El que has de saber dels serveis d’emmagatzematge en el núvol

El núvol (cloud, en anglès) és un concepte que es va forjar gairebé al principi de la concepció d’Internet i es refereix a la capacitat de donar serveis informàtics, ja sigui l’accés a aplicacions i altres funcions, sense necessitat d’instal·lar cap programa en l’ordinador, només a través d’un accés online.

S’atribueix la seva definició a l’informàtic estatunidenc Joseph Carl Robnett Licklider en els anys seixanta. Però no va ser fins a finals dels noranta quan van arribar els primers serveis basats en aquesta tecnologia de la mà de plataformes com Salesforce, que oferia aplicacions per a empreses a través d’una pàgina web, o FilesAnywhere, el primer servei que va permetre compartir els arxius dels usuaris de manera segura per Internet.

Emmagatzematge d’informació i altres aplicacions del núvol

L’emmagatzematge en el núvol és una aplicació d’aquesta computació cloud. Brinda als usuaris la possibilitat de comptar amb un espai online per a emmagatzemar i compartir els seus arxius als quals es pot accedir simplement utilitzant un navegador o, gràcies a una aplicació, mantenir-los sincronitzats de manera local entre diversos dels seus dispositius (ordinador, mòbil, tauleta…).

Ara bé, les funcionalitats del núvol van més enllà i no sols es limiten a l’emmagatzematge d’arxius. També permet usar de manera remota aplicacions com a processadors de text, fulls de càlcul, xats o videollamadas sense necessitat de descarregar-les en l’ordinador o, més recentment, des d’un telèfon intel·ligent. Així, s’estalvia espai en els discos durs dels ordinadors i no és necessari acudir a pendrives (memòria USB) o discos durs externs que es poden espatllar o perdre.

Aquests serveis utilitzen el que es coneix com a núvol públic, és a dir, la que ofereix els seus serveis a qualsevol usuari d’Internet. Però també existeixen els núvols privats, usades per empreses i controlades per un administrador del sistema, o híbrides, que tenen una part amb accés públic i certs espais privats.

Com funciona?

Encara que pugui semblar que amb aquests serveis d’emmagatzematge cloud les dades es queden surant en Internet, res més lluny de la realitat. Quan guardem informació en el núvol, estem utilitzant, comprant o llogant, una part d’un disc dur. És a dir, uns gigaoctets d’espai que estan físicament dins d’un ordinador –o fins i tot repartit en diversos– que forma part d’un centre de processament de dades (CPD). Mitjançant una connexió a Internet, podem accedir a tots els nostres arxius que guardem en el núvol des de qualsevol dispositiu.

En quin país es guarden les dades?

És una de les grans preguntes, ja que si els arxius s’emmagatzemen físicament en algun ordinador, on es troba el centre de processament de dades que allotja el servidor o l’espai que estem usant? És molt difícil de saber, ja que grans empreses com Google o Amazon els té repartits per tot el món i, encara que es vegin totes les carpetes i documents ben ordenats, cadascun pot estar distribuït en diferents ordinadors.

Quina legislació ens empara si s’utilitzen aquests serveis? La resposta és clara: la normativa del país on estigui constituïda l’empresa que els ofereix. Seguint amb el cas de Google, seria la llei Cloud Act dels Estats Units. Uns altres, com kDrive, que té origen suís, es regeix per la normativa de la Unió Europea (UE).

L’única forma real de descobrir on poden estar les dades és posar-se en contacte amb aquestes empreses i preguntar on tenen situats els seus centres de processament. Amb la creixent conscienciació sobre la privacitat, aquest és un dels punts que es destaquen en molts d’aquests serveis, com en kDrive, que presumeix que tots els seus servidors estan dins de països de la UE. Encara que la majoria informa de la situació dels seus centres de processament, no sol donar la dada d’on estan guardant els nostres arxius, ja que poden estar situats en els cinc continents (fins i tot sota l’oceà).

Què es pot fer en el núvol

Les utilitats són variades i, en gran part, depenen dels propis serveis. Alguns, com iCloud, Amazon Cloud Drive o Google Drive:

• permeten tenir sincronitzades carpetes d’arxius entre diversos dispositius, la qual cosa significa que tots els canvis que realitzi cada usuari autoritzat en el document es guardaran de manera immediata.
• ofereixen la possibilitat de fer una còpia automàtica de les fotos que es fan amb el mòbil.
• com a afegit, en aquestes plataformes es pot guardar una còpia de seguretat de tot el nostre sistema, ja sigui d’un PC o del mòbil, per si hem de restaurar l’equip després d’algun problema. És la forma més segura d’emmagatzemar tota la informació que contenen els nostres dispositius i recuperar-la en cas de pèrdua o accident.

En la majoria de serveis:

• no fa falta compartir tota la informació del nostre dispositiu, sinó que es pot triar quines carpetes o arxius són els que se sincronitzaran amb el núvol.
• també brinden la possibilitat de guardar els arxius de manera manual directament en el núvol, sense que es trobin en el nostre disc dur. Aquesta opció ens ajuda a augmentar els gigaoctets d’emmagatzematge disponibles en els nostres dispositius sense haver d’adquirir un disc dur o una targeta de memòria extra.

Quins permisos sol·liciten aquestes plataformes

Els serveis d’emmagatzematge online ens sol·licitaran diferents permisos quan vulguem activar les seves funcions. De manera generalitzada, són molt segurs i les seves aplicacions garanteixen que no es fa un mal ús dels permisos que els oferim.

• L’imprescindible és el d’accés a l’emmagatzematge, ja que sincronitzarà els arxius i carpetes que nosaltres vulguem.
• Algunes plataformes com Dropbox o Google Drive, en les seves aplicacions mòbils ens permeten prendre fotos o escanejar documents i pujar-los al núvol, per la qual cosa ens demanarà que acceptem el permís de poder utilitzar la cambra.
• Finalment, és comú també que ens sol·licitin l’accés a la nostra agenda de contactes per a poder enviar enllaços o autoritzar que puguin fer canvis en alguna carpeta o arxiu.