Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Crowdsourcing, aprofitar el treball dels usuaris

Serveis i plataformes com Google, Twitter o Facebook es nodreixen de l'esforç dels seus propis consumidors per ser més eficaços
Per Jordi Sabaté 2 de agost de 2010
Img crowdsourcing portada
Imagen: Yannick Vernet

Quin és el secret de Google,Facebooko Twitter?Per què aquestes tres companyies han estat més reeixides que moltesde les seves competidores, algunes d’elles més sofisticades? Encara quesoni paradoxal, gairebé amb tota seguretat el seu valor diferencialresideix en la seva absència de sofisticació. La seva aparentsenzillesa i la seva tendència a mostrar el seu codi en obert hanpermès que un gran nombre d’usuaris les adoptin, les modifiquinal seu gust i les millorin. El resultat final és que els creadors llancen l’empresa, però la desenvolupen els seus usuaris. Aquestaestratègia, coneguda com crowdsourcing, es pot apreciar tambéen serveis tan actuals com Foursquareo Spotify.

Google deu la seva eficàcia aque elsinternautes enllacen diàriament els textos d’altres usuaris i així elsatorguen una rellevància que pot mesurar el cercador. La xarxasocial Facebook està en la cúspide perquè sempre ha deixat lacreació de les seves aplicacions en mans dels seus “habitants”,que s’han sentit d’aquesta manera més còmodes que en altres xarxes méstancades i complexes. Twitter triomfa perquè es pot usar des demúltiples aparells portàtils gràcies als desenvolupaments detercers, millors que els oficials, la qual cosa permet als seususuaris estarsempre assabentats de què diuen els seus contactes.

Gràcies al crowdsourcing, aquests serveis s’han convertit en més eficaços, més complets i més útils als seus propis usuaris

Així aquestsserveis s’han convertit en més eficaços, més complets i mésútils als seus propis usuaris que, sense saber-ho, els han construït a poc a poc.

Twitter no seria gens si capinternauta ho utilitzés, però quants més ho fan i comuniquen enllaços avídeos, fotografies, textos, notícies, etc., es converteix en unservei més valuós. La quantitat d’informacióen tempsreal que conté Twitter fa que tantGoogle comYahoo! paguin una important summa de diners als seus creadorsperdeixar-los indizar els continguts del seu servei. Deaquesta manera, mentre els usuaris han “twitteado”, han dotat alhora de valor a la plataforma: “la massa” ha treballat per als fundadors. És el denominat crowdsourcing.

On està el benefici per a la “massa”?

El benefici per a la plataforma és la possibilitat d’aconseguir la rendibilitat econòmica, però també el conjunt dels usuaris es beneficien de la seva consolidació.

Si ningú enllacés pàgines d’uns altres en el seu lloc web, Google no podria oferir resultats tan precisos i buscar informació seria molt més difícil

Foursquare és un servei de recomanacions de locals deoci, museus, farmàcies, supermercats, etc. Aspira al fet que qualsevolproducte, article o servei que pugui necessitar una persona ho trobi en les seves plataformes amb les degudes recomanacions i situat en un mapa. Per a això, els propis usuaris publiquen les seves opinions sobre elsdiferents llocs que visiten. Els permet deixar les seves impressions iels atorga el poder de comunicar als seus contactes l’opinió que elsmereixen els diferents negocis. A mesura que els que utilitzen aquesta plataforma expressenels seus parers i aconsellen o adverteixen contra determinats locals oproductes, enriqueixen el servei en omplir-ho de contingut útil. Si cap usuari recomanés en Foursquare, tampoc cap altre podria entrar en la plataforma i trobar la informació que busca.

De la mateixa manera, si ningú enllacés pàgines d’uns altres en el seu lloc web, Google no podria oferir resultats tan precisos i, per tant, buscar informació seria molt més difícil. I el mateix passa amb Facebook. En resum, el benefici per a la “massa” és l’eficàcia del servei.

Crowdsourcing, privadesa i límits legals

No obstant això, el crowdsourcing tambété els seus límits i un d’ells se situa en el terreny de laprivadesa. Empreses com Google i Facebook se serveixen tant delsdades personals -des de nom i cognoms, fins a lloc treballoo de residència i, fins i tot, ubicació momentània-, com delscontinguts i opinions que l’usuari aporta de forma voluntària paraaconseguir ser més eficaços i proposar-li millor els serveis.

Empreses com Google i Facebook se serveixen tant de les dades personals com de les opinions que l’usuari aporta per aconseguir ser més eficaços

El debat, en el cas de Google, sempreha estat a destriar fins a quin punt pot la plataforma oferir a l’internauta millors serveis de correu, mapes, cerques, etc., sensetraspassar la línia de saber massa sobre ell i córrer el perillde revelar aquestes dades. Una vulnerabilitat del sistema o les habilitats d’un ciberdelincuente podrien desencadenar un desastre.

D’altra banda, tant Google com Facebook utilitzen aquesta informació privada per perfilar millor lapublicitat que exposen a l’usuari i aconseguir respostes més eficients de cara als seus anunciants. En tots dos casos, el negoci publicitari constitueix el gruix del seu benefici. Però on està el límit entre eficàcia publicitària i violació de la intimitat?

Ambdues plataformes, com a moltes altres,al·leguen que sense tota aquesta informació el servei no seriapossible i que no tenen una altra intenció que utilitzar-la en profitdels consumidors. Però algunes dades recents no semprecorroboren tals intencions.

Facebook es va veure embolicadafa uns mesos en una agra polèmica per la suposadavenda a terceres empreses de màrqueting de dades dels seus usuaris.La companyia va al·legar problemes de configuració en el seu menú de privadesa i va prometre resoldre’ls amb més opcions per a l’usuari, però un nou servei, OpenGraph , ha tornat a encendre el debat dels límits del crowdsourcing en Facebook.

Google tampoc escapa a les polèmiques després de les revelacions sobre la captació de dades de xarxes wifi obertes dels usuaris mentre fotografiava els carrers de diverses ciutats europees per Google Street View. Com és lògic, l’empresa arguyó que les dades li permetran dissenyar millors serveis en el futur. Un altre moment de tensió entre els usuaris i el cercador va ser quan aquest va explicar les seves noves condicions de privadesa.