El temps d’ús d’aplicacions de mòbils va pujar un 20 % en el primer trimestre de 2020 al món, segons la consultora App Annie. Una ocupació superior de la tecnologia en les llars, que va començar a mesurar-se des de l’inici del confinament en països com Xina, on el creixement va ser del 30 %, arribant a les cinc hores al dia. L’estudi també fa referència a increments del 10 % a Alemanya, del 15 % a França i un altre 30 % a Itàlia. Aquestes xifres tan engruixades no solament han fet que la despesa en aplicacions en aquest primer trimestre superés els 21.500 milions d’euros, sinó també que la seguretat dels usuaris estigui més exposada. Pren nota del que aconsellen els experts per protegir-te.
Aplicacions de salut i fitness, educació i negocis són les més descarregades en aquests últims tres mesos: solament en Google Play s’han arribat als 22.500 milions de descàrregues d’apps. Per conèixer els seus potencials riscos, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) ha llançat la campanya #CiberCOVID19, amb la finalitat de que els usuaris romanguin atents, així com un telèfon gratuït (el 017) per consultar dubtes.
Protegir les nostres dades
Cal cuidar la nostra salut, però també les nostres dades. Moltes webs i aplicacions ens demanden completar alguns camps que no són necessaris. “No cal descarregar gens que no sigui dels markets oficials, cal fixar-se bé en les valoracions d’altres usuaris i comprovar si la funcionalitat que té ens serveix o no abans de descarregar”, comenta Ana Santos, responsable de Serveis de Ciberseguretat per a Ciutadans i Menors de l’INCIBE. També caldria estar atent a l’última actualització de l’app, doncs pot ser que tingui forats de seguretat.
Higiene digital en el mòbil
Quan ens descarreguem una aplicació ens solen demanar permisos per a la seva pròpia funcionalitat: accés a la nostra càmera, a les nostres fotos, el correu electrònic… Abans d’acceptar les condicions “cal tenir clar si té sentit que l’app accedeixi o no a algun de les nostres dades, doncs potser no sigui necessari. Sempre es poden activar després les que siguin realment útils”, afegeix Santos. Però sobretot, una vegada comprovades si ens serveixen o no, cal fer una higiene digital del mòbil, és a dir, eliminar les aplicacions que ja no utilitzem o estan desactualizadas.
Els ‘malware’, l’altre virus
Entre els riscos que podem tenir en descarregar apps poc segures estan l’accés a informació personal, les captures de vídeos o fotografies, els fraus bancaris, la venda irregular de publicitat i la suplantació d’identitat… Són els anomenats malware (programa maliciós), “que poden accedir a molta informació que no hem de compartir, però que es poden evitar si descarreguem dels markets oficials, doncs controlen molt a aquest tipus de programes”, assegura l’experta. Existeixen, a més, aplicacions que ens permeten controlar les nostres contrasenyes o que són antivirus i ens donen una altra capa de seguretat de vegades necessària.
Ara que passem més temps a casa, els nens i adolescents també han incrementat el seu ús d’Internet i d’aplicacions. Hi ha webs com IS4K (Internet Segura For Kids) que ofereixen molts consells sobre ciberseguretat als nostres domicilis i que difonen informació fiable i útil perquè els adults protegeixin als seus fills. Alguns d’ells pots trobar-los aquí, en Consumer.A més, els experts parlen d’aplicar també el sentit comú.”Si és major de 14 anys potser no faci mancada aplicar una eina de control parental; de vegades cal parlar amb aquests adolescents i assessorar-los sobre la seva identitat digital, ajudar-los a configurar el telèfon per a la seva privadesa, controlar els seus temps… Cal acompanyar-los per destriar entre el que és bo i dolent en Internet”. Per als menors de 13 anys les recomanacions són més essencials: control parental i mesures més restrictives de temps i ús del telèfon mòbil.
