Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cookies, intrusos molt útils

Els petits arxius de text que ens identifiquen davant les pàgines web són molt més útils que perillosos.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deGenerde2005

La paraula cookie (galeta en anglès) fa referència a uns petits arxius de text que s’allotgen en el disc dur en visitar certes pàgines web. Aquests arxius contenen informació que permet identificar a l’internauta que torna a una pàgina, per la qual cosa resulten molt útils per no haver d’introduir de nou noms d’usuari, contrasenyes o preferències com l’idioma. També s’empren, per exemple, per obtenir dades demogràfiques dels visitants, personalitzar la informació, evitar mostrar la mateixa publicitat diverses vegades o recordar els articles del carret de la compra en una tenda virtual.

Malgrat les seves virtuts, les cookies estan baix permanent sospita per la seva capacitat per emmagatzemar dades personals o els seus potencials riscos per a l’ordinador. La informació que emmagatzemen només conté dades que s’han introduït prèviament a la pàgina web i altres relacionats amb l’ordinador connectat, tal que l’adreça IP (un nombre únic de cada computadora connectada a Internet) o el tipus i versió de navegador que s’utilitza. També es poden emprar per esbrinar alguns hàbits de l’internauta, com quan va visitar determinat lloc o les seves preferències en navegar. Per això, encara que van ser creades per facilitar la navegació, en ocasions han estat emprades amb finalitats comercials sense el consentiment de l’usuari.

No cal témer…

En principi les cookies només poden ser llegides per l’ordinador que les va enviar, encara que és cert que hi ha hagut algunes fallades de seguretat en Internet Explorer que permetien a qualsevol lloc web veure el seu contingut. Però la cookie en cap cas desvetlla la identitat de l’internauta ni dona accés al seu disc dur; és el navegador el que es limita a enviar i llegir les cookies emmagatzemades en el directori corresponent.

Tampoc és veritat, com s’ha dit en alguna ocasió, que les cookies siguin una porta d’entrada per als virus. En tractar-se d’arxius de text (no executables) no poden contenir cap codi maliciós que s’activi automàticament o per distracció, com si és possible amb les pàgines amb controls ActiveX (programes incrustats a les pàgines).

Tipus de cookies

Es poden distingir dos tipus de cookies pel temps que romanen actives en l’ordinador:


  • Cookies de sessió. Emmagatzemen informació mentre es visita un lloc web i expiren al final de la sessió, és a dir, en tancar el navegador s’esborren del disc dur. S’utilitzen per recordar les preferències de l’usuari en visitar les pàgines.
  • Cookies permanents. Els llocs web determinen la seva caducitat, alguna cosa que també pot fer el propi usuari en el navegador. S’empren, per exemple, en correus web o en tendes online, en les quals l’internauta que torna a la pàgina es troba el seu email per defecte o informació personalitzada.

Limitar les cookies

És cert que a través d’un atac informàtic, l’assaltant podria recaptar algun tipus d’informació personal a través de les cookies. A més, l’usuari pot no estar interessat a ser recordat per segons quines pàgines o, simplement, no sentir-se còmode amb la personalització que ofereixen algunes cookies. Per això, especialment si s’utilitzen un PC compartit o d’algun lloc públic, és interessant conèixer com manejar-les.

Per començar, mai està de més estar al tant de les últimes versions del navegador, que solen esmenar fallades de seguretat de versions anteriors. Després, l’internauta pot ajustar les preferències del navegador respecte a les cookies:


  • Acceptar les cookies normalment (establint, si es vol, determinades excepcions)

  • Acceptar les cookies només per a la sessió actual o preguntar cada vegada que un lloc web l’envia.

  • Bloquejar completament les cookies.

També és possible accedir a la carpeta on s’emmagatzemen (depèn del sistema operatiu, però per localitzar-la prou fer una cerca de ‘cookie’ en el disc dur) i esborrar-les totes o eliminar-les a discreció (pel nom de l’arxiu es pot saber qui l’envia).

El Monstre de les Galetes

Les paraules proposades en espanyol, chivato, fisgón, soplón o testimoni (al·ludint a la seva funció) i galeta o bunyol (en traducció més o menys directa), no han aconseguit acabar amb l’ús del terme anglès. Es poden trobar diverses versions sobre l’origen de la paraula cookie aplicat a Internet. Hi ha qui diu que darrere està el voraç personatge infantil (el Monstre de les Galetes de Barri Sèsam) o l’argot dels pilots americans en la Segona Guerra Mundial, que llançaven cookies (bombes). També es remitent a les miguitas de pa que Hansel i Gretel deixaven en el seu camí cap a la casa de la bruixa i fins i tot a les galetes màgiques que camuflaven LSD.

Però la referència més comuna és l’article de Paul Bonner escrit en Builder.com en 1997. Allí s’explicava que Lou Montulli va escriure l’especificació per a l’ús de cookies en el Navigator 1.0 de Netscape, el primer navegador a usar aquesta tecnologia. Montulli diu que l’origen de la paraula no té gens de particular perquè “és una forma habitual de descriure un fragment de dades opac gestionat per un intermediari”.

Etiquetes:

cookie cookies

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions