Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Parlament Europeu podria ampliar el termini de “copyright” de la música

L'Associació d'Internautes crida a mobilitzar-se en contra d'aquesta mesura

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 21deGenerde2009
Img cds
Imatge: CONSUMER EROSKI

El Parlament Europeu votarà el proper dia 27 de gener una proposta de Brussel·les per allargar el termini durant el qual està vigent el “copyright” o dret d’autor d’una obra musical. L’Associació d’Internautes (AI) ha cridat a mobilitzar-se en contra d’aquesta iniciativa.

“Encara que reconeguts experts internacionals han posat en dubte els beneficis socials d’aquesta mesura, els eurodiputats sembla que no són partidaris d’atendre aquestes recomanacions perquè no ho estenguin”, va assenyalar l’organització.

En concret, l’Eurocambra va a votar estendre gairebé al doble el termini del “copyright” en enregistraments sonors. Actualment aquest dura des de la creació de l’obra fins als 50 anys posteriors a la mort de l’autor. Si es dona el vistiplau/dóna el vistiplau a la directiva, denominada “Term Extension Directive”, el termini passaria a ser de 95 anys.

Si es dona el vistiplau/dóna el vistiplau a la directiva, denominada “Term Extension Directive”, el termini passaria a ser de 95 anys

“Aquesta directiva ‘defectuosa’ ha estat unànimement condemnada pels centres capdavanters de recerca sobre la propietat intel·lectual d’Europa. El Parlament Europeu ha de dirigir-se cap a les creixents preocupacions dels grups de consumidors i usuaris del ‘copyright’ si volen una política de ‘copyright’ moderna i factible”, va apuntar l’AI.

El mateix 27 de gener un grup d’eurodiputats informarà a la resta de l’Eurocambra sobre “les conseqüències que tindria aquesta extensió per a l’economia i per als ciutadans”. Des de l’AI insten als internautes a expressar la seva opinió en contra d’aquesta directiva acudint a Brussel·les o bé a través d’Internet.

El cas Dylan

Els terminis de protecció dels drets d’autor previstos en la normativa comunitària s’apliquen sempre que una obra estigués protegida en algun país comunitari l’1 de juliol de 1995. Així ho recorda el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) en una sentència sobre una qüestió prejudicial plantejada per una cort alemanya en un cas que enfronta a Sony Music amb una empresa discogràfica alemanya (Falcon).

Sony i Falcon s’enfronten en un litigi relatiu a la protecció de drets d’autor sobre dos discos del cantant i compositor nord-americà Bob Dylan, que distribueix la segona companyia a Alemanya.

En concret, Falcon distribueix dos CD amb enregistraments d’actuacions de Dylan. El primer es titula “Blowin in the Wind”, i el segon “Gates of Eden”. Tals fonogrames inclouen cançons publicades en els àlbums “Bringing It All Back Home”, “The Times They Llauri a-Changin'” i “Highway 61 Revisited”. Aquests àlbums es van editar als Estats Units abans de l’1 de gener de 1966.

La legislació alemanya indica que les empreses domiciliades a Estats Units únicament gaudeixen, a Alemanya, de certa protecció per les obres posteriors a l’1 de gener de 1966. No obstant això, la directiva comunitària de 2006 sobre drets d’autor estableix com a regla general que els drets dels productors de fonogrames desapareixen mig segle després de realitzada l’enregistrament, encara que hi ha excepcions.

A més, aquesta directiva preveu que els terminis s’apliquin a l’objecte en qüestió si l’1 de juliol de 1995 aquest es trobava protegit en almenys un Estat membre de la UE en virtut de les seves disposicions nacionals.

Sony Music, que va adquirir els drets dels àlbums de Dylan, al·lega que els seus drets estaven protegits en el Regne Unit en aquesta última data i que la legislació britànica estén la seva protecció als fonogrames anteriors a l’1 de gener de 1966, incloent els de productors nord-americans.

Falcon, per la seva banda, va apuntar que a Alemanya cap productor tenia drets sobre els àlbums de Bob Dylan gravats abans de l’1 de gener de 1966.

Després d’emetre el seu veredicte els jutges de Luxemburg, ara haurà de ser la Justícia alemanya la que decideixi sobre aquest cas.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions