Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets del consumidor en Internet

La LSSI és la llei que protegeix al consumidor en Internet

La Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI), en vigor des de juliol de 2002, lliga els caps per lligar en el mitjà digital quant a comerç i publicitat. Aquests aspectes, regits anteriorment per la Llei d’Ordenació de Comerç Minorista de 1996 i la Llei General de la Publicitat de 1988, no estaven contemplats de manera específica en aquestes. Anteriorment a l’aparició de la LSSI, els conflictes en la Xarxa reflectien en molts casos la desprotecció del consumidor. Actualment, a més de la via judicial, existeix l’alternativa dels òrgans d’arbitratge, en els quals participen tant associacions de comerç electrònic i autoregulació publicitària com el Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Institut Nacional de Consum (INC).

La validesa del contracte electrònic

Sens dubte l’apartat que més recels desperta entre els internautes espanyols és el del comerç electrònic. Les males experiències viscudes per alguns consumidors en els inicis de l’era digital es van convertir en un profund estigma per a aquest camp. Cal tenir en compte que abans de l’aparició de la LSSI no existia un marc legal concret per a la compravenda en Internet, i tots els plets i demandes interposades per incompliment contractual es remetien a la Llei d’Ordenació de Comerç Minorista de 1996.

En aquesta, s’utilitzava com a calaix de sastre el Títol III sobre Vendes Especials, on cabien totes les modalitats de venda considerades exòtiques o minoritàries. El problema residia en què l’usuari moltes vegades mancava de proves de valor contractual que demostressin que havia contractat el servei, o comprat el producte, pel qual pledejava. El principal aspecte de la llei al qual podia aferrar-se el consumidor online era el període de desistiment, en aquells dies de set dies. És a dir, el comprador tenia el dret de retornar el producte abans d’una setmana si no li satisfeia. Encara que, com retornar, per exemple, un viatge en el qual estem immersos?

Amb l’entrada en vigor de la LSSI es van obrir les portes a una regulació ajustada del comerç electrònic. “La LSSI tanca molt bé tots els aspectes de la gestió d’un contracte en suport electrònic, i a més concedeix validesa jurídica a la informació d’aquest suport, cosa que abans no tenia”, explica Domingo, que es declara “bastant satisfet en aquest aspecte”.

La LSSI determina que:

  • Un contracte només es considerarà tancat de comú acord entre les parts i prèvia emissió d’un rebut, susceptible de ser imprès, al destinatari de la compra o servei.
  • Sense l’existència d’aquest, l’entitat que proporciona el servei no podrà fer efectiu el cobrament de manera legal.
  • En el document de rebut han de constar totes les dades de l’empresa, així com els costos de l’operació i els serveis pels quals s’ha pagat.
  • El rebut s’emetrà, segons la llei, per correu electrònic o en una pàgina específica de la web que serà de fàcil impressió. Així s’aconsegueix la prova legal, amb caràcter contractual, amb la qual defensar-se en un plet.

Però malgrat la LSSI, el recel no disminueix i preocupa tant els internautes com a les empreses que ofereixen els seus serveis i productes online. Des de l’Associació d’Internautes reclamen “un organisme que reguli i exigeixi qualitat en els serveis”. En aquest sentit, AECE, al costat d’Autocontrol, han desenvolupat un organisme, secundat per l’INC, denominat Confianzaonline. “Aquest organisme, està compost per tres pilars”, explica Marta Ayet, responsable de la secretaria de Confianzaonline:

  • Codi ètic: Normes de comportament en l’àmbit del comerç electrònic incloses en un codi èticque les empreses han de comprometre’s a complir.
  • Segell de confiança: Les empreses que s’adhereixin a aquesta normativa, unes 130 fins avui, gaudiran en les seves pàgines d’un segell de confiançaque les acredita com a fiables.
  • Acord d’arbitratge: En cas de conflicte, i abans d’anar als tribunals, el consumidor i l’empresa se sotmetrien a un intent de mediació i arbitratge.

Si el conflicte segueix sense solucionar-se, aquest passaria a la Junta Arbitral Nacional, organisme conciliador oficial. En qualsevol cas, en tot moment el consumidor té ple dret a acudir als tribunals.

No obstant això, Miguel Pérez Subías, president de l’Associació d’Usuaris d’Internet, opina que aplicar les polítiques d’aquesta mena d’organismes “tenen un cost massa elevat per a les empreses i acaben sent o poc útils o poc rendibles”. De fet, pledejar a través d’Autocontrol resulta gratuït per a un consumidor o una associació de consumidors, però una empresa que desitgi un informe sobre qüestions referides a la regulació de la comunicació comercial, realitzat pel Gabinet Tècnic d’Autocontrol (no vinculant), haurà de pagar fins a 3.000 euros.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions