Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El que costa imprimir

Les impressores domèstiques baixen de preu any rere any, però els consumibles continuen sent relativament cars
Per Darío Pescador Albiach 31 de agost de 2005

En comprar una impressora domèstica només s’ha desemborsat una petita part del que haurem de pagar per imprimir a casa. Per a imprimir pàgines en color o fotografies cal comptar amb el cost dels cartutxos de tinta, que al llarg d’un any pot superar amb escreix el preu de la pròpia impressora. Per això, abans de prendre una decisió de compra convé valorar el número i tipus de còpies que es faran, el cost dels consumibles i la seva durada i després saber que hi ha cartutxos de tinta molt més barats que uns altres i sistemes d’emplenat. D’aquesta manera, es garanteix un major estalvi.

Costos de manteniment

Què tenen en comú un cavall i una impressora d’injecció de tinta? Doncs que en tots dos casos el cost d’adquisició és petit, si es compara amb els costos de manteniment.

Costos de manteniment

Des del principi de la seva història, el negoci de les impressores d’injecció de tinta ha estat en els consumibles. La divisió d’impressores d’HP guanya 10.000 milions de dòlars a l’any per la venda de cartutxos de tinta. En el cas de Lexmark són 2.000 milions de dòlars, la meitat dels seus ingressos totals.

Avui es pot comprar una impressora d’injecció de tinta per uns 50 euros, la qual cosa certament posa la impressió en color a l’abast de totes les butxaques. Però només alimentar-la de tinta durant un parell d’anys pot suposar més de 300 euros. Un cartutx amb cinc mil·lilitres de negra costa uns 20 euros, la qual cosa col·loca a la tinta d’impressora com un dels líquids més cars del món, a 4.000 euros el litre.

Per a acabar de complicar els càlculs, els cartutxos d’alguns fabricants poden costar el doble que els de la seva competència, amb rendiments semblants. A més, hi ha cartutxos de tinta molt més barats de segones marques, i sistemes d’emplenat que prometen estalviar-se centenars d’euros.

La impressió en color ja no és només per a l’oficina, sigui professional o domèstica. Gràcies a les càmeres digitals les impressores han entrat amb força en el negoci de la fotografia, i per una mica més, es poden obtenir bones còpies de les fotos de les vacances. En aquest cas la comoditat d’imprimir fotografies a casa pot sortir bastant cara si es compara amb el laboratori de revelat de la cantonada.

/imgs/2006/11/consumibles02.jpg

Abans de prendre una decisió cal fer comptes. El primer és calcular el nombre de còpies que es realitzen a l’any, i si són el blanc i negre, en color, en paper normal o en paper fotogràfic. Després esbrinar el cost dels consumibles i la seva durada i, finalment, el preu de compra de la pròpia impressora. Amb tot això es pot estimar el preu per còpia, que és el que realment importa.

El model fulla d’afaitar

El model de negoci de les maquinetes d’afaitar no ha canviat en els seus molts anys d’existència: regala el mànec, cobra per les fulles. El mateix ocorre amb les impressores d’injecció de tinta. La següent taula compara els models d’impressora més barats de diversos fabricants, el preu dels cartutxos per a cadascuna d’elles i el nombre de pàgines que permet imprimir un cartutx.

/imgs/2006/11/consumibles_t01.gif

Les dades per a cada cartutx indiquen el nombre de còpies que es pot imprimir amb ells de mitjana. Els fabricants ho calculen suposant que la tinta negra, per exemple, cobreixi el 5% de la superfície d’una pàgina de text normal. Per al color se suposa que és el 5% de cadascuna de les tintes bàsiques: cian, groc, magenta i negre.

Per descomptat, si s’utilitza text en negreta, o hi ha moltes imatges, la tinta cobreix més superfície. Quan s’imprimeix una pàgina web en color, o una fotografia, la tinta s’esgota ràpidament.

El model fulla d'afaitar

Alguns fabricants, com Lexmark i HP, inclouen en el cartutx el capçal d’impressió. Quan se substitueix el cartutx, es renova també el capçal, la qual cosa en principi proporciona millors resultats. En el cas de Cànon o Epson el cartutx és un simple dipòsit de tinta que permet que els consumibles siguin una mica més barats, però que obliga a realitzar neteges periòdiques del capçal, un procés automàtic que consumeix una gran quantitat de tinta.

L’opció làser

/imgs/2006/11/consumibles04.jpg

En el cas de les impressores làser el preu del dispositiu és més alt, com també ho és el preu dels cartutxos de recanvi. A canvi, amb un cartutx de tòner per a impressora làser es poden imprimir milers de còpies. Això suposa com a mínim deu vegades més que amb una impressora de tinta.

A més, en els últims dos anys el preu de les impressores làser ha baixat espectacularment. Avui és possible trobar alguns models per sota de 120 euros.

Amb tot això, es pot comparar el preu de les còpies entre les impressores làser i les d’injecció de tinta en el cas de les còpies en blanc i negre. Prenent dos models d’HP, resulta evident l’estalvi a partir de les 1.000 còpies impreses. Això suposa tan sols imprimir menys de tres pàgines al dia durant un any.

/imgs/2006/11/consumibles_t02.gif/imgs/2006/11/consumibles_graf01.gif

Les impressores làser en color, encara que també han baixat de preu, continuen costant unes quatre vegades més que el seu equivalent en blanc i negre. El cost del tòner en color també es multiplica per quatre a causa de les quatre tintes bàsiques. Una inversió que resulta rendible per a usuaris professionals però que encara queda lluny de l’ús domèstic.

Què fer llavors si el gruix de la impressió és text en blanc i negre però es necessiten unes poques còpies en color? A partir d’un determinat volum (unes mil còpies en blanc i negre a l’any) resulta raonable adquirir una impressora làser i conservar l’antiga impressora d’injecció de tinta per a les còpies en color.

Emplenar i reciclar

Existeix un mercat florent de cartutxos d’impressora compatibles fabricats per terceres empreses, a vegades de reconegut prestigi. Aquests consumibles tenen un preu que arriba a ser la meitat del recanvi original del fabricant de la impressora.

“Durant els últims anys hem vist com el preu dels equips ha anat baixant; però quan reemplaçaràs el cartutx t’adones que el seu preu no ha baixat en la mateixa proporció”, afirma José Malca, responsable de màrqueting de Pelikan Hardcopy, la divisió especialitzada en consumibles d’impressió de la tradicional marca de tinta. “L’estalvi (amb els seus cartutxos) depèn de la marca i model. En general podem dir que va des d’un 30% al 50% del cost”.

No obstant això els fabricants d’impressores recomanen ferventment l’ús de consumibles originals. Segons les fonts consultades d’HP, cal tenir en compte “el treball que el fabricant inverteix en els seus productes, incloent la inversió en I+D que HP realitza per a oferir els millors resultats finals, encara que això influeixi en el preu del cartutx”. La fiabilitat i la durada de les còpies són altres factors que assenyalen com a avantatge: “Amb els cartutxos reciclats compatibles, a llarg termini la fotografia perdrà la qualitat de color encara que en principi aquesta sigui aparentment igual a la d’un cartutx original”.

Els fabricants de cartutxos compatibles reciclats compten al seu favor amb la reducció dels residus. Segons un estudi de l’Oficina de Polítiques Mediambientals (els EUA), l’any 2004 es van rebutjar més de 270 milions de cartutxos que van generar prop d’1.6 milions de quilos de desaprofitaments, que trigaran 1.000 anys a descompondre’s. Això és especialment cert per als cartutxos que incorporen el capçal d’impressió juntament amb el dipòsit de tinta.

Emplenar i reciclar

Una opció cada vegada més popular és l’emplenat dels cartutxos. En el mercat es poden trobar kits per a emplenar cartutxos de tinta en blanc i negre i en color. Els seus fabricants sostenen que en el cas dels cartutxos amb capçal, és un balafiament tirar-los a les escombraries, quan es poden emplenar de tinta fins a cinc o sis vegades i funcionar sense problemes. El mateix es pot dir, amb major motiu, dels cartutxos de tinta sense capçal.

Un kit complet de recàrrega per a color i blanc i negre, amb quatre ampolles de tinta de 30 ml. cadascuna costa uns 20 euros, amb el qual es poden realitzar sis recàrregues completes. Alguns fabricants, com Epson, inclouen en el controlador d’impressió que s’instal·la en el sistema operatiu un programa per a detectar quan s’esgota el cartutx i impedir l’emplenat. Juntament amb el kit se sol incloure un programa per a desactivar aquesta protecció quan sigui necessari.

El procés d’emplenat suposa un gran estalvi, però pot ser enutjós. Molts dels kits inclouen guants, perquè les taques de tinta són freqüents durant el procés. A més cal tenir en compte que la qualitat de la tinta pot variar d’uns fabricants a uns altres. “Molta de la mala fama sobre els compatibles ve d’aquestes marques que apareixen i desapareixen del mercat”, comenta José Malca. “Per això jo recomanaria que quan busquin alguna alternativa a l’original, pensin sempre en marques amb experiència i de confiança que puguin respondre en cas de problemes”, afegeix.

El revelat a casa

El revelat a casa

Amb la proliferació de les càmeres digitals sorgeix la necessitat d’obtenir còpies en paper de qualitat comparable a les quals ofereixen els laboratoris de fotografia tradicional. Les impressores de raig de tinta més barates produeixen en el millor dels casos acoloreixis desvaídos fins i tot en utilitzar paper especial.

Les impressores fotogràfiques permeten millorar aquests resultats mitjançant diferents tècniques. Una d’elles és la impressió per sublimació, tecnologia emprada per Cànon, abans reservada per a les empreses d’arts gràfiques. Amb una d’aquestes petites impressores s’obtenen còpies de fotografies amb colors brillants, saturats i un acabat similar al del revelat tradicional. Altres fabricants com Epson o HP també ofereixen impressió fotogràfica mitjançant injecció de tinta, amb diverses tècniques per a obtenir colors més vius.

Algunes impressores fotogràfiques permeten fins i tot imprimir sense necessitat d’ordinador, connectant directament la càmera o mitjançant un lector de targetes de memòria.

Les impressores fotogràfiques de sublimació, són una mica més cares, a partir dels 250 euros, i els consumibles estan d’acord. En tots els casos és imprescindible comptar tant amb el paper fotogràfic com amb cartutxos especials, que es venen en kit. La taula adjunta compara els preus d’alguns d’aquestes combinacions per a còpies de 10×15:

/imgs/2006/11/consumibles_t03.gif

Fa alguns anys el preu de compra d’una impressora era molt més alt, per això la tendència natural és pensar que el cost dels consumibles és menyspreable. Però no és una mala idea recordar-se de les fulles d’afaitar cada vegada que s’imprimeix una foto a casa.