Més del 90% dels internautes espanyols ha rebut missatges no sol·licitats en la seva bústia de correu electrònic. El correu ‘escombraries’ o correus brossa va representar més del 40% dels 31.000 milions de missatges diaris enviats en 2003 (sense explicar 2.500 milions de missatges diaris de llocs pornogràfics). Aquesta plaga d’Internet en alguns països aconsegueix proporcions alarmants; supera el 90% entre les empreses d’EUA. No fan falta més dades per certificar que l’enviament de missatges no sol·licitats és, al costat dels virus, un dels majors problemes en el funcionament d’Internet.
Les nombroses iniciatives, tant legislatives com a tecnològiques, encaminades a erradicar el correu brossa no acaben de donar fruits. La llei es topa amb unes fronteres que no respecten els spammers (Xina i Corea del Sud competeixen amb EUA en el podi d’emissors de correus brossa), i es troba amb la lògica oposició de les empreses de publicitat i màrqueting per correu electrònic, que opinen que una legislació massa restrictiva acabaria amb el seu negoci. A més, els spammers (remitents de correus brossa) les hi enginyen per sortejar els filtres dels servidors i programes de correu, canviant freqüentment (i de manera automàtica) el remitent i assumpte del missatge.
Dins del correu brossa
El correu no desitjat inclou nombrosos tipus de missatges, des de les ‘escombraries’ més pernicioses (fraus, phishing, etc.) i els missatges en cadena (llegendes urbanes, piràmides, hoax…) fins als enviaments publicitaris massius (pornografia, medicaments, ‘guanyi diners ràpids’, etc.) o els de els petits comerços que tracten de fer un buzoneo barat. Tampoc seria un disbarat incloure entre el correus brossa molts missatges d’amics o col·legues, que reenvían a la seva llista de contactes totes les ximpleries que reben -que inclouen falses alarmes de virus o arxius adjunts enormes-.
Al llarg de l’any passat, les escombraries que atestó les bústies electròniques es podia englobar, en ordre decreixent, en les següents categories: productes (amb Viagra, pastilles per adelgazamiento miraculós o allargament de penis com a estels), finances, pornografia, estafes, salut, Internet, oci i religió. D’entre ells, els més molests per als usuaris van ser la pornografia, préstecs i hipoteques, inversions i immobiliària.
Correu brossa i virus
No s’ha de confondre el correu brossa amb els virus, encara que tots dos encapçalen la llista negra d’Internet i poden tenir perilloses relacions. Les falses amenaces de virus (molt freqüents entre els bulos o hoax) són part del correu brossa. A més, els spammers poden emprar troyanos, que s’instal·len en l’ordinador per capturar la llibreta d’adreces i utilitzar-la per reexpedir el correu a tots els contactes o col·locar-los com a remitents de correus brossa. Així, el que apareix com a remitent d’alguns missatges no desitjats pot ser una víctima en lloc d’un botxí.
No n’hi ha prou amb esborrar-ho?
Els usuaris que es topen amb un parell de correus no desitjats al dia potser opinin que el problema no és per a tant -fins que un els atrapi en un frau-. Però cada vegada hi ha més internautes que reben una quantitat considerable de correu brossa… i la qüestió ja no és el temps que es necessita per esborrar-los, sinó la dificultat per trobar els missatges ‘amics’ i no eliminar-los per distracció en desfer-se de les escombraries.
El temps que s’empra a gestionar el correu brossa s’ha quantificat: s’estima que en 2002 va costar 8.900 milions de dòlars només a les empreses nord-americanes. Però a més del temps, que arriba als cinc minuts per cada hora que s’està connectat (unes 10 jornades laborals completes a l’any), el cost en ample de banda representa també un problema, i no només per als proveïdors de connexió a Internet (ISPs). El correu brossa, per descomptat, empra l’ample de banda de cada usuari, que haurà d’esperar més per rebre els seus missatges o per navegar mentre es descarrega les escombraries.
Cap a 1937 l’empresa Hormel Foods va llançar carn enllaunada que no requeria refrigeració (Hormel’s Spiced Ham) sense massa èxit comercial. Després d’un concurs per canviar de nom del producte (el guanyador va ser, clar, CORREU BROSSA) va emprendre una forta campanya comercial que va incloure, en 1940, el que va anar potser el primer anunci cantat: CORREU BROSSA CORREU BROSSA CORREU BROSSA CORREU BROSSA / Hormel’s new miracle meat in a ca… Durant la Segona Guerra Mundial les llaunes de porc CORREU BROSSA van començar a inundar el mercat, no només perquè era un menjar ideal per a les tropes sinó perquè al no requerir refrigeració no es racionaba com altres carns. En 1957 ja es venia a tot el món i en els 60 va introduir una innovadora anella d’obertura automàtica, que estalviava l’ocupació d’abrelatas.
Els britànics Monty Phyton van recollir l’omnipresencia de la carn de porc enllaunada marca CORREU BROSSA en una escena de la seva comèdia Flying Circus. En un restaurant una cambrera llegeix el menú: tots els plats són CORREUS BROSSA amb alguna cosa o alguna cosa amb CORREUS BROSSA. Després de repetir tantes vegades CORREUS BROSSA arriba a ser l’única cosa que s’entén, fins al punt que al final és l’única paraula que diu. El CORREU BROSSA tapa la conversa com avui dia fa amb els missatges de correu electrònic legítims.
