El desembarcament del llibre electrònic

Elsector editorial ha tractat als dispositius lectors electrònicsamb desconfiança, quan no amb desdeny. Aquest distanciamentha estat motivat per la seva escassa penetració en el mercat i perquè impliquen un canvi de sistema de producció i distribucióde llibres que les editorials, fins ara, no estaven disposades a assumir.No obstant això, el creixent impuls digitalitzador de textos per partd’empreses com Google, unit a l’aposta d’algunesmultinacionals pel desenvolupament i la venda de lectors de llibreselectrònics, ha servit de revulsiu perquè la indústriallibretera es decideixi a participar en el negoci.

A més,les editorials han vist com la falta de contingutsdigitals en altres indústries culturals, com la música o elcinema, ha permès l’auge de sistemes alternatius al negoci que noreporten beneficis, almenys directes. Tal és que cas de les xarxesP2P, el creixement exponencial de les quals es deumés a la falta d’oferta disponible que a laintenció de no pagar pel que es consumeix.

De moment , l’èxit que els llibres electrònics hanportat al sector editorial ve motivat per dos aspectesfonamentals. D’una banda, la creació de diferentsdispositius cada vegada més sofisticats, que faciliten lalectura no sols de llibres digitals, sinó de qualsevol tipus de documentde text i fins i tot la contemplació de fotografies.

D’altra banda , l’augment del nombre de títols a la vendai la facilitat amb què dispositius com el Kindle permeten comprar a copde clic llibres han omplert de vida un sector que fa menysd’un any semblava incapaç d’enlairar. S’estima que laprimera edició de Kindle, que anava vinculat a més de 230.000títols de la botiga virtual d’Amazon, va superaràmpliament el mig milió de dispositius venuts.

Kindleés el dispositiu més popular, però noés l’únic lector de llibres electrònics disponibleen el mercat. En 2006, Sony va llançar el seu Reader, del qual s’hanvenut més de 300.000 unitats. No obstant això, aquest lector nodisposa d’un catàleg de títols tan extens, i per aquestmotiu ha signat un recent acord amb Google per a compartirpart del catalogo digitalitzat pel cercador dins del seu projecteGoogle Books.

Lavenda de llibres s’ha triplicat en l’últim any, peròla distribució física s’ha estancat; el que hapujat és la venda virtual. No obstant això, malgrat aquest notablecreixement, les vendes digitals continuen sent minoritàries respecte a els llibres en format de paper. Als Estats Units, les vendes de publicacionselectròniques van suposar en el període nadalencel 3% del total de llibres venuts.

A Espanya,segons dades de la Federació de Gremisd’Editors d’Espanya, en 2007 la facturació anual de llibreselectrònics va representar el 10,5% del total.Dins d’aquest període de creixement accelerat, els principalsactors del sector han iniciat un procés de reorganització iadquisició d’empreses de cara a posicionar-se en unasituació avantatjosa en el mercat.

Barnes& Nobles, la major cadena de llibreries del món, haadquirit recentment a través del seu portal Bn.coma l’editorial digital Fictionwiseper 12,4 milions d’euros. Des d’aquesta editorial es pot accedir a mésde 60.000 títols per als últims lectorsde llibres electrònics, així com per a altresdispositius i telèfons mòbils com l’iPhone d’Apple. Amb aquesta compra, Barnes & Nobles s’ha posicionat comun dels actors importants del sector i com a competidor directed’Amazon.com.

Elprocés de digitalització de llibres per part de leseditorials comporta un cost elevat, però segons algunsexperts aquest desemborsament es rendibilitzaria de manera ràpidaamb un retorn de la inversió. En aquest sentit,en eliminar-se alguns intermediaris i infraestructures, amb elconsegüent estalvi en costos, els autors podrien rebre unmajor percentatge per la venda d’exemplars digitals respecte als pactes per al paper, que ronda el 10% excepte en casos de gransvendes.

A tenorde les dades fetes públiques pel sector editorial, elcost de digitalització del catalogo d’una editorial mitjanaestà entorn dels quatre milions d’euros, per una quantitatde títols entre vuit i dotze mil. Però aquest cost pot sermolt de menor si el soci tecnològic seleccionat (que és quiaporta la maquinària i el programari de digitalització) es trobaen països emergents com la Xina o l’Índia,circumstància que algunes editorials estan aprofitant.A més, al contrari del que ocorre amb la fabricacióde llibres físics en aquests països, el cost per transportdel material imprès s’elimina.

Elsllibres electrònics comparteixen una tecnologia claudenominada I-ink.Aquesta tinta electrònica converteix la pantalla del dispositiuen una pàgina de llibre, eliminant els inconvenients imolèsties que produeixen les pantalles d’ordinador convencionals,com a parpellejos o il·luminació excessiva. El pes d’aquestsaparells és sempre inferior als 500 grams, i se situa en elsmodels més venuts entre els 200 g i els 350 grams.

Gràcies a la citada I-ink, que consumeix molt pocs recursos, la bateriapot trigar diverses setmanes a esgotar-se, fins i tot fent un úsdiari intensiu de l’aparell. S’espera que enun futur pròxim aquests dispositius disposin de tinta a color i quees fabriquin amb un material més flexible ibarat.

A pesar que els lectors digitals són un dels dispositius mésconeguts, no són els únics que disposen de serveis de lecturaelectrònica. Per exemple, el telèfon d’AppleiPhone i el reproductor multimèdia iPod Touch disposende diverses aplicacions que permeten als usuaris descarregarcontinguts i utilitzar la pantalla del dispositiu per a accedir a ellssense necessitat d’invertir en un aparell lector. En aquesta línia,alguns models d’agendes electròniques PDA, telèfonsde tercera generació i consoles de videojocs portàtilstambé disposen, en major o menor mesura, d’aplicacionsper a poder accedir a aquesta mena de llibres digitals.

Elsllibres electrònics són el contingut més habitual d’aquestamena d’aparells i un dels més demandats pelsusuaris, no obstant això, no és l’únic tipus de contingutdisponible. Dins de l’oferta vinculada a Kindle també es trobenmitjans de comunicació i blogs, que actualitzen de maneradiària els seus continguts i estan disponibles mitjançantsubscripció des d’aquest lector electrònic.

Elsusuaris solen fer diferents usos d’aquests lectors, entre altres,s’utilitzen per a la lectura de documents sense necessitat d’estardavant d’un ordinador i per persones amb problemes de visió que necessiten ampliar la grandària de la lletra dels llibres per a poderllegir amb major comoditat.

Unade les reticències actuals dels usuaris a l’hora d’adquirir undispositiu lector de llibres electrònics és el preu. Aixíes desprèn d’una enquesta realitzada per The Cocktail Analysis(PDF) efectuada entre usuaris d’Internet. Aquest estudi, un delsprimers que es realitzen sobre aquests dispositius a Espanya,arriba a la conclusió que el 52% dels internautes mostrainterès per adquirir un dispositiu d’aquest tipus, encara que nomésamb un preu situat entorn dels 71 euros de mitjana, molt per sota del preu mitjà d’aquesta mena de productes en el mercat,situat entorn dels 350 euros.

Entreels avantatges principals associades a aquest dispositiu, elsinternautes han destacat que és molt pràctic com a suport(transport, emmagatzematge, etc.), mentre que la majoria de lesreticències tenenun caire emocional, com és la pèrdua del valor associat alpaper així com dels hàbits adquirits en la lecturai el ritual que suposen els llibres editats en paper.

Quant a els usos, els internautes destaquen la seva utilitzaciócom a dispositiu per a la lectura de llibres (el 98% delsenquestats) enfront del seu ús per a la lectura de premsa diària (el 65%dels enquestats). En aquest sentit, els títols que elsusuaris desitjarien llegir en aquests dispositius són els mateixosque copen la llista dels autors més venuts en les llistesde “best sellers” tradicionals.

A l’horad’adquirir un llibre electrònic en una llibreriadigital, el primer que han de conèixer els usuaris són lescondicions d’ús d’aquests llibres, per si incorporessin algunsistema de gestió anticopia (DRM), així com el preud’aquests. No és difícil trobar-se amb títols laversió digital dels quals té un preu molt superior al mateix llibre enformat paper.

Quant al format utilitzat, entre els més comuns es trobenels formats DOC, PDB, i PDF, cadascun d’ells necessita una aplicació diferentper a ser visualitzats. Per tant, és necessari conèixer per endavantquins són els formats suportats per un lector de llibreselectrònics abans de la seva adquisició.

• Bubokés una plataforma d’autopublicació per a autors ambserveis addicionals com la correcció professional. Des de lapàgina, els autors poden vendre els seus llibres en format papera més de distribuir una edició digital en PDF. Elpreu d’aquest fitxer digital el posa el mateix autor, encara que enmolts casos aquesta versió digital la distribueixen els autors de manera gratuïta per a, d’aquesta forma, donar a conèixer la sevaobra abans que els usuaris es decideixin a realitzar la compra delllibre en el suport paper.

• El meueLibro és una plataforma en línia d’edició, publicaciói venda de llibres en format digital i imprès. Per a la gestiódels llibres digitals utilitza el format ePub, una soluciód’Adobe basada en XML que permet presentar el text en pantalles de qualsevolgrandària, i la inclusió d’un sistema de gestióde drets digitals (DRM) per al control de lacòpia associat a cada compte d’usuari. A més, els usuarishan d’instal·lar-se l’aplicació Adobe Digital Editions, ambversions disponibles per a Windows i Mac US X, per a poder accedir alcontingut.

• Llegir-e ésuna botiga en línia de llibres electrònics per a mòbils,agendes electròniques PDA i el lector iLiad, encara que nomésamb dispositius compatibles amb el format Mobipocket,que és el format en el qual estan disponibles els llibreselectrònics en aquesta botiga. Aquest format inclou control de còpiaDRM, però està limitat el nombre de còpies de cada llibrea quatre dispositius de manera simultània. Entre els aparellsno compatibles es troben el Kindle d’Amazon i Sony Reader, així com l’iPhone i l’iPod Touch d’Apple.

• Grammataés la botiga de llibres digitals creada per al lector PAPYRE 6.1,comercialitzat per l’empresa del mateix nom. Des de la sevaplataforma en línia, els usuaris registrats poden descarregar-se de maneragratuïta compilacions temàtiques de multitud de llibresen domini públic o bé amb alguna mena de llicènciaCopyleft. No obstant això, Grammata també comercialitzarecopilacions completes amb centenars de llibres en domini públicdins d’una targeta de memòria SD de dues gygabytes a un preu entre25 euros i 50 euros.

A part de aquestes botigues comercials, existeixen projectes destinats a recopilarllibres en diferents idiomes que han passat al dominipúblic o han estat alliberats pels seus propis autors. Entreels més coneguts es troba el Projecte Gutenberg,Elaleph i alguns projectesinstitucionals com la BibliotecaVirtual Cervantes, La BibliotecaDigital Hispànica o la recent BibliotecaDigital Europea.