CONSUMER EROSKI ha resultat guanyador en els V Premis TAW a l’Accessibilitat Web en la categoria de Web d’Entitat sense Ànim de Lucre, que distingeix a les entitats (fundacions, associacions, ONG) de qualsevol àmbit (oci, cultura, educació) que millor han aplicat les polítiques d’accessibilitat a les seves pàgines web. Els premis TAW, d’àmbit internacional (Espanya i Amèrica Llatina), són una iniciativa de la Fundació CTIC per reconèixer, estimular i difondre la labor de les persones i entitats, públiques i privades, per impulsar l’accessibilitat dels llocs web. Un jurat d’experts en la matèria va fallar els guardons, d’acord amb els estàndards del W3C, el passat mes de novembre a Gijón.
El premi va ser recollit ahir per Arantza Laskurain, Directora de Consum d’Eroski, en les instal·lacions de CEAPAT (Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques) a Madrid, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. En l’acte de lliurament del premi es va donar a conèixer que els guanyadors de les cinc categories en què es divideixen els guardons rebran un logotip que podran exhibir al seu web i els identificarà com a guanyadors dels V Premis TAW i, per tant, “donarà fe de l’excel·lència del seu lloc web en matèria d’accessibilitat”.
Arantza Laskurain, al seu torn Directora de Fundació Eroski i editora de CONSUMER EROSKI va dir en una breu al·locució que “CONSUMER EROSKI va néixer amb la vocació de proporcionar informació veraç i útil per a la vida quotidiana a tots els consumidors; a tots, entre ells, les persones amb discapacitat”. En realitat, va assegurar Laskurain “l’accessibilitat no només és un imperatiu en el nostre quefer quotidià per aconseguir que ningú quedi exclòs a l’hora d’utilitzar la informació que produïm, sinó que és eix transversal en la nostra activitat. No només intentem que els nostres productes informatius siguin el més accessibles possible, sinó que des de fa dècades incloem l’accessibilitat com a tema nuclear de recerques exclusives de portada de la revista, recordo les de ciutats, edificis públics i cinemes o teatres, i en centenars d’articles sobre els més diversos temes incorporem l’accessibilitat com un apartat més que s’analitza”.
En la categoria de web d’organismes públics de rang estatal, el lloc guanyador va ser el portal del BOE (Butlletí Oficial de l’Estat), mentre que en la de nivell local, ho va anar la de l’Ajuntament de Múrcia. El Premi TAW a la Web Pública Iberoamericana més Accessible va recaure en la Secretaria de Comunicacions del Govern d’Argentina. Llibreria Logos, finalment, va rebre el premi en la categoria de Web Empresarial més Accessible.
CONSUMER EROSKI i l’accessibilitat
Les persones amb discapacitat poden solcar la Xarxa amb pàgines web adaptades i l’ajuda tècnica adequada. En la gran urbs que és Internet també hi ha barreres arquitectòniques que dificulten moure’s per les seves avingudes. No és un problema que es limita a les persones cegues; els discapacitats motors i els qui, sense arribar a la ceguesa, sofreixen problemes de visió, es topen amb impediments per solcar el vast oceà de coneixement i participació que és la Xarxa. I això a pesar que la tecnologia permet que els continguts d’Internet siguin accessibles per un amplísimo ventall de persones. Els símils amb el món tangible són evidents. No és més car ni més difícil construir una rampa que unes escales, però no sempre es fa. CONSUMER EROSKI manté el compromís de fer del seu web un punt de trobada per a la major quantitat de persones possible, sense que pràcticament ningú quedi exclòs. Això implica que les seves pàgines web estan preparades específicament perquè resulti més senzill navegar per elles a les persones amb algun tipus de discapacitat, sigui motora, visual o auditiva. Per això, totes les seves pàgines compleixen amb les directrius de la iniciativa WAI (Web Accessibility Initiative), que defineix uns estàndards internacionals en la creació de continguts web accessibles per a tots.
El camp d’accessibilitat inclou no només les discapacitats, sinó també dificultats de la població en general, com a persones d’avançada edat o els qui no puguin accedir a un determinat equip tecnològic; usuaris de connexions lentes a Internet amb menors actualitzacions o el que es dona a cridar “analfabets tecnològics”, persones que manquen dels coneixements adequats per moure’s en Internet. A tots ells també els beneficien els avanços en accessibilitat en els llocs web. Un últim grup afavorit per l’accessibilitat són els usuaris que accedeixen amb elements d’última tecnologia, equips portàtils del tipus PDA, o que reben notícies diàries directament en el seu correu electrònic o en els seus telèfons mòbils amb petites pantalles gràfiques. Un disseny accessible permet obtenir un rendiment molt superior a l’usual a les tecnologies. Com va dir Tim Berners-Lee, principal inventor de la Xarxa i director del W3C: “El poder de la web està en la seva universalitat; resulta essencial que tothom pugui accedir sense importar si es té o no una discapacitat”.
· El disseny ha de ser fàcil d’usar. És fonamental una concepció simple, intuïtiva i adequada per a totes les persones, independentment de les seves habilitats informàtiques, capacitats sensorials i de les condicions ambientals. Ha de proporcionar les mateixes maneres d’ús per a tots els usuaris: idèntiques quan sigui possible, equivalents quan no ho sigui.
· Flexibilitat. La pàgina web ha de poder adequar-se a un ampli rang de preferències i habilitats individuals. Han de poder configurar-se de manera fàcil les característiques d’accessibilitat del sistema operatiu per a una persona concreta. I conservar-se aquesta configuració en les aplicacions per ser compatibles amb programes de reconeixement de veu, amb suports en llengua de signes, amb l’elecció de teclat o ratolí o amb un altre sistema d’accés alternatiu com a àudio, braille, text, lluminós, etc.
· Tolerància a errors accidentals o fortuïts de l’usuari. Ha de permetre desfer l’acció o demanar la confirmació de les accions que no es puguin desfer.
· Eines per navegar. Ha d’haver-les dins de cada pàgina i entre les diferents pàgines de l’assetjo web. Aquestes han de tenir una estructura clara i simple, una correcta utilització dels títols de les pàgines i un mapa de la web que pugui ser adequadament percebut en manera “només text”.
· Poques imatges innecessàries. Encara que no ha de prescindir totalment d’elles, ja que els elements gràfics i multimèdia correctament usats contribueixen a millorar l’accessibilitat de l’assetjo web. Les icones i imatges han de portar una etiqueta de text associada que expliqui el seu significat. Ha d’oferir-se la descripció verbal de processos i imatges que apareixen en pantalla.
· Missatges d’avís sonors i visuals. Han de, a més, romandre fins que l’usuari confirmi que els ha llegit i els desactivi. Hauria de poder regular-se el to i el volum dels sons.
· Reconeixement i alternança de la pulsació. Existirà la possibilitat de configurar el temps de pulsació d’un botó perquè es reconegui la pulsació. La pulsació simultània de diverses tecles podrà substituir-se per la pulsació consecutiva d’aquestes. La pulsació mantinguda, necessària per a algunes funcions, podrà canviar-se per una pulsació normal o diverses consecutives.
· Text presentat com a text i no com a dibuix. Els grafismes no poden ser interpretats per un lector de pantalla.
La versió accessible, en lloc d’estar preparada per a un col·lectiu en concret, neix com una eina útil per a diferents grups de persones que l’adapten a les seves necessitats específiques. Però, com poden usar l’edició accessible les persones amb discapacitat?
Discapacitats visuals
Persones que pateixen grans miopia o astigmatisme tenen dificultats per llegir en la pantalla. La lletra en els monitors sol ser en ocasions petita, poc llegible i no sempre es dissenya per aconseguir el major contrast possible. Afortunadament, els navegadors moderns permeten canviar la grandària i el color de la font perquè aquesta sigui més visible. No obstant això, si els canvis s’apliquen a webs convencionals el resultat pot ser una pàgina caòtica en la qual és impossible llegir cap text. Una pàgina preparada, per la seva clara configuració, permet canviar el color i augmentar la grandària del text tant com es necessiti. A més, si aquestes ajudes no són suficients, hi ha programes que augmenten un àrea concreta de la pantalla. L’organisme que fixa els estàndards de la World Wide Web (El W3 Consortium) ofereix en l’adreça un llistat dels programes que augmenten zones concretes del monitor com si d’una lupa es tractés.
Cecs
És el col·lectiu que més necessita d’una edició especial per no quedar fora del ciberespai. La web, des dels seus inicis, és un mitjà visual en el qual la resta de sentits, com l’oïda, han quedat relegats a un segon pla. La immensa majoria de la informació resideix en textos i imatges que, tal com estan presentats, queden fora de l’abast de les persones invidents. Amb l’ajuda de sistemes específics, és possible superar aquestes barreres.
· Sintetitzador de veu: qualsevol ordinador que tingui menys d’una dècada és capaç de llegir de viva veu els textos d’una pantalla. Aquest mètode, a més de para cecs totals, es pot usar al costat de l’ampliació de part de la pantalla perquè persones amb restes de visió segueixin la lectura del document.
· Línia de braille: és un mètode bastant més car que l’anterior, ja que requereix d’un aparell que tradueix al braille el text de la pantalla. Els cecs només han de passar els seus dits per la línia que canvia de forma progressiva el seu contingut.
Dispacitados motors
Manejar un ratolí requereix d’una destresa motora que, en ocasions, es dona per suposada. Hi ha tota classe de minusvalideses que impedeixen a l’usuari utilitzar el teclat i el ratolí per navegar. Per a aquestes persones s’han creat programes de reconeixement de veu o dispositius especials que els permeten navegar per les webs amb una certa soltesa ajudats per ordres vocals o teclats adaptats. Però, perquè tots aquests sistemes funcionin, és important que la configuració de la pàgina sigui senzilla i segueixi un ordre lògic. Un disseny arrevistado, com és habitual a les pàgines web, és un gran impediment a l’hora d’arribar a la informació.
CONSUMER EROSKI va ser pionera en 2001 en l’accessibilitat de les seves pàgines web. Al principi, l’única possibilitat per oferir uns llocs accessibles era elaborar i presentar dues versions, la gràfica i l’accessible. El desenvolupament de les tecnologies accessibles han permès que, amb el temps, conflueixin en una única versió vàlida per a totes les persones, independentment de les seves capacitats motores i sensorials.
