moviment. Durant diversos anys l’única opció era triar entre les consoles portàtils del fabricant japonès, però ara es pot optar per l’híbrid de cel·lular de Nokia, la nova DS de Nintendo i aviat arribaran la PSP de Sony i Gizmondo (la menys publicitada i per tant la menys coneguda), de Tigre Telematics.

Però no sols s’ha ampliat l’oferta. Aquesta nova generació suposa una ruptura amb el que hi havia anteriorment. Totes pretenen innovar el concepte de consola de butxaca mitjançant apostes tecnològiques molt diferents: Nokia, com era d’esperar, aportant prestacions pròpies d’un telèfon mòbil, Gizmondo i Sony incrementant exponencialment la potència gràfica i permetent la reproducció de pel·lícules i Nintendo explorant noves maneres de jugar.

Fa un lustre que els jocs mouen més diners en el món que, per exemple, la indústria del cinema. I un recent informe de Nielsen sosté que els homes menors de 40 anys ja inverteixen més diners a l’any en jocs que en música. Es tracta d’una indústria de l’entreteniment ja madura, que creix contínuament cada any. Per això és normal que aquestes empreses, autèntics gegants en altres camps aliens als jocs (com és el cas de Sony o Nokia), estiguin dedicant tant d’esforç en aquestes maquinitas.

Números d’un gran negoci

En 2004 es van vendre als Estats Units videojocs, consoles i accessoris per a jugar per valor de 9.900 milions de dòlars, segons NPD Group Per primera vegada, les vendes de videojocs per a consoles portàtils (que van créixer un 9% malgrat que estaven al final d’un cicle, a l’espera de noves versions) van superar els 1.000 milions de dòlars.

A Espanya, segons dades de l’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d’Entreteniment (ADESE), la indústria de videojocs va facturar 790 milions d’euros, més que el cinema (691 milions), el vídeo (570 milions) o la música (463 milions). D’aquesta quantitat, 515 milions d’euros van correspondre a les vendes de videojocs (un 10,8% més que l’any anterior) i la resta a maquinari (consoles i perifèrics); en 2004, sense llançament de noves consoles, es van vendre 1.764.000 unitats, unes 70.000 més que en 2003.

A partir d’enguany, les vendes prometen multiplicar-se amb l’arribada de tota una nova generació de consoles, amb les esperades noves versions de les ‘germanes majors’, la Xbox 2 de Microsoft i la PlayStation 3 de Sony. De moment, les primeres a arribar que ja estan animant el sector, són les consoles portàtils.

N-Gage i DS, les primeres a arribar

Nokia N-Gage, l’híbrid de mòbil

N-Gage i DS, les primeres a arribar

Va ser una consola molt esperada, però no va complir expectatives (1,5 milions d’usuaris en el món, 100.000 a Espanya), segons reconeixen des de Nokia. “Potser perquè al principi es va associar N-Gage només amb un telèfon mòbil”, apunta Manuel Reverte, Product Màrqueting Manager de N-Gage España, qui insisteix que no faran marxa enrere amb està màquina perquè es tracta d’una important aposta de l’empresa a llarg termini. “Continuem treballant perquè continuï creixent el nombre d’usuaris de N-Gage a Espanya, a través d’un ‘portafolio’ de producte el més complet possible, amb productes exclusius per al mercat espanyol i incloent videojocs de gran qualitat desenvolupats per estudis espanyols”.

Ara s’embeni una segona versió millorada, anomenada N-Gage QD, que és també un telèfon mòbil amb tecnologia bluetooth (per a connexions sense fils entre diferents dispositius) i GPRS. Té una memòria interna de 3,4 MB, una pantalla de 4.096 colors, pes 143 grams, disposa d’efecte de vibració en els jocs i empra targetes MMC per a albergar els jocs (o el que es desitgi: música, vídeo, etc.).

Des d’el mes passat, la N-Gage costa 149,99 euros i els jocs oscil·len, segons la seva antiguitat, entre 19,99 i 29,99 euros.

Nintendo DS, una altra manera de jugar

N-Gage i DS, les primeres a arribar

El seu nom ve de les paraules Dual Screen, la traducció de les quals és doble pantalla i defineix a la perfecció la principal novetat d’aquesta màquina. La DS, una vegada oberta, mostra dues pantalles TFT de 256×192 píxels i 260.000 colors, una d’elles tàctil que permet controlar els jocs amb el dit o un punter. Disposa a més de reconeixement de veu, aplicable també als jocs (ja hi ha títols en els quals toca xiular, cridar o cantar).

Compte amb so estèreo, permet l’ús d’auriculars, disposa d’una ranura per a aprofitar els jocs dels últims models de GameBoy, pes 275 grams, és sense fil (Wi-Fi, fins a 30 metres) i inclou un programa de xat i dibuixos del qual poden gaudir fins a 15 persones. I sembla que arribarà un adaptador que permetrà reproduir vídeos i música.

Té una qualitat gràfica similar a la de la consola GameCube, una gran millora respecte a les velles GameBoy, encara que molt inferior a la potència de la PSP de Sony. D’altra banda, la hi ha ratllat a més de “lletja”, de tenir un disseny poc estilitzat i de ser massa voluminosa. També hi ha qui lamenta que no compti amb un estic (dispositiu en el comandament que permet percebre les vibracions), alguna cosa que sí que porta la PSP.

Segons Nicolas Wegnez, Cap de Màrqueting de Nintendo España, “el punt fort de DS és la manera de jugar, la manera d’interactuar amb el producte. No és simplement més del mateix però més bonic”.

La consola costa 149,99 euros i els jocs oscil·len entre els 29,99 i els 39,99 euros, però existeix l’avantatge que dues persones puguin jugar amb una sola còpia.

PSP i Gizmondo, les més potents

Sony PSP, aspirant al títol

PSP i Gizmondo, les més potents

Està disponible al Japó des de desembre i acaba de sortir als Estats Units, però els europeus hauran d’esperar fins a finals de juny per a poder fer-se amb la primera consola portàtil que fabrica Sony. Al principi estava previst que la PSP arribés al vell continent el 29 d’abril, però Sony va retardar recentment el seu llançament (per segona vegada) per por de no poder posar a la venda suficients unitats, segons reconeix la pròpia empresa.

La consola que més s’està fent de pregar pes uns 280 grams, té 32 MB de memòria i una lluminosa pantalla TFT panoràmica de 480 x 272 píxels amb 16,77 milions de colors. La seva potència gràfica s’aproxima a la de la consola PlayStation 2.

Serà una màquina multifunció, que permetrà reproduir música i pel·lícules, descarregar i emmagatzemar arxius. Això sí, serà imperatiu l’ús de les targetes de memòria de Sony Memory Estic. També es podrà prendre fotografies digitals i fins i tot convertir-se en telèfon mòbil gràcies a perifèrics que es vendran per separat.

El principal desavantatge de PSP és el seu preu. Encara no se sap amb certesa quant costarà a Espanya, però als Estats Units val 250 dòlars, 100 més que la DS, i en alguns comerços espanyols ja l’estan anunciant per 249,95 euros. Els jocs també seran més cars; als Estats Units van dels 39,99 als 49,99 dòlars. Sony aspira a col·locar 850.000 unitats a Espanya i Portugal durant l’any fiscal 2004/2005.

Gizmondo, la gran desconeguda

PSP i Gizmondo, les més potents

Les consoles esmentades són (o parteixen com) les favorites dels usuaris. Però hi ha més consoles en el mercat, molt poc conegudes i minoritàries. La més destacable és Gizmondo, de la modesta (en comparació amb Sony o Nintendo) companyia Tigre Telematics.

Amb una pantalla TFT de 240 x 320 píxels, és un autèntic ‘tot en un’: telèfon mòbil GPRS, bluetooth, GPS integrat… i és capaç de reproduir música o pel·lícules i capturar imatges. Molt potent, amb un microprocessador de 400 Mhz de Samsung i una acceleradora gràfica 3D de 128 Bit de Nvidia, encara que menys que la PSP. Coixeja per la part del catàleg de jocs, ja que molts dels grans desenvolupadors no la tenen en compte.

Està previst que arribi a Espanya durant el mes d’abril amb un preu recomanat de 399 euros.

I què passarà?

Sembla difícil que Gizmondo acabi obtenint un lloc en el podi. I tothom sembla estar d’acord que la N-Gage serà, com a molt, la tercera en discòrdia. Fins i tot en Nokia ho reconeixen així: “No ens plantegem objectius de ‘llocs’. La nostra meta és que el consumidor vaig confiar en N-Gage cada vegada més”, apunta Manuel Reverte.

El gran debat entre els seguidors de les consoles portàtils de videojocs gira entorn de si Nintendo conservarà la seva supremacia amb la DS o si Sony aconseguirà triomfar de la mateixa manera aclaparadora que ho va fer amb la seva PlayStation. En totes dues cases aspiren a liderar el mercat.

“Un dels aspectes més positius de la PSP és la seva capacitat multimèdia: amb ella pots jugar, veure pel·lícules, videoclips, escoltar música, veure fotos… Això la converteix en una plataforma el públic de la qual és molt ampli: nens, joves, dones, executius, pares de família… En el mercat no existeix un sistema d’entreteniment similar, per la qual cosa les expectatives són excel·lents”, afirma el portaveu de Sony Computer Entertainment España.

Nicolas Wegnez és conscient de l’expectació creada. Aconseguirà PSP arrabassar-li el número u? Wegnez explica que Sony “és el líder amb diferència en les consoles grans, i és normal que aspiri també a dominar en portàtils”. I encara que assegura que li prenen “molt de debò”, creï, amb la informació que manegen i el que passa al Japó i els EUA, que Nintendo “continuarà sent el líder almenys els pròxims dos anys”. “La baralla estarà a mitjà i llarg termini”, afegeix.

Opinions i arguments hi ha per a tots els gustos, depenent de si es té en compte la ‘jugabilitat’, la potència gràfica, el preu o el catàleg de jocs (als títols de Nintendo sempre se’ls ha titllat d’infantils en excés, alguna cosa contra el que estan intentant lluitar), el perfil del públic al qual està dirigida cada consola, etc.

El que sí que sembla clar és que tots aposten per ampliar el perfil d’usuari de consola portàtil, atraient, per exemple, a jugadors ocasionals (sense descurar als habituals) o a les dones. Així ho reconeixen en Nintendo, i també en Sony: “Des de la nostra perspectiva estem convençuts que amb la PSP hi haurà una expansió del mercat de l’entreteniment portàtil, ja que s’incorporen nous perfils de consumidors.”

I què passarà?