Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets del consumidor en Internet

La LSSI és la llei que protegeix al consumidor en Internet

La Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI), en vigor des de juliol de 2002, lliga els caps per lligar en el mitjà digital quant a comerç i publicitat. Aquests aspectes, regits anteriorment per la Llei d’Ordenació de Comerç Minorista de 1996 i la Llei General de la Publicitat de 1988, no estaven contemplats de manera específica en aquestes. Anteriorment a l’aparició de la LSSI, els conflictes en la Xarxa reflectien en molts casos la desprotecció del consumidor. Actualment, a més de la via judicial, existeix l’alternativa dels òrgans d’arbitratge, en els quals participen tant associacions de comerç electrònic i autoregulació publicitària com el Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Institut Nacional de Consum (INC).

Opcions legals enfront de la publicitat enganyosa

La primera i taxativa conclusió del Baròmetre de Consum 2004 de Fundació Grup Eroski, en l’apartat d’Internet com a mitjà de compra i pagament, és que “Internet continua sent considerat pels espanyols com un mitjà insegur per a comprar productes o contractar serveis i per a pagar per ells, i que els drets del consumidor quan compra o paga per Internet estan insuficientment garantits”. Cap dels segments estudiats confia en el mitjà digital. Una de les causes d’aquesta desconfiança és la percepció de la Xarxa com un mitjà massa insegur. L’estudi revela que ni tan sols en el cas dels internautes joves, principals usuaris d’Internet, s’arriba a l’aprovat en seguretat del pagament ni en la percepció de garantia dels drets del consumidor.

No obstant això, aquesta percepció sembla errònia, o almenys prejuiciosa si ens atenim als aspectes legals de la protecció del consumidor contemplats en la LSSI. Fins i tot en els casos més relliscosos, com pot ser el de la publicitat ambigua o enganyosa, la llei estipula clarament les condicions d’aquesta. En el seu Article 20determina que:

  • Les comunicacions comercials realitzades per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals i hauran d’indicar la persona física o jurídica en nom de la qual es realitzen. Això permet identificar d’entrada a l’ofertador, que alhora es responsabilitza indirectament dels continguts comunicats.
  • Hauran d’incloure en el començament del seu missatge la paraula “Publicitat”. Aquest encapçalament permet incloure a la publicitat online dins de l’àmbit de la Llei General de la Publicitat, i per consegüent serà tractada jurídicament per aquesta.

Segons Iñaki Uriarte, jurista de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE), “la LSSI li confereix a la publicitat en suport digital el mateix valor contractual que tindria un fullet publicitari imprès. Per tant davant un jutge, una captura de pantalla, una impressió de la publicitat online o una URL [dirección de la página web] haurien de tenir valor de prova”. No obstant això adverteix que la decisió final sobre la validesa d’una prova sempre queda en mans del jutge, “encara que no en major mesura del que succeiria amb qualsevol mena de prova”. Uriarte recomana evitar la via judicial en cas de conflicte, “per lenta i costosa”, i optar abans pels organismes d’arbitratge. Assegura conèixer casos “en els quals s’han usat ‘captures de pantalla’ i impressions de publicitats online per a guanyar plets”.

La Federació de Consumidors en Acció (FACUA) va aconseguir que Terra rectifiqués la seva publicitatde “ADSL al 50%”, que anteriorment havia denunciat com a enganyosa. També va denunciara Ya.com per la seva campanya “19’5 euros per sempre”, davant els òrgans d’arbitratge de l’INC . Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, reconeix que les associacions d’usuaris solen usar els òrgans i juntes arbitrals per a resoldre plets de publicitat enganyosa: “usem sense problemes proves en suport electrònic, i gairebé sempre recorrem a organismes com a Autocontrol (Associació per a la Regulació de la Comunicació Comercial, reconeguda per l’INC) per a resoldre querelles”. Però Domingo es queixa que “moltes vegades aquests organismes funcionen amb massa lentitud, i quan resolen la campanya publicitària ja ha aconseguit el seu impacte sobre el consumidor”. “Cal pensar en organismes amb alta velocitat de gestió, en sintonia amb un mitjà com a Internet”, sentència.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions