Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

‘Dialers’, l’estafa del 906 en Internet

Navegar sense precaució pot augmentar la factura telefònica fins a 50 vegades
Per miren 14 de abril de 2003

Alguns llocs web amb pocs escrúpols ofereixen continguts, habitualment eròtics, ‘absolutament gratis’, que fet i fet provoquen un increment desorbitat en la factura telefònica. El seu parany, en la qual es barreja la publicitat enganyosa, l’ardit tecnològic i la distracció de l’usuari, consisteix a modificar la connexió a la Xarxa, dirigint-la mitjançant un programa dialer a un número 906. L’internauta se sol donar compte del frau massa tard, només quan rep un enorme rebut contra el qual poc pot fer.

Navegar amb ‘tarifa 906’

La tecnologia avança en tots els fronts, i el frau s’adapta a les noves oportunitats. Si a hores d’ara és difícil que algú sigui enganyat a través de la tan coneguda ‘estafa de l’estampita’, no resulta tan complicat convertir-se en víctima de nous enganys relacionats amb les noves tecnologies que s’enceben en el desconeixement i el descuit dels usuaris.

Un dels fraus més freqüents en Internet és el relacionat amb les línies 906. Alguns llocs web se les enginyen per a pescar en riu regirat modificant l’accés a la Xarxa dels internautes: redirigeixen la connexió a un número 906, per la qual cosa la factura telefònica es dispara. Si bé aquesta activitat és legal, ha de complir uns requisits molt estrictes perquè no es converteixi en un frau pur i dur. El principal problema és que l’usuari, ora per una publicitat enganyosa, ora perquè no es deté en la lletra petita, no s’adona que la seva connexió habitual ha estat reemplaçada per una altra.

El frau comès amb els dialers (programes que es descarreguen per a canviar la connexió) està vinculat als ‘números de tarifació addicional’, serveis telefònics als quals s’accedeix mitjançant els números 903 o 906. En realitzar una crida amb aquests prefixos s’assumeix un cost addicional relacionat amb els serveis d’informació o comunicació – serveis professionals, eròtics, vidents, oci i cultura, etc.- als quals s’accedeix.

Aquest tipus de serveis, els preus dels quals oscil·len entre els 0,314 ? i 1,004 ? el minut, són utilitzats per algunes pàgines web com a mitjà de fer pagar a l’usuari un extra per la connexió sense necessitat d’embullar-li amb complicats formularis i obligar-lo a revelar dades personals o a utilitzar la seva targeta de crèdit.Però, igual que els operadors i prestadors de servei han d’informar, tant en la publicitat com en iniciar-se la comunicació, del preu màxim per minut de crida. En Internet s’ha d’explicitar de manera adequada que es realitzarà una nova connexió i el preu d’aquesta.

Des que es va fer pública l’Ordre Ministerial de 17 de desembre de 1998 de la Secretària General de Comunicacions, per la qual “els serveis que es prestin a través del prefix 906 es donaran a la totalitat dels abonats, que podran accedir als mateixos mitjançant la simple marcació d’aquest prefix”, les constants denúncies per estafa s’han multiplicat.Malgrat això, l’Administració no ha assumit funcions de vigilància ni ha imposat el tancament de línies. Els reiterats incompliments del Codi de Conducta que regeix la prestació d’aquests serveis han generat un notable volum de pràctiques fraudulentes que han sumit al consumidor en la incertesa i la indefensió.

Tres anys després que la llavors ministra de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés, anunciés una normativa per a evitar el frau de les connexions a Internet, el problema persisteix. Està previst que a l’octubre d’enguany els números 906 deixin d’existir, deixant passo als prefixos 803 (adults) i 806 (oci i entreteniment), que estaran molt més vigilats.

El procediment normal del servei que utilitza un programa dialer per a cobrar als usuaris consisteix en el fet que, en entrar en la seva pàgina web, s’obre una finestra del navegador en la qual l’usuari ha d’acceptar o rebutjar la descàrrega d’un arxiu executable (.exe), que s’encarrega de canviar la connexió.Sent així, l’internauta no hauria de tenir majors problemes per a rebutjar aquest arxiu, però els llocs web utilitzen multitud d’argúcies tecnològiques (a vegades basta un “clic” en un bàner perquè s’executi un dialer) o de ‘enginyeria social’ per a atrapar a l’internauta desprevingut.

Entre les denúncies rebudes abunden les relacionades amb l’”alteració involuntària dels paràmetres de connexió a la Xarxa i de configuració de l’ordinador”. Si bé la part més greu del problema és la ‘factura sorpresa’ fruit de la ‘tarifa 906’, certes pàgines incorren també en pràctiques tan irritants com canviar la pàgina d’inici o afegir icones a l’escriptori i barres de navegació.

El frau adquireix dimensions preocupants quan l’estafat utilitza una Tarifa Plana, perquè navega amb un cost fix mensual que resulta multiplicat si cau en un dialer. I tints dramàtics quan el programa que li canvia la connexió és capaç de connectar-li a través d’un 906, instal·lant-se en el ‘menú d’inici’, cada vegada que accedeix a Internet.Els usuaris víctimes d’aquesta pràctica són els que es connecten a través de la Xarxa Telefònica Bàsica (RTB), mitjançant mòdem, mentre que els abonats al cable o ADSL es troben fora de perill.

Iniciatives per a evitar problemes

Víctima d’un engany, l’internauta, indefens, es troba amb serioses dificultats per a reaccionar. En primer lloc, molts prefereixen evitar airejar les pàgines que han visitat i opten per mirar cap a un altre costat davant una factura desorbitada.

Una vegada decidit a actuar, l’usuari que se sent estafat es troba amb la impossibilitat de conèixer qui està darrere del càrrec en la factura. La legislació vigent no permet als operadors revelar el nom de l’empresa responsable del número de tarifació especial.No obstant això, qualsevol alteració dels equips informàtics sense el consentiment de l’usuari constitueix un ‘Delicte de Danys’, recollit en l’article 264.2 del Codi Penal. També la LSSI (article 10) estableix que els prestadors de serveis estan obligats a facilitar el seu nom, domicili social i forma de contacte.

Codi de conducta

Per a atallar el caos que envoltava el 906, la Comissió per a la Supervisió dels Serveis de Tarifació Addicional va aprovar un Codi de Conducta amb el qual protegir als usuaris. Aquest Codi obliga als prestadors de serveis de tarifació addicional a informar del preu màxim per minut de crida, dels costos en diferents dies i franges horàries i, en cas de la publicitat d’Internet, a presentar els preus de manera estàtica i amb caràcters adequats per a la seva perfecta visualització.

El prestador també està obligat a advertir que la connexió serà modificada i a explicar de manera senzilla com restaurar-la. Així mateix, s’estableix un temps màxim per a aquests serveis de 30 minuts, que han d’incloure el missatge “Només per a majors de 18 anys”.

Però el codi, que desenvolupa la normativa sobre aquests serveis aprovada per l’Ordre del Ministeri de Presidència i per la Resolució de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions (que introdueix els prefixos 803, 806 i 807), no ha aconseguit erradicar els fraus comesos per Internet. Entre altres serrells, queda pendent la facultat de l’usuari de conèixer qui s’amaga després d’un 906.

Per això, s’han destacat una sèrie de mesures, recomanades per l’Associació d’Usuaris d’Internet davant l’al·luvió de queixes rebudes i fruit del sentit comú amb les quals es poden evitar mals majors. Aquestes són algunes:

  • Desconnexió de tots els números de tarifació especial. Des de fa un any, i a través del 1004 de Telefónica, es pot sol·licitar bloqueig dels números 906 (que es farà efectiva en un termini de 10 dies a partir dels quals l’operador assumirà els costos d’aquesta mena de trucades). És la mesura més radical i efectiva.

  • Comprovar de manera periòdica que el número a través del qual es farà la connexió és el realment contractat, i no un de tarifació especial (solen començar per 906 o 00). Per a fer aquesta comprovació basta fixar-se en la finestra que apareix just abans de connectar-se a la Xarxa.

  • Parar esment als missatges del navegador. Els serveis que adverteixen que prement ‘Acceptar’ es procedirà a la descàrrega d’un arxiu que modifica la connexió, confien en la propensió de l’internauta a estrènyer la tecla ‘Enter’ sense llegir el que això suposa.

  • No executar arxius desconeguts. La presència en l’escriptori d’una icona atractiva no ha de fomentar la curiositat de fer ‘clic’ per a veure què succeeix. Pot canviar la connexió sense que l’usuaris ho percebi.

  • Desconfiar de la publicitat que ofereix ‘absolutament gratis’ serveis normalment de pagament. L’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI) recomana que s’extremi la precaució amb la publicitat de pàgines de contingut eròtic, fons d’escriptori, estalvis de pantalla, logos i melodies o casinos.

CheckDialer

En la I Campanya Nacional de Seguretat en la Xarxa, presentada a l’octubre de 2001 (de novembre de 2002 fins al 7 de gener de 2003 va tenir lloc la III Campanya), l’Associació d’Internautes (AI) va posar a la disposició dels internautes el programa CheckDialer, desenvolupat per Hispasec Sistemes.

CheckDialer és un programa per a Windows que controla les connexions que es realitzen a través d’un mòdem: detecta el número marcat i el compara amb una ‘llista negra’. Si el número coincideix amb algun dels prohibits, deté la marcació i avisa a l’usuari.

Mitjançant l’opció més restrictiva i segura, és possible configurar una llista de ‘números permesos’ que seran els únics amb accés a Internet. El programa es descarrega gratuïtament i només pesa 139 KB.

Com actuar davant un frau

Vidents, falses ofertes d’ocupació, consultoris, premis imaginaris, concursos impossibles… s’amaguen darrere del 906 per a esprémer a l’usuari. Aquestes estafes s’han traslladat al món online, on les pàgines porno o de contactes, sobretot, atrapen a la víctima, que no és conscient de l’ocorregut fins que llegeix la factura. No en va, les connexions a Internet mitjançant línies 906 van protagonitzar les queixes al Defensor de l’Internauta en 2002 (any en què 24.000 espanyols van ser estafats a través de la Xarxa), perquè van representar la quarta part de les 5.786 consultes rebudes.

La reacció habitual davant una factura que pot aconseguir els 6.000 euros és d’incredulitat, i de confiança que es tracti d’un error de càlcul. Després de cerciorar-se que la factura és correcta, no queda una altra opció que “posar una denúncia en el jutjat més pròxim”, com recomana Miguel Pérez Subías, president de l’AUI, perquè és impossible esbrinar qui hi ha darrere del 906.

En les denúncies per fraus en els serveis 906 és convenient especificar la pàgina web des de la qual es va descarregar el dialer, segons recomana la Direcció General de Telecomunicacions, perquè és una informació necessària per a comprovar l’incompliment del codi de conducta. No obstant això, en la majoria dels casos l’usuari desconeix la pàgina que li va modificar la connexió.

Els passos a seguir per a frenar el frau 906, segons recomanacions de l’AUI, són:

  • Informar la Comissió de Supervisió dels Serveis de Tarifació Addicional dels llocs web que no s’ajustin a la legalitat, prenent nota de la direcció de la pàgina que tracta de modificar l’accés a la Xarxa sense el consentiment de l’usuari.
  • Pagar únicament la part de la factura acceptada. Si el banc no permet el pagament parcial del rebut telefònic, l’operador sí que està obligat a fer-ho.
  • Interposar una reclamació davant la Direcció General de Telecomunicacions. Per a tractar d’identificar la pàgina objecte de la denúncia, es pot acudir al ‘Historial’ del navegador i després a la base de dades WHOIS per a relacionar un domini amb el seu propietari.

Es pot intentar una solució extrajudicial a través de l’Arbitratge de Consum. Si l’altra part no vol sotmetre’s a l’arbitri, només queda la via judicial, per a la qual és important conservar tota la informació possible: factura telefònica, correus electrònics intercanviats amb el demandat, relació dels arxius temporals d’Internet, etc.

L’AUI ha posat a la disposició dels usuaris un formulari de queixes que es remet a la Secretaria d’Estat de les Telecomunicacions, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i l’Institut Nacional de Consum. A més ha sol·licitat als organismes reguladors la transparència de les factures -per a poder esbrinar sense traves qui està darrere dels càrrecs- i que els números de tarifació especial no es puguin utilitzar en els serveis de dades (Internet).

“Estem davant un problema real que va contra el desenvolupament d’Internet a Espanya i que augmenta dia a dia. Usuaris, prestadors de servei i operadors telefònics coincidim en el diagnòstic i en les solucions per a atallar-lo, per la qual cosa el regulador no té cap raó per a no introduir els canvis que sol·licitem”, afirma Pérez Subías, qui assegura que l’AUI “té la promesa per escrit del Ministeri de Ciència i Tecnologia de no permetre que es puguin fer connexions amb mòdem en els nous números 803, 806,…”, a partir d’octubre.