Després de mesos de polèmiques, el Congrés dels Diputats ha donat avui el vistiplau definitiu a la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), que regula l’anomenat cànon digital, una quantitat que la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) cobra per les còpies que els usuaris puguin fer d’obres subjectes a drets d’autor. La nova normativa entrarà en vigor quan aparegui publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
L’article 25 de la Llei considera que el cànon és un dret “irrenunciable” per als autors. S’aplicarà a qualsevol suport susceptible de gravar i reproduir arxius, la qual cosa significa no només CD i DVD verges, sinó també reproductors de MP3, telèfons mòbils, escáneres, impressores o llapis de memòria. D’aquesta forma, tots aquests articles experimentaran increments de preu quan se’ls afegeixi el cànon.
La quantia del mateix haurà de ser pactada entre la indústria i les entitats de gestió de drets d’autor, i rebre el vistiplau del Govern. En aquest sentit, el text indica que la quantitat haurà de ser proporcional al cost final de l’aparell sobre el qual recaigui. Això pot provocar que en alguns casos la quantia del cànon sigui major que el preu del propi producte.
Còpia privada
La nova LPI aclareix que la còpia privada d’una obra ha de ser realitzada per una persona física per a ús privat i a partir de l’original. Resulta paradoxal llavors que es prohibeixi expressament l’elusión dels sistemes anticopia, la qual cosa, en teoria, impedeix la realització d’una còpia per a ús personal.
Així mateix, el text marca uns límits i excepcions a la còpia privada en el marc de les biblioteques, museus i centres d’ensenyament. També estableix que els creadors i productors tindran una compensació directa per posar les seves obres en Internet.
D’altra banda, es manté la figura de la Comissió de Propietat Intel·lectual, que fixarà les quantitats substitutòries de tarifes i resoldrà els conflictes que puguin sorgir entre les entitats de gestió de drets i les associacions de consumidors, per exemple.
