Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dret a l’oblit: es pot sortir del tot d’Internet?

El dret a l'oblit consisteix a poder eliminar de la Xarxa les dades personals que afecten a la privadesa de l'usuari
Per Antonio Delgado 2 de maig de 2011
Img olvido portada

Una persona jutjada o multada enun moment donat genera una informació associada a aquest fet que,segons la seva rellevància, pot publicar-se en mitjans de comunicaciójuntament amb els butlletins oficials corresponents. El problema ve quan aquesta informació veraç roman associada al nom de la persona al llarg del temps i apareix en realitzar una simple cerca del seu nom en Internet. L’anomenat “dret a l’oblit” busca evitar aquestes situacions. En la Comissió Europa es discuteix un nou reglament sobre privadesa a la Xarxa que s’aprovarà en 2014 i no entrarà en vigor fins a dins de cinc anys. Aquest reportatge aborda aquesta nova legislació, a més de les últimes novetats sobre el “dret a l’oblit” en Google i Facebook.

“Dret a l’oblit” en Google

Des de 2010, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha tramitat més de 200 casos de ciutadans que van demanar que eliminés d’Internet referencies d’ells i de fets relacionats amb el seu passat. L’Agència va considerar que Google havia de fer desaparèixer aquestes cerques i el cercador va recórrer davant l’Audiència Nacional cadascuna de les resolucions de l’AEPD sobre el “dret a l’oblit”. L’Audiència Nacional va elevar una consulta prejudicial sobre aquest tema al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que resoldrà l’assumpte abans de finals d’any i que marcarà jurisprudència a Europa.

De moment, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE ha donat la raó a Google, en concloure que els cercadors en Internet no són responsables de les dades personals incloses a les pàgines web de tercers. Segons l’advocat general, sol·licitar als proveïdors de serveis de motor de cerca que eliminin informació legítima i legal que s’ha fet pública portaria amb si una ingerència en la llibertat d’expressió de l’editor de la pàgina web. Això equivaldria a una censura del contingut per part d’un particular.

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants amb el Tribunal, però en el 80% dels casos, el Tribunal sol seguir les mateixes a l’hora de dictar sentència.

Un problema d’enfocaments

El conflicte radica enque aquestespersones consideren que se’ls perjudica quan una notícia o undocument oficial relacionats amb la seva vida passada, ja sigui el BOE o les dades sobre una sentència ja complerta, segueixen presents a la Xarxa, encara que les seves circumstàncies hagin canviat. És a dir, esfa referència a un moment de la seva vida passada, que pot afectar a la sevavida en el present i en el futur. Per tant, aquestes personessol·liciten la retirada de l’enllaç.

Algunes persones consideren que se’ls perjudica quan una notícia o un document oficial relacionats amb la seva vida passada segueixen presents en Internet

L’Agència de Protecció de Dades té un enfocament diferent del problema: afirma que aquestes dades no poden esborrar-se de les fonts on es troben, coml’hemeroteca d’un periòdic o un organisme oficial, ja que esaltera l’historial d’aquestes fonts i, en alguns casos, s’atemptacontra la llibertat d’expressió. Segons l’Agència, han de ser elscercadors, com Google, els que deixin de recopilar aquests enllaços,ja que són els responsables que aquests documents siguin accessiblesde forma ràpida i senzilla al llarg del temps.

L’Agència considera que els motors de cerques no són un mitjà de comunicació i que no realitzen una activitat emparada per la llibertat d’expressió i que, per tant, han d’atendre a aquestes reclamacions de cancel·lació i oposició de dades personals per part dels usuaris. D’igual forma, les informacions públiques sobre ciutadans anònims que no tinguin rellevància, i la seva disponibilitat en Internet, poden complicar la vida a els qui vulguin passar pàgina d’un succés puntual ocorregut en el passat.

No obstant això, Googledefensa la posturaque el seu treball consisteix a indexar tots els documents de la Xarxa i presentar-los. Per tant, la font original haurà de retirar o bloquejar l’accés al contingut mitjançant l’ús demecanismes com el fitxer “robots.txt”. Aquest fitxer,acceptat pels principals cercadors, permet determinarquins directoris i pàgines web poden indexar-se per elscercadors i quins no en rastrejar una pàgina.

La UE vol regular el dret a l’oblit

Mentre aquest cas esresol en elstribunals, en un debat entre la llibertat d’expressió enfront de laprivadesa de les persones, laComissió Europea ha elaborat una proposta legislativareferent ala protecció de dades dels ciutadans europeus. Aquesta novalegislació, que serà d’obligat empleno per tots els països de la UE, pretén resoldre les situacions que es donen en elentorn digital respecte a l’emmagatzematge de dades personals perpart de les empreses, com poder exigir que quan un usuariabandoni una xarxa social, totes les dades s’esborrin completament, alguna cosa que avui dia poques plataformes socials permeten.

D’aquesta forma, el reglament reconeixeria l’anomenat “dret a l’oblit”, però amb un plantejament diferent al reclamat pels alguns ciutadans. És a dir, no com un dret d’eliminació d’informació veraç publicada en Internet que li concerneix, sinó com un dret al fet que les seves dades siguin esborrades a l’hora de donar-se de baixa d’un servei de la Xarxa.

La CE pretén que els usuaris tinguin un control sobre quines dades personals hi ha a les xarxes socials i quins poden utilitzar-se per tercers

A més, segons lavice-presidenta de laComissió i responsable de Justícia, VivianeReding, també es presentarà una proposta per exigir ales xarxes socials que la configuració de les mateixes garanteixi unnivell de privadesa per defecte, de manera que les dades delsusuaris no puguin utilitzar-se per a altres finalitats, si aquests no handonat el seu consentiment exprés i explícit. D’aquesta manera, els usuaris tindriencontrol sobre quines dades personals hi ha en aquestes xarxes i quinspoden usar-se per tercers per a altres finalitats.

“Dret a l’oblit” en Facebook

França va obrir en 2010 una consulta pública per recaptar l’opinió d’empreses i ciutadans sobre la necessitat de regular al país gal el dret a l’oblit

Juntament ambGoogle, una altra de les empreses que consideren un error aquest tipus delegislació és Facebook, amb més de 840 milions d’usuaris. La popular xarxa social també és objecte de polèmica i queixes per la seva dificultat per aplicar el total “dret a l’oblit” dels seus membres.

No obstant això, els seus representants dubten que tal dret sigui el desig de la majoria de les persones que participen a la xarxa social. Segons declarava en 2011 el responsable de privadesa de Facebook a Europa, Richard Allan, lacreació d’una llei genèrica per regular casos concretsés un error. Allan addueix que aquest tipus de legislacions es desenvolupen a partir de denúncies concretes d’usuaris i no perquè són una necessitat comuna de tots ells. Per a ell, la qual cosa en realitat preocupa als internautes és que “les seves dades personals i fotografies es mantinguin, en lloc de ser eliminats”.

Tant cercadors comserveis i plataformes amb base social destaquen que els seriaimpossible optimitzar el seu servei al consumidor si no retinguessin d’elluna sèrie de dades sensibles. Tinguin o no raó, la norma queresulti haurà de ponderar abans de res els interessos del ciutadà, tanten intimitat com en eficàcia en els serveis que contracta.

La proposta de la Unió Europea

Al gener de 212, la Unió Europea va comunicar que tenia elaborat un esborrany del reglament sobre la privadesa en el mitjà digital i el “dret a l’oblit” que, segons el calendari previst, s’aprovarà en la primavera de 2014. La mateixa s’articula sobre cinc grans punts:

  • Qualsevol usuari podrà demanar a qualsevol companyia l’esborrat total de les seves dades si no hi ha raons legítimes per retenir-los.

  • El consentiment perquè les dades pròpies es processin haurà de donar-ho de forma explícita l’usuari, sabent el que es concedeix.

  • L’amo de les dades podrà portar-los-hi fàcilment, de la mateixa manera en què ara es realitzen les portabilitats dels telèfons mòbils.

  • Les empreses i organitzacions que emmagatzemin dades estaran obligades a tenir un responsable de tractament de dades que vetlli per la seguretat i gestió d’aquests.

  • Les empreses hauran d’informar en 24 hores de qualsevol violació greu de la seguretat en els servidors on s’emmagatzemin les dades, tant a les autoritats reguladores nacionals com als amos de les dades.

    Aquesta normativa no solament serà extensiva a les empreses de la Unió Europea, sinó que també afectarà a les externes a l’àmbit comunitari.

    A més, la normativa preveu dures penes per als infractors, amb multes de fins a un milió d’euros i el 2% de la facturació de la companyia, en el cas de les faltes més greus.