Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El núvol musical

Diversos serveis es recolzen en Internet per a permetre un nou consum de la música
Per Benyi Arregocés Carrere 8 de abril de 2009
Img nubemusic portada
Imagen: Aidan Wojtas

La música en si mateixa és intangible.Es tracta de sons produïts per diferents instruments que portenun ritme i una melodia determinats. La indústria musical,primer amb el vinil i més tard amb formats com el CD i el DVD, haviaconfinat aquest art a un suport. Però gràcies a Internet, la música torna a fluir, aquesta vegada en forma de dades i cap als ordinadors oels reproductors portàtils.

El núvol que embolica de música la Xarxa

Laidea de núvol informàtic part que Internet s’ha convertit en un ens gairebé omnipresent gràcies a la proliferació de terminals mòbils iordinadors. Aquesta capacitat de connexió en qualsevol lloc s’uneixa l’explosió de les aplicacionsweb, que permeten treballar i editar textos, imatges ovídeos indistintament en els llocs web o l’ordinador, itots dos factors faciliten als usuaris la utilització diversos programessense necessitat de dependre d’una sola màquina, com antany.El núvol és una metàfora que representa la dissolució delslímits entre la Xarxa i el suport a través del quall’usuari es connecta a ella. Ja no se sap on acaba l’ordinadori on comença Internet.

La música s’ha adaptat a aquesta novarealitat abans que els altres continguts. Qualsevol melòmandisposa de l’oportunitat que la seva col·lecció de cançons es puguiescoltar en qualsevol aparell amb connexió a la Xarxa.Abans, l’oïdor s’havia de limitar a la seva pròpia màquina ials discos de la seva prestatgeria, i l’única manera de transportarels temes perquè els escoltessin altres oïdors consistiaa gravar-los en discos o cassets.

El núvol és una metàfora que representa la dissolució dels límits entre la Xarxa i el suport a través del qual l’usuari es connecta a ella

Ara, ni tan sols és necessari que el melòmanatresori en discos els seus temes favorits, ja que pot trobar-los ennombrosos serveis de la Xarxa que han signat acords amb lesgrans signatures de la indústria musical per a posar el seu catàlega la disposició dels internautes en streaming. Així, jaés possible escoltar milers d’àlbums amb només ferclic en un botó. També pot recomanar a altresusuaris, fer-los seleccions i recopilacions que aquestspodran escoltar també amb un cop de ratolí.

Last.fm, que pretén cobrar tres euros mensuals per la seva utilització,exemplifica bé aquesta tendència, que es caracteritza per noves maneresde compartir, consumir i descobrir música. Va ser un delsprimers serveis que va demostrar que era viable l’streamingcom a forma de difusió de la música. El seu funcionamentes basa a predir els gustos musicals dels oïdors a partir de laselecció d’un artista determinat. Per a això Last.fmempra un sistema que ha denominat “Audioscrobbler”, queanalitza les preferències d’altres usuaris que han triat els mateixosgrups.

Ara ni tan sols és necessari que el melòman atresori en discos els seus temes favorits, ja que pot trobar-los en nombrosos serveis de la Xarxa

D’aquestservei ha sorgit tot un ecosistema que provoca que, mitjançantels complements adequats, la informació de la músicaescoltada en Last.fm es pugui mostrar en diverses aplicacions, i elmateix succeeixi en sentit contrari amb l’enviament del que se sentdes d’altres aplicacions a Last.fm. Així, s’interrelacionaamb Skype,amb el client multiprotocolo de missatgeria instantàniaPidgin,amb el reproductor multimèdia iTunes,amb Twittero amb Facebook,per citar alguns exemples.

D’altra banda , també es poden crear diferents ginysque mostren els gustos musicals en xarxessocials i blogs i s’han dissenyat aplicacions quetraslladen aquest servei als telèfons mòbils, comsucceeix en el cas de diversos Nokia de Vodafone o amb l’iPhone ,en els quals es pot escoltar la música de Last.fm mitjançantconnexió wifi.

Altres serveis del núvol musical

Existeixennombrosos serveis que permeten gaudir del núvol musical. Per exemple, Pandora,que és similar a Last.fm i l’ús del qual es restringeix de moment alsusuaris estatunidencs. Blip.fmha aplicat a la música la idea del microblogging que va inaugurarTwitter. Els seus usuaris poden pujar cançons o utilitzar les que jaestan carregades per a escriure petites actualitzacionsque serveixen per a presentar la cançó i que avisen als seuscontactes de la nova elecció.

Aquestservei s’interrelaciona amb el mateix Twitter i amb altres xarxessocials com Facebook. En un primer moment, Blip.fm albergava enels seus servidors les cançons remeses pels usuaris, però per a evitarproblemes legals en aquests moments els obliga a carregar-les a untercer servidor, des del qual les enllacen. En aquest sentit funcionade manera similar a Ràdio.blog.club ,però aplica tota la flexibilitat del microblogging i a mésajuda a descobrir nous artistes a partir de les recomanacions.

Compartir les llistes de reproducció

Spotifyés l’última sensació dins de les aplicacions quecomponen el núvol musical. A través d’un programa que s’instal·laen l’ordinador (tant en Windows, Mac US X o Linux per Wine), cadausuari accedeix a la carta a gran part del catàleg de lesgrans multinacionals i sense cap cost perquè a canviescolta tascons publicitaris.

Les llistes de Spotify es mantenen associades amb el compte de l’usuari, de manera que encara que s’iniciï la sessió en un ordinador diferent es presentaran els mateixos temes

La música es reprodueix des dels servidorsde l’empresa, per la qual cosa es pot sentir en qualsevol PC ambconnexió a Internet. Un dels punts forts d’aquestaaplicació consisteix en la facilitat amb què es poden crear icompartir llistes de reproducció. Simplement s’ha d’arrossegarla cançó desitjada a la part esquerra de lapantalla fins a la llista en qüestió.

Després es poden reordenar al gust de cadapersona i compartir amb altres usuaris a través de correuelectrònic o missatgeria instantània, perquèSpotify proveeix d’un enllaç HTML i d’un específic delprograma. Quan es reben, un simple clic en elles aconsegueix que lareproducció comenci. Aquestes llistes es mantenenassociades amb el compte de l’usuari, de manera que encara ques’iniciï la sessió en un ordinador diferent es presentaranles mateixes llistes de temes.

Llocs web dedicats a Spotify

Enaquest innovador programa, les llistes es poden elaborar al costat d’altresusuaris i han sorgit diversos serveis web que es dediquen a compartir-les,sense sol·licitar que l’usuari se subscrigui en aquestsllocs. Per exemple, Listplyreuneix més de 700 diferents, amb possibilitat de comentar-les,i ShareMyPlaylistsgairebé 400. Spotylistopta per ordenar-les a l’estil de Belluga’m i els usuaris votenles seves preferides. A més, les estructura segons diversostipus, com a cançons de festa o amor.

Les llistes de Spotify es poden elaborar al costat d’altres usuaris i han sorgit diversos serveis web que es dediquen a compartir-les i classificar-les

Altresserveis exigeixen que l’usuari es registri, com en Spotyshare,que com a bases integra la possibilitat d’escoltar en Spotify llistespopulars i tradicionals com la de Billboard, la de la revistaRolling Stone o les 40 cançons més sentides enpaïsos com Espanya, els Estats Units, França o Gran Bretanya. També classifica les llistes remeses pels seususuaris. D’altra banda , Mixifierpermet intercanviar-les dins de Facebook a través d’unsistema on cada persona els posa un nom concret i prenen l’aparençad’una antiga cinta de casset.

Al mateix temps, els usuaris de Spotify han creat integracions ambaltres serveis del núvol musical. Per exemple, un cercadorque detecta tots els nous àlbums d’artistes en Spotifyque coincideixin amb els 50 preferits en Last.fm, i un altre, de nomSpotwitfy, querastreja entre les llistes de reproducció que s’han compartitper Twitter.

Llocs on crear llistes de reproducció

Multitud de serveisweb serveixen per a crear llistes de reproducció amb músicaque s’escolta a través d’un servidor, com en els casos de MySpace, Imeem,Deezer,Lala o Yes.fm.No obstant això, ofereixen menys possibilitats que uns altres com Grooveshark,que permet pujar carpetes de cançons als seus servidors per a posteriormentrealitzar llistes de reproducció. Tambéresulta útil la creació de ginys per a xarxes socialso llocs web.

FavTapeincideix en la idea de crear llistes de reproducció que s’assemblena les antigues cintes de casset i ofereix un cercador per a trobarcomposicions. A més, incorpora ambfacilitat les cançons que s’hagin marcat com a favorites enLast.fm per a crear llistes de reproducció automàtiques,i suggereix als artistes més rellevants de diferents gèneres.

En la Webtambé es poden trobar serveis de llistes de reproduccióque obtenen els seus arxius a partir del so dels vídeos de YouTube

En la Webtambé es poden trobar serveis de llistes de reproduccióque obtenen els seus arxius a partir dels MP3 que lapoblen i del so dels vídeos de YouTube.MixTurtleés un exemple. Per part seva, 8tracksaposta per les cançons que carreguin els usuaris des dels seusordinadors, que exerceixen al mateix temps de discjòquei iseleccionen un mínim de vuit temes per sessió de mescles..

Però existeixen altres serveis més específics enfocats a compartirla música en una adreça web determinada,com Playlist.io,que s’integra en Drop.io,i que facilita un espai de 102 Megaoctets per a pujar arxius. L’usuaritria el nom de l’adreça web, que seràaccessible públicament tret que estableixi una contrasenya, pot ordenar les cançons i convidar a altres persones perquè lesescoltin o col·laborin en la confecció de la llista.