Deep web: saps si el teu fill accedeix a la zona més profunda d’Internet?

Són molts els youtubers seguits per adolescents que mostren en els seus vídeos “caixes misterioses” adquirides suposadament en la Deep web. Impulsats pels seus referents, per la curiositat, per la influència del seu grup d’amics, per trencar límits o, bé, amb l’objectiu de trobar continguts concrets, els menors es mouen en aquest entorn que aporta major privadesa en l’accés i navegació, però en el qual existeixen riscos que hem de conèixer. Per això, des de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), a través d’Internet Segura for Kids, IS4K, et posem al dia.

Deep web i Dark web: diferències

En Internet existeixen espais digitals que no es troben a l’abast dels cercadors, en tractar-se de pàgines privades o que no permeten la indexació, com són la Deep web i la Dark web.

? En la Deep web o “Internet profunda” s’allotgen molts de les dades necessàries per al funcionament dels serveis que utilitzem diàriament, que han d’estar protegits. Aquesta Xarxa es configura mitjançant capes xifrades, com si es tractés d’una ceba, permetent un alt nivell de privadesa en les comunicacions. Per tant, no tot allò que es trobi en la Deep web té per què tenir propòsits foscos o qüestions il·legals.

? Existeix una petita porció d’aquesta Xarxa, denominada Dark web, a la qual resulta encara més difícil accedir (és necessari utilitzar navegadors específics, un dels més coneguts és TOR). En aquest espai es concentren serveis i pàgines que ofereixen continguts il·legals o poc recomanables. Això és així ja que una de les seves característiques de disseny és l’anonimat, per la qual cosa aquest tipus de continguts són més complicats de controlar i per això abunden.

Deep web: riscos per als menors

En moltes ocasions, els menors accedeixen a la Deep web per recomanació d’altres companys. Per a ells, pot ser senzill seguir les instruccions d’accés, però no tant destriar què riscos poden trobar, com per exemple:

• Visualització de continguts no apropiats per a menors, que poden resultar-los complexos, perturbadores o derivar en conseqüències penals.
• Captació per part de persones malintencionades o comunitats perilloses, que poden promoure conductes poc saludables o nocives a nivell físic o emocional.
• Accés a serveis il·legals que poden comportar riscos físics o conseqüències legals per al menor: mercat negre de substàncies i armes, continguts pornogràfics, tràfic d’òrgans, etc.

A més, els usuaris inexperts poden sentir certa impunitat en utilitzar aquests espais digitals suposadament ocults, però aquesta major privadesa no és una garantia total. Així, poden produir-se fallades que fan que aquest anonimat no sigui real i l’usuari sigui rastrejat i localitzat. També s’ha de tenir en compte que la gran quantitat de continguts que s’ofereixen en aquestes xarxes alimenta al seu torn la proliferació de tot tipus de malware i virus informàtics.

Imatge: freepik

El meu fill entra a la Deep web: què puc fer?

Possiblement, si detectes que el teu fill accedeix a la Deep web, t’envaeixin certs dubtes sobre com actuar. És important crear un clima de confiança amb el menor per esbrinar quin és l’objectiu real pel qual ho fa, així com saber on s’ha documentat per a això. Aquests consells t’ajudaran a gestionar la situació:

• Reflexionar i desenvolupar la seva capacitat crítica. És necessari informar i conscienciar al menor dels perills dels continguts que pot trobar, adaptant-nos al seu nivell de maduresa, però sent realistes i procurant que les explicacions no alimentin l’interès per aquests continguts.
• Supervisar l’activitat. Si supervisem l’ús d’Internet en l’ordinador, els navegadors i programes que utilitzen aquesta Xarxa poden ser identificats a través de la seva icona amb forma de ceba i també mitjançant els noms de domini (l’adreça que apareix en el cercador), que no són llegibles i clarament difereixen de les pàgines web convencionals. Al seu torn, en ocasions es necessiten programes específics que estaran instal·lats en el dispositiu, així com els propis arxius o continguts que hi hagi oposat, que estaran emmagatzemats i segurament amagats a primera vista.
• Recolzar-se en eines. La instal·lació d’un programari de control parental que permeti bloquejar l’accés a la Deep web o la xarxa TOR pot ser útil si es tracta de preadolescentes o menors amb pocs coneixements informàtics. Hem de ser conscients que aquesta Xarxa està dissenyada per saltar-se proteccions i bloquejos, per la qual cosa caldrà ser acurats en la comprovació de l’efectivitat d’aquestes aplicacions o serveis.
• Observar almenor . Han de cridar-nos l’atenció els canvis d’actitud en el menor, que poden ser un senyal d’alerta. La cerca d’espais privats per navegar o la insistència exagerada per tenir un dispositiu propi poden donar-nos pistes sobre aquest tipus d’ús. Altres conductes cridaneres, com a baixades d’ànim, canvis d’humor o problemes per agafar el son, entre uns altres, poden ser un símptoma que alguna cosa no està ben i necessita el nostre suport.
• Motivar-li a aprendre. Per a alguns menors suposa un repte ser capaç d’accedir a la Deep Web. Si mostra gran curiositat o habilitat per l’entorn digital, pot resultar interessant motivar-li a través d’iniciatives com CyberCamp o CyberOlympics.
• Consultar en la Línia d’Ajuda en Ciberseguretat d’INCIBE, 017. Sempre és pràctic comptar amb professionals que puguin aportar una major perspectiva sobre els riscos i les possibles conseqüències. Sabries com actuar si el teu fill es mogués en aquest entorn?, coneixes a algun menor que accedeixi a la Deep web? No oblidis compartir-ho amb nosaltres. Els menors poden creure estar suficient formats o ser autònoms com per enfrontar-se a aquests espais digitals per si mateixos, però segueixen necessitant el nostre acompanyament, el nostre suport i la nostra maduresa davant els riscos als quals s’exposen.