Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Creix la quota de mercat dels operadors alternatius de banda ampla

Telefónica va perdre gairebé un punt percentual de la seva quota entre juny de 2009 i juny de 2010

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01 de Febrer de 2011

La quota de mercat dels operadors alternatius de banda ampla enfront de Telefónica es va incrementar quatre punts percentuals entre juny de 2009 i juny de 2010, en sumar un total d’1,6 milions de línies, la qual cosa representa el 34% de la quota de mercat a les zones competitives, enfront del 29,5% que es registrava a juny de 2009, segons recull l’Informe “de Seguiment de la Situació Competitiva de la Banda Ampla a Espanya” publicat per la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).

La CMT estableix com a zona competitiva aquella en la qual estan presents almenys tres operadors alternatius a Telefónica que empren el servei majorista del bucle desagregat o dos operadors alternatius i un de cable.

Pel que fa a Telefónica, va acumular en aquestes zones el 37% de quota (1,7 milions de línies), 18 punts per sota de la seva quota mitjana nacional, que és del 54,6%, i gairebé un punt per sota de la quota que tenia a les zones competitives al juny de 2009. Els operadors de cable van aconseguir 1,3 milions de línies, el 29,1% del total, la qual cosa suposa un descens de la seva quota en 3,6 punts.

No obstant això, a les zones no competitives, la presència dels operadors alternatius va ser més limitada i Telefónica va acaparar la major part dels accessos d’aquestes àrees, fins a acumular un 68,8% de la quota registrada (3,7 milions de línies), amb prou feines mig punt menys que les xifres de juny de 2009. Malgrat aquesta situació, la CMT va assegurar que les mesures regulatòries que ha impulsat, com la reducció de preus majoristes de l’accés indirecte “van permetre que la quota dels operadors que recorren al accés indirecte augmentés gairebé dos punts en aquestes zones, fins al 7,8% de quota”.

La pressió competitiva dels operadors alternatius també va tenir el seu reflex en la captació d’accessos de banda ampla que van aconseguir anotar-se entre juny de 2009 i juny 2010. D’aquesta forma, dels 875.000 nous accessos minoristes que es van afegir al mercat, gairebé un 70% van correspondre als rivals de Telefónica, distribuïts entre el 54% dels alternatius i de cable (14%), mentre que el 30% restant va correspondre a Telefónica.

Preus

Quant als preus, els operadors que van presentar les seves ofertes mitjançant la desagregació del bucle d’abonat “van oferir preus significativament més baixos que els de Telefónica”, va destacar la CMT. El preu efectiu mitjà de Telefónica considerades promocions va ser un 30,9% i 13,7% superior al preu mitjà de les ofertes dels seus competidors de bucle i accés indirecte, respectivament. A més, la introducció de mesures regulatòries com el Naked ADSL (contractació per part de l’alternatiu únicament de l’accés a Internet sense telèfon) van contribuir a la dinamització del mercat, va assegurar l’organisme regulador.

D’altra banda, els accessos de banda ampla mòbil van experimentar un important creixement, fins a aconseguir un increment interanual del 60% a juny de 2010, fins als 2,4 milions d’accessos. Per operadors, els accessos d’Orange, Movistar i Vodafone van créixer un 93%, 70,7% i 25,2%, respectivament.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions