Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El món mòbil

Aproximadamentdues dècades de telèfons mòbils han canviatprofundament els costums, la manera de treballar i fins i tot lesrelacions entre les persones
Per Darío Pescador Albiach 7 de març de 2007

Encara que elstelèfons mòbils existeixen des dels anys 50, latelefonia mòbil tal com se la coneix avui diava començar a fer-se popular a la fi dels 80. Varia d’unpaís a un altre, però són prop de dues dècades en les quals la vida quotidiana, el treball, l’oci i la societat sencera hancanviat gràcies a que, ara, el telèfon s’emporta en labutxaca.

Un company imprescindible

Un company imprescindible

En aquestsvint anys els telèfons mòbils han passat de seruna curiositat a un capritx car per a executius, i finalmentun fenomen de masses al qual els nens accedeixen cada vegadaabans. Amb els telèfons mòbils, donar plançó a algúamb qui s’havia quedat ja no és només lleig,sinó tasca impossible.

Prouretardar-se uns minuts perquè l’impuntual rebi una trucada, ien el seu cas, se li enviï al següent lloc de reunió.Els muntanyencs perduts enmig d’una tempesta truquen per telèfon als equips de rescat, i de forma menys dramàtica,una avaria enmig de l’autopista es resol sense necessitatde caminar diversos quilòmetres fins a la gasolinera méspròxima.

Els muntanyencs perduts enmig d’una tempesta truquen per telèfon als equips de rescat

A canvide tots aquests avantatges, el telèfon mòbil tambés’ha convertit en un emprenyament, i a vegades, en un perill.Des dels tons estridents que interrompen una pel·lícula alcinema, fins als conductors que es distreuen parlant mentrecondueixen, l’ús dels telèfons mòbils és el focus de lleis,multes, normes d’etiqueta i mirades de censura.

Però malgrat els seus defectes, la gent és addictaal telèfon mòbil. Fins i tot als païsossubdesenvolupats, la falta d’infraestructures ha fet que es converteixinen la forma de telefonia més usada. El mòbilha portat molts canvis per a tots en uns pocs anys,i encara queda molt més per veure.

Una cambra en cada butxaca

/imgs/2007/03/mundomovil2.gif

Elsprimers mòbils amb cambra van aparèixer al voltant de l’any97 i avui dia el 85% dels telèfonsinclouen una. Al principi, la càmera digital del telèfon,amb poca qualitat d’imatge, es contemplava més com unaccessori car i poc útil. No obstant això, la seva popularitzacióha superat totes les expectatives. Els models actuals disposen de cambresamb una qualitat d’imatge més que acceptable, a vegades de més de 2 megapíxels, i que a més de fotografies poden gravar vídeo.

Basta assistir a un concert de rock per a veure que a les mans del públic no brillen ja encenedors encesos, sinó les pantalles dels seus mòbils mentre graven

Bastaassistir a un concert de rock per a veure que a les mans del públicno brillen ja encenedors encesos, sinó les pantalles dels seus mòbilsmentre graven amb ells al grup que actua. Les primeresimatges que van aparèixer dels atemptats en el metre de Londresprovenien dels telèfons dels propispassatgers. Es calcula que més d’un terç dels vídeosde YouTube han estat gravats d’aquesta forma, com ho va ser l’execucióde Saddam Hussein amb el telèfon d’un dels assistents.

Lamultiplicació d’ulls electrònics fa saltar lesalarmes d’aquells que es preocupen per la seva intimitat, ja quequalsevol, en qualsevol lloc, pot estar prenent imatges.Això s’aplica per als disbauxats que graven per sota de les faldillesde les dones en el metre, però també als assistents a unamanifestació que prenen imatges dels abusos de lapolicia, o al polític que és immortalitzatcomportant-se de manera inadequada en públic.

Amb la música a totes parts

Amb la música a totes parts

Si elsmòbils han canviat la manera de comunicar-se, el format MP3 iels reproductors portàtils han canviat radicalment lamúsica. Ara les cançons es descarreguen d’Internet (previpagament o no) i s’escolten en qualsevol part amb minúsculsaparells capaços d’emmagatzemar centenars d’hores de so en altaqualitat. El reproductor iPod d’Apple s’ha convertit en un objectede culte, i la seva botiga de música en Internet ven milions de cançons..

No obstant això, l’era del reproductor MP3 pot acabar tan ràpidcom va començar. Els telèfons mòbils actualsdisposen de memòria i capacitat suficient per a convertir-se enreproductors de música, i a més fan crides ifotos. No hi ha necessitat de carregar amb dos aparells, tenint-hotot en el telèfon.

L’era del reproductor MP3 pot acabar tan ràpid com va començar; els telèfons mòbils actuals disposen de capacitat suficient per a emular-los

Els nous models de Nokia, Motorola iSony Ericsson estan centrats la capacitat de reproduir idescarregar música en qualsevol part.

Tant ésaixí que la presentació del telèfon ireproductor d’Apple, anomenat iPhone,es considera una mesura defensiva del fabricant enfront d’aquestfenomen. La tendència és relativament recent, però s’esperaque d’aquí a una mica la majoria dels telèfonssiguin musicals.

La televisió en el mòbil

/imgs/2007/03/mundomovil4.gif

Latelevisió està perdent estirada. Els jovescada vegada veuen menys hores, dedicats a Internet, i el negoci de lapublicitat es fragmenta entre milers de canals. Les grans cadenesde televisió estan mirant a les operadores de telefoniaamb una nova idea, portarla imatge a la pantalla del mòbil.

La idea ésenviar transmissions en directe als telèfons mòbilsa canvi d’una subscripció, i oferir també lapossibilitat de descarregar programes gravats per a veure’ls en qualsevollloc. Les cadenes tenen el contingut, les operadores la xarxa de distribució.Si funciona, ambdues tenen molt a guanyar. De moment els avanços són tímids, encara que ja és possible veurea Espanya notícies i teleseries a través d’operadorscom Movistar i Vodafone. Hauran de competir amb el vídeoa través d’Internet. Als Estats Units i al Japója es poden descarregar vídeos de YouTube al telèfonmòbil.

El moneder electrònic

Amb la música a totes parts

Elssistemes de pagament amb mòbil existeixen des de fa anys. El principi éssimple: la botiga té un terminal on el venedor introdueix elnúmero de mòbil del client i l’import. El clientrep un missatge i al seu torn introdueix un codi per a autoritzarla compra, que es carrega en la factura del seu telèfon.

El sistemaes topa amb dificultats, entre altres, la resistència dels bancs icompanyies de targetes de crèdit, que no volenperdre la seva part del negoci dels diners electrònics, i la faltade comerços que disposin del sistema.

Per a entrar en el metre de Seül, els coreans passen el seu mòbil davant d’un lector

En païsoscom Corea i el Japó la popularitat és molt major, i el sistemamés fàcil. Per a entrar en el metre de Seül, elscoreans passen el seu mòbil per davant d’un lector, que elsdescompta l’import del bitllet d’un moneder electrònic.Amb el mateix sistema poden realitzar petites compres, sensenecessitat de codis. La tecnologia estàdisponible, només mancada que els actors es posin d’acordperquè puguem gaudir-la.

Món politono

Món politono

Una provaque el mòbil és una extensió de la personalitat de lagent és que són molts els que busquen abans de res personalitzarel so del seu telèfon amb l’última cançóde moda, plors de bebès, bels d’ovelles, sintoniesde teleseries, sorolls i berridos de gust divers.

Molts d’aqueststons de crida s’obtenen d’empreses que cobren el seu enviamentper mitjà d’un o diversos missatges SMS, amb un preu pròxim a uneuro per cadascun. El comerç de tons per al mòbil és totun èxit. Només a Espanya es calcula que va moureuns 200 milions d’euros en 2006. Si fa uns anys feienfuror els tons polifònics (melodies complexes) arasón els sonitonos, enregistraments en format MP3 que reprodueixenqualsevol so.

Només a Espanya els politonos van moure 200 milions d’euros en 2006

Al costat delstons, els usuaris de telèfons mòbils descarreguenpel mateix mètode fotografies, vídeos ijocs. Un lucratiu negoci que les operadores de telefoniasón les primeres a encoratjar, ja que cobren un 50% de cadatransacció.

Delnegoci dels politonos s’ha passat a l’estafa de les alertes. Elsusuaris estandenunciant a empreses com Blinko, que semblenoferir descàrregues a baix preu, i en realitat subscriuen a l’usuari a unservei de missatges publicitaris que acaba pagant ell.

Tumults intel·ligents

El 16 d’octubrede 2004 en Qeen West, una zona concorreguda de Toronto, diversoscentenars de zombis es passejaven trontollant-se i murmurant”cereeebrooos” als transeünts. No era un anuncid’una pel·lícula de terror, sinó un ‘flashmob’, tambéanomenat ‘smartmob’, alguna cosa així com un ‘tumult instantani’o ‘intel·ligent’.

Elszombis eren persones que van rebre un missatge SMS que els donavainstruccions de maquillar-se, posar-se parracs i quedar al carrer a unahora exacta per a comportar-se com a morts vivents. Igual quevan arribar, es van dispersar.

Els missatges de text SMS han demostrat ser una eina per a organitzar multituds en molt poc temps

Elsmissatges de text SMS han demostrat ser una eina per a organitzarmultituds en molt poc temps, des de les protestes després del11-M a Madrid fins als grups de xinesos que compraran en massa alsgrans magatzems per a aconseguir descomptes.

Digues-me quin mòbil tens

/imgs/2007/03/mundomovil8.gif

En lapel·lícula ‘Zoolander’, el protagonista, un superficial modelmasculí de moda, vivia penjat d’un diminut telèfonmòbil, no més gran que una caixa de llumins. Es tractavad’una crítica a l’obsessió per reduir lagrandària dels telèfons mòbils que fins fa poc dominava la indústria. Avui la grandària ja no importa tant,perquè el disseny ha entrat en escena. Es busquen telèfonsamb línies arrodonides, superfícies brillants com un mirall,colors metal·litzats i grans pantalles en color.

Eltelèfon és ja un complement de moda, una altra mesura de l’estatusi el bon gust del seu portador. D’aquí els telèfonsdissenyats per Prada i LG, els models de Nokia amb carcasses estampades que es presenten en la setmana de la moda de París,i en el súmmum del luxe, els telèfonsrecobertsde cristalls Svarowski o pedres precioses, que podenaconseguir diversos milers d’euros.

El costat fosc del mòbil

Estardisponible tot el temps en el mòbil a vegades suposa sofrirmolèsties i interrupcions en qualsevol moment. Segons unestudide la universitat de Milwaukee (en .PDF) l’ús del telèfonmòbil incrementa el nivell d’estrès tant en lesllars com en el treball, i fa que la frontera entre tots dos es tornidifusa amb la irrupció de les crides de treball enla vida familiar.

Recentment s’ha prohibit el seu ús en els centres educatius de la Comunitat de Madrid

Si a aixòs’uneixen els escandalosos tons musicals, tan de moda, el món es converteixen una cacofonia de timbres, brunzits i melodiesdel Carib. Malgrat l’invent de l’avís per vibració,el so dels telèfons mòbils envaeix trens,cinemes, teatres, rodes de premsa, sales d’espera, noces i funerals.

En algunsllocs públics, com a esglésies, cinemes o teatres, s’estancomençant a usar inhibidors de senyal, que fan inservibles alsmòbils que estan dins d’una zona. No obstant això,el seu ús no és generalitzat i presenta complicacions legals, ja ques’interfereix amb l’espectre radioelèctric, que és públic,i fa falta autorització.

L’educacióés un altre dels fronts de protecció contraels mals del mòbil. Recentment s’ha prohibitel seu ús en els centres educatius de la Comunitat de Madrid,més encara després dels lamentables episodis d’agressionsgravades en vídeo mitjançant telèfonsmòbils.