Continguts multimèdia, millor sense disc?

La cultura digital està provocant canvis en els costums dels consumidors. En el camp de la fotografia, per exemple, la nova generació de càmeres digitals ha desplaçat per complet a les tradicionals en les preferències del gran públic. Un dels motius d’aquest canvi de preferències és que les càmeres digitals permeten emmagatzemar centenars de fotos i triar quins es volen conservar i en quins suports; ja sigui paper fotogràfic, paper d’impressora o simplement el disc dur de l’ordinador. És una realitat que contrasta amb l’anterior.

En el negoci de la música també s’han produït revolucions importants que han afectat la mena de suport; en aquest cas es tracta d’optar entre el CD (que la indústria musical va imposar en el seu moment en el mercat com a suport estàndard) i Internet, on els usuaris han trobat una alternativa per a aconseguir material interessant, ja sigui a través de les xarxes P2P, la música en descàrrega lliure o adquirint les cançons a les botigues de descàrregues musicals.

La veritat és que els consumidors s’han oblidat del Walkman i comencen a desprendre’s ja del Discman per a adoptar reproductors portàtils de mp3. Aquests no necessiten d’un suport físic, ja que disposen de memòria interna amb suficient capacitat per a albergar milers de cançons. Si aquestes cançons han estat baixades directament de les botigues de la Xarxa s’ha completat un cicle comercial, des del proveïdor al comprador, en el qual ni el CD ni el DVD han estat necessaris.

Es troba realment en declivi el suport portàtil com a manera de distribuir continguts musicals i fins i tot audiovisuals? David Fernández, director de la Unitat de Negoci de Mobilitat i Sistemes Embeguts de Microsoft Ibèrica, opina que el disc (ja sigui CD, DVD o els futurs Blu-ray o HD-DVD) sempre estarà present. “No creiem que vagi a desaparèixer, sinó que evolucionarà”, assenyala; “per exemple, hem vist com el disquet es transformava en un DVD amb el pas del temps”. No opina el mateix el seu cap últim, Bill Gates, que en una , per descomptat de pagament.

Amb la recent entrada en escena dels gravadors de disc dur, el concepte del disc DVD com a magatzem de vídeos i programes varis té els seus dies comptats. Potser perviu en la indústria audiovisual, com a suport de distribució, i en l’àmbit de l’emmagatzematge de dades, però no com a eina d’ús domèstic.

Els gravadors de disc dur són l’instrument ideal per a conservar els arxius multimèdia procedents tant de la televisió com d’Internet. Aquests equips, que van aparèixer en el mercat fa dos anys, posseeixen una memòria molt superior a la dels PC mitjans, podent arribar en alguns casos excepcionals al Terabyte (el bilió de bytes), com succeeix amb un prototip de la marca Hitachi. En realitat són una computadora adaptada per a funcionar com a gravador.

La desaparició de la televisió analògica, planejada per al 2010, facilitarà que aquests gravadors es popularitzin, ja que les marques els estan incloent en els sintonitzadors que els consumidors necessitaran comprar per a poder gaudir de la televisió digital terrestre.

Als gravadors de disc dur cal sumar el maquinari portàtil com les PDA, els Pocket PC, els telèfons intel·ligents (la combinació entre telèfon mòbil i PDA) i els telèfons mòbils amb capacitat multimèdia. Tots ells poden contenir i mostrar arxius audiovisuals, ja siguin descarregats de la Xarxa o d’un gravador de disc dur.

Les versions més avançades d’aquests aparells disposen d’una memòria interna de diversos Gigaoctets, que combinada amb un programari multimèdia permet tant veure vídeos com sentir cançons o podcast. “Les tecnologies de fabricació són més eficients i és lògic que s’incrementi la capacitat d’emmagatzematge dels dispositius, perquè el vídeo i el so ocupen més espai”, indica Albert Cuesta, de CanalPDA .

Cuesta posa com a exemple d’aquesta tendència el model LifeDrive de Palm, que es promociona com a “visor portàtil de vídeos” amb la seva pantalla de 3,8 polzades i la seva capacitat d’albergar 4 Gigaoctets de dades. “Et regalen un programari que converteix els DVD al format que utilitza la PDA”, explica.

Els gravadors de disc dur, amb preus que van des dels 350 fins als 1.800 euros, segons les característiques, tenen un disseny que recorda al vídeo VHS tradicional. Inicialment es van presentar en el mercat combinats amb un gravador/lector de discos DVD, però també els cal prescindeixen d’aquesta última funció. L’usuari que compri un gravador amb DVD podrà triar entre les dues alternatives a l’hora de gravar i reproduir tot tipus d’arxius multimèdia, especialment la televisió. El que s’inclini per un gravador exclusiu de disc dur té al seu abast models que, amb una memòria gens menyspreable de 400 Gigaoctets, li permetran gravar més de quaranta dies de programació.

Queda clar que els avantatges del maquinari d’oci domèstic, en realitat petits ordinadors connectats a la televisió, són molt atractives per als consumidors. No és d’estranyar, per tant, que els fabricants de programari hagin reaccionat per a no perdre quota en un mercat, com és el del maquinari informàtic, que tradicionalment ha estat seu.

Microsoft ha presentat recentment el seu nou sistema operatiu multimèdia, Windows XP Mitjana Center Edició 2005, dissenyat per a dotar a l’ordinador de les atribucions d’un gravador de disc dur. Es tracta de l’evolució d’un sistema operatiu que s’embeni des de 2002 als Estats Units i Corea del Sud. A grans trets, és un Windows XP normal amb l’afegit d’un mòdul que permet gravar televisió i que es pot manejar amb un comandament a distància.

A diferència d’altres sistemes operatius, Mitjana Center es comercialitza instal·lat en aparells fabricats per diferents marques. És a dir, els usuaris interessats no podran comprar només el Mitjana Center i instal·lar-ho en el seu propi ordinador, sinó que hauran de comprar un nou PC, amb tres possibles formats: un disseny horitzontal pensat per al saló de la casa, un ordinador portàtil i el tradicional PC de sobretaula. Els preus oscil·len entre els 800 i els 3.000 euros.

Apple també ha maniobrat cap a l’oci multimèdia des de l’ordinador amb el seu nou iMac G5, que afegeix a les seves prestacions anteriors el programari Front Row. Aquest permet transformar l’ordinador en un gestor de tota mena d’arxius multimèdia, des de cançons fins a pel·lícules, encara que de moment manca de capacitat per a gravar televisió i ni si vulgui ofereix la possibilitat d’instal·lar una targeta. Presenta com a novetat un comandament a distància que permet manejar els arxius igual que es faria en un aparell de saló.

Per als usuaris de Linux, en la Xarxa es troba lliure i gratuït des de fa dos anys el desenvolupament Mythtv. Es tracta d’una eina molt completa, amb múltiples aplicacions multimèdia que, després d’instal·lar una targeta de televisió, permeten tant sintonitzar la televisió des de l’ordinador com usar aquest de gravador de disc dur. Amb Mythtv es poden gravar programes, programar enregistraments i calcular els desajustaments horaris per a harmonitzar-los amb l’enregistrament. Totes elles són funcions pròpies dels gravadors més avançats del mercat. A més, Mythtv permet gestionar i reproduir tot tipus de formats d’àudio i imatge.

D’altra banda, la nova versió del reproductor iPod, que posseeix un disc dur de gran capacitat, conté una pantalla de 2,5 polzades preparada per a contemplar continguts audiovisuals gràcies a que iTunes implementa el programari de reproducció QuickTime. Apple ofereix vídeos musicals en iTunes Music Store i també, encara que de moment només per als estatunidencs, programes de televisió per un preu 1,99 dòlars. Segons les seves especificacions, en la versió de 30 GB caben 199 hores de vídeo.