Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Direct Connect: compartir sense problemes legals

Alternatives com aquest sistema permeten l'intercanvi de continguts d'acord amb la futura Llei d'Economia Sostenible
Per Jordi Sabaté 22 de març de 2010
Img directconnect portada

Baixar-se d’Internet cançons,pel·lícules, sèries de televisió o qualsevol altra creació culturalamb drets d’autor no pot perseguir-se com a delicte a Espanya.Però més enllà de l’àmbit jurídic, la futura Llei d’EconomiaSostenible (ELS) intentaràevitar la compartició en la Xarxa d’aquests continguts mitjançanteltancament de les pàgines que actuen com a intermediàries entre elsusuaris que comparteixen. Aquests llocs treballen com a cercadors d’enllaçosper a poder descarregar els arxius i, sense ells, la descàrrega serà molt difícil si s’usen tecnologies com BitTorrent. Unasolució per a no haver d’abandonar la lliure compartició potser la tecnologia Direct Connect. Una altra és recórrer a les plataformesde descàrrega directa com RapidShare o MegaUpload i les últimes propostes es dirigeixen cap als sistemes P2P amb micropagos per contingut descarregat.

Entre usuaris via FTP

Entre usuaris via FTP

La Llei d’Economia Sostenible (ELS) apunta al tancament de determinats cercadors per a minorar, quan no evitar, la descàrrega de continguts amb drets d’autor. Davant tal disjuntiva, els usuarishauran de buscar sistemes alternatius que els permetin compartir ambllibertat, i de manera legal, els seus arxius. Una possibilitat és recórrer a Direct Connect, que conserva la velocitat de BitTorrent però amb alguns avantatges addicionals, com una selecció molt específica de la mena d’arxiu que es descarregai un contacte directe entre els usuaris, que intercanviena través d’un protocol FTP.

Aquest últim punt suposa que no es pugui parlar de descàrrega indiscriminada,sinó que entra en el cas que dos usuaris s’intercanviencontinguts després de conèixer-se i per voluntat pròpia,de la mateixa manera que ho farien en el món físic. A grans trets,Direct Connect i els programes que deriven d’aquest sistema posen en contacte als usuaris mitjançant un servidor, conegutcom “hub”, que conté el llistat en temps real delsusuaris que comparteixen arxius i que estan connectats a ell..

L’”hub” conté el llistat dels arxius que cada usuari proposa compartir, però no alberga ni enllaços ni continguts

L’”hub”també conté el llistat dels arxius que cada usuari proposa compartir, però no alberga ni enllaços ni continguts, només la informació nominal. Per a buscar un contingut, primer cal connectar-se a un “hub” -hi ha molts- i rastrejar entre els usuaris connectats a la recerca d’aquest. Una vegada que es detecta un propietari del contingutdesitjat, s’entra en contacte amb ell i, si hi ha acord, es descarregal’arxiu per FTP, un sistema ràpid i eficaç.

En tot el procésde descàrrega, l’”hub” es desentén de l’intercanvi, així com en el contacte entre els usuaris, que es pot establir per diversossistemes segons el programa client usat, com a missatgeriainstantània o correu electrònic. Per aquest motiu, és difícil quees pugui englobar dins dels supòsits que l’ELS contemplaper al tancament de pàgines. També està, en principi, a resguard d’accionscom la que la policia federal belga va realitzaren 2006 contra la xarxa de servidors Razorback2, queprocessaven l’intercanvi per al sistema Edonkey2000, utilitzat per Emule. L’”hub”, en el cas de Direct Connect, és només un llistat d’usuaris..

Basada en les xarxes P2P

La tecnologia Direct Connect es basaen les xarxes P2P, igual que les utilitzades per programes com Emule oBitTorrent. No obstant això, cadascuna usa un sistema diferent per a compartir els arxius. Emuli posa en contacte a l’usuari amb el contingut buscat a travésd’una sèrie de servidors que no discriminen qui és el propietari del contingut. L’usuari el selecciona i procedeix a la seva descàrrega.

La Llei d’Economia Sostenible apunta al tancament dels cercadors d’enllaços “torrent” per a minorar, quan no evitar, la descàrrega de continguts amb drets d’autor

Elsistema és molt més lent i menys eficaç que uns altres com BitTorrent,que a més compta amb una oferta molt major. Aquesta tecnologia estableix uncontacte indirecte entre les persones que volen descarregar unarxiu i el mateix a través d’un enllaç conegut com “torrent”.Si una persona vol baixar-se un determinat disc o pel·lícula quepertany a una altra i ho ha disposat per a compartir, primer haurà de buscarl’enllaç al contingut en una pàgina web que actua com a directori.Una vegada que ho obtingui, ho usarà en el seuprograma de compartició per a descarregar l’arxiu. Sense passar per lapàgina que emmagatzema i cerca els enllaços és molt difícil aconseguir-los i, per tant, la compartició és ineficaç.

Aquests cercadors d’enllaços “torrent” serien l’objectiu de la ELS per a impedir la descàrrega de continguts amb drets d’autor, un fenomen que segons la indústria cultural ha causat unaprofunda crisi de vendes en el sector. La posada en pràcticad’aquestallei suposarà la desaparició de moltes pàginesque facilitaven l’accés als enllaços i disminuirà l’eficàciadels programes basats en BitTorrent, la tecnologia mésutilitzada.

Cerques molt definides

Cerques molt definides

DirectConnectpermet buscar amb rapidesa un contingut, definir amb molta concrecióels paràmetres de la cerca i, una vegada que es troba el material que es desitja,realitzar un intercanvi ràpid, sense les eternes esperes d’Emule.Abans de començar el procés, l’usuari ha d’especificar quincontingut està disposat a compartir del seu disc dur i pot posarlimitacions de pes per arxiu o d’ample consumit. El programaclient que s’usi el rastrejarà i indizará perquè aquestainformació consti en l’”hub” al qual es connecti l’usuari,a la disposició de les altres persones connectades.

Unavegada definitel material que es vol compartir, es pot començar elrastreig pels diferents “hub”. Per a això, es defineixen amb precisió diversos paràmetres: el límit de pes de l’arxiu, el format que té, si usa un sistema de compressiódeterminat, etc. També l’administrador del “hub”pot perfilar els arxius que indiza i, d’aquesta manera, excloure els continguts de baixa qualitat o sospitosos, així comespecialitzar-se en determinades matèries, estils musicals o sèriestelevisives.

Qui conegui bé el sistema i els “hub” als qualses connecta, disposa de gran varietat de material per a rastrejar, peròmolt ben fitat per temes, de manera que estalvia les descàrregues fallides o que no contenen el material desitjat.

Requisits

Per a poderusar unprograma client de Direct Connect, és necessari comptar amb una quantitat mínima de material per a compartir. Els programes exigeixen, en general, entorn de cinc gigaoctets, que equivalen a unes setpel·lícules o entre 70 i 80 discos. Si l’usuari no disposade tant de material digitalitzat en el seu disc dur, no podràparticipar. D’altra banda, com més material es comparteixi, majorprioritat s’atorgarà a l’usuari en descarregar-lo, enfront d’altresinternautes.

Tambécalposar a la disposició del programa una quantitat determinada dels denominats “slots”, punts de connexióal material que facilita l’usuari. Segons els “slots” que es permetin, es podrà connectar un nombre determinat de persones al disc dur propi per a descarregar. Els programes clients solen exigir que es permetin entre cinc i deu “slots”.

Encara complex per a l’usuari

A pesar que l’oferta de programes clients comença a ser àmplia, fins ara s’han mantingut en comunitats d’usuaris avançats

Direct Connectva començar com una tecnologia propietària, fins que es va alliberar.El primer client basat en programari lliure va ser DC++,que està disponible tant per a Linux com per a Windows. MLDonkeyés un altre programa client alternatiu de similars característiques,encara que utilitza un sistema una mica diferent. Derivats de DC++, s’handesenvolupat LDC++i StrongDC. Tots dos funcionen tant en Linux com en Windows. Per al sistemaoperatiu Mac US X, destaquen Shakespeer i el més recent Jucy.

A pesar que l’ofertade programes clients comença a ser àmplia, el principalinconvenient d’aquesta tecnologia és que fins ara no ha estat populari s’ha mantingut en comunitats d’usuaris avançats. El seu maneig noés tan intuïtiu com caldria desitjar i, a vegades, és complicatestablir els requisits de partida. A més, fins que no es coneixenbé les característiques de cada “hub” i els seususuaris, es triga a trobar els arxius. Algunes pàgines d’usuaris contenen manualsper a aprendre a utilitzar aquest tipus de programes.

El refugi de les descàrregues directes

Els serveis de descàrreguesdirectes van néixer com una eina empresarial per a enviarirebre arxius molt pesats, com a vídeos i presentacions. No en va el seu model de negoci es basa en les quotes que paguen lesempreses per utilitzar-los. De manera alternativa, i a canvi de veurepublicitat, els usuaris usen aquestes plataformes com a solució per a pujararxius a un servidor i proposar, de manera pública o privada,l’enllaç a la descàrrega del contingut.

Segonsla lleivigent, s’han de donar dos supòsits perquè aquest comportament es tipifiquicom a delicte: la comunicació pública i l’ànim de lucre.Si un usuari posa a disposició pública un enllaç a uncontingut en descàrrega però no pretén lucrar-se amb això, no comet cap delicte.

En nombrosos països europeus s’exerceix una forta pressió judicial sobre els serveis de descàrrega directa perquè esborrin continguts amb drets d’autor

A l’empara d’aquestfet, es poden trobar molts continguts amb drets d’autorencara allotjats en plataformes com Rapidshareo MegaUpload, disposats per a la lliure descàrrega d’una manera legal. Cercadors com Buskka,Beriliumo Daleyapermeten rastrejar els continguts desitjats, a més de seleccionar laplataforma de la qual es volen descarregar.

No obstant això, en nombrosos països europeus s’exerceix unaforta pressió judicial sobre els serveis de descàrrega directa perquè esborrin continguts amb drets d’autor que puguin haver pujatels usuaris. Una recent sentència d’un tribunal alemany obra enaquest sentit i obliga a RapidShare a retirar 148 llibres electrònics dels seus servidors.

No és la primera vegada que la companyia suïssa RapidShare rep una ordre de filtrat de continguts: ja en 2009 un altre tribunal alemany va sentenciarque l’empresa havia d’eliminar 5.000 temes musicals. Aquesta pressiópropícia que tals solucions s’emprin cada vegada menys com a mètode de descàrrega, ja que les plataformes alberguen un nombre decreixent de continguts interessants per a la resta dels usuaris.