Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els 112 i la localització d’accidentats pel mòbil

La localització d'accidentats en zones rurals per part els serveis territorials d'emergències varia sensiblement d'una comunitat autònoma a una altra i depèn de molts factors
Per Jordi Sabaté 21 de setembre de 2007

No és el mateix tenir un accident als voltantsdel port de Pallers, a Astúries, que sofrir-hoprop de Casessis d’Arbas (Castella i Lleó). Encara que entretots dos llocs intervinguin amb prou feines deu quilòmetres, a cadascun licorrespon un servei territorial d’emergències diferent, elconegut com 112. El servei asturià té implantada unaplataforma de localització de persones mitjançant senyalde telèfon mòbil que no existeix en el castellàlleonès, per la qual cosa l’eficàcia en la localització d’unaccidentat disminueix molt en el segon cas. Aquesta diferènciaqualitativa entre comunitats es repeteix per tot el territorinacional.

A cada municipi li correspon el servei territorial d’emergències, el conegut com 112, de la comunitat autònoma a la qual pertany

Si s’està a Astúries, unacridada des d’un mòbil al 112 informant que s’ha tingutun accident anirà a parar a una sala d’operacions onimmediatament es localitzarà l’antena de triangulacióGSM més propera al mòbil, i per tant es podràconèixer la posició de l’accidentat. El sistema asturià delocalització d’accidentats està inspirat en el qualposseeix des de fa temps la Comunitat Autònoma de Madrid.

Si està a Castella i Lleó,en canvi, l’accidentat haurà d’oferir dades precises deon es troba als operaris del 112 perquè puguinenviar una ambulància a assistir-li, o bé proporcionar pistesconcretes del paisatge que puguin referenciar la zona per facilitarla localització.

Img

D’aquesta manera, i més si la zonaen la qual s’ha produït l’accident està molt apartada d’unnucli urbà, serà difícil trobar alaccidentat en un breu termini de temps, que tal vegada sigui el querequereixi la seva gravetat, per ajudar-li. A més, sol ser normalque després d’un accident o un fort cop les personesestiguin desorientades i en estat de semiinconsciencia, per la qual cosales dades que proporcionen no són fiables.

Si la zona en què s’ha produït l’accident està molt apartada, serà difícil trobar a l’accidentat amb rapidesa sense un sistema de localització de mòbils

Est va ser el cas tràgic d’unmotorista que fa pocs dies va sofrir un accident en untram de la nacional 234 entre Burgos i Soria, en el qual va quedargreument ferit. L’accidentat va poder realitzar una trucada alservei d’emergències territorial per informar del contratemps i dela seva gravetat, però no va poder donar referències clares de la seva ubicació;a més, la seva trucada va acabar perdent-se.

No va poder ser localitzat, a pesar queel seu mòbil va continuar operatiu durant quatre hores més,fins a l’endemà i ja cadàver. Desgraciadament,aquests finals no són infreqüents en els accidents automobilísticsen zones apartades.

Un sistema d’eficàcia variable

A pesar que les plataformes delocalització de persones via GSM milloren molt elstemps d’atenció en cas d’emergència, la seva eficàcia depènde diversos factors, com són la densitat d’antenes de triangulació,el tipus de vida de la zona o fins i tot la qualitat del telèfon que emetel senyal.

Les antenes de triangulació sónles que reben el senyal de posició que emetencontínuament els telèfons mòbils i la reboten aaltres antenes per determinar la seva posició i la seva disponibilitatper efectuar o rebre una trucada. És el que es coneix com ‘tenircobertura’.

Img
Quantes més antenes d’un mateix operador hi hagi per quilòmetre quadrat, major serà la cobertura que es tingui i més fàcil serà també determinar la posició exacta d’un telèfon mòbil

Quantes més antenes d’un mateixoperador hi hagi per quilòmetre quadrat, major serà lacobertura que es tingui i més fàcil serà tambédeterminar la posició exacta d’un telèfon mòbilsobre un mapa de coordenades, ja que més petitaserà l’àrea en què es produeixi el rebot entre antenesdel senyal emès pel mòbil; és el que es coneixcom a ‘àrea de triangulació’, i en ella es basa elsistema per localitzar persones accidentades.

“Quan es realitza una trucadaal 112 a Astúries des d’un mòbil, aquesta ja veautomàticament acompanyada, com a mínim, per elsdades geogràfiques de l’antena de base (la que ha recollit lasenyal del mòbil)”, explica Manuel Vilas Paz,enginyer de telecomunicacions i professor de la Universitat deOviedo, que ha col·laborat en la implantació del sistema en elPrincipat.

Vilas afegeix que “les dadesels facilita cada operador i passen per una complexa plataformainformàtica que els tradueix en coordenades espacials sobre unmapa”. Si a més de la posició exacta de laantena basi es coneix l’àrea de triangulació, laubicació sobre el mapa de l’accidentat millora molt.

A les zones urbanes la densitat deantenes és molt alta, i per tant l’àrea de triangulació ésmolt petita, la qual cosa permet a la plataforma determinar ambmolta precisió des d’on emet el seu senyal unmòbil. A les àrees rurals, en canvi, les antenespoden estar molt més espaiades, per la qual cosa l’àreade triangulació pot ser de diversos quilòmetresquadrats. És aquest cas la localització, per molt que estingui la plataforma implantada, serà molt mésinexacta. I el temps de resposta a una emergència major.

A les àrees rurals les antenes poden estar molt més espaiades, per la qual cosa l’àrea de triangulació pot ser de diversos quilòmetres quadrats

D’altra banda, el tipus de paisatgehumà que existeixi sobre el terreny també determinaràl’eficàcia del sistema. En zones de població molt dispersa,com són les comunitats del Cantàbric, les antenes detriangulació es reparteixen amb major homogeneïtat, senseconcentrar-se tant en nuclis urbans, per la qual cosa encara que elaccident s’hagi produït en una zona rural apartada, lageolocalización millorarà respecte a altres comunitatsamb grans zones despoblades.

Vilas precisa que “un altre factor quetambé influeix és la qualitat del senyal que s’enviaa la plataforma, tant des del mòbil (en el que pot influirla cobertura de la zona o l’estat de conservació delaparell) com la que arriba des de l’operador al servei 112, encara queaquesta última té una probabilitat de fallada molt baixa”.

Manuel Vilas: “es tracta d’un sistema extremadament complex i car; estem parlant de milions d’euros”

Finalment, aquest enginyer explica elmotiu pel qual les plataformes de localització encaraestan absents en moltes comunitats, o en fase de desenvolupament:“es tracta d’un sistema extremadament complex i car”.“Estem parlant de bastants milions d’euros”, afegeixsense precisar la quantitat.

Respecte a l’accident de Burgos, Vilas(que assegura desconèixer els sistemes de localitzacióimplantats a Castella i Lleó) creu que d’explicar lacomunitat castellanoleonesa amb una plataforma de localitzacióimplantada, “el motorista hauria estat localitzat commolt en un parell d’hores, ja que es podria haver definit ambbastant fiabilitat un àrea de triangulació que unhelicòpter pogués recórrer”.

Espanya s’apunta al ‘i-call’

Img localizapp

Després del tràgic cas mediàticdel motorista de Burgos, s’ha fet públic per part de laDirecció general de Protecció Civil i Incidències queEspanya ha signat el ‘memoràndum d’enteniment europeu per a larealització de trucades interoperativas (i-call) des devehicles’.

Es tracta, de moment, d’unadeclaració de voluntats subscrita per diversos païsoseuropeus per desenvolupar un dispositiu mixt entre la tecnologiaGPS i la GSM, o similar, per implantar com a estàndard enels automòbils del continent, amb l’objectiu que siguinfàcilment localitzables en cas d’accident.

La idea és que els vehicles puguin emetre a un centre receptor un senyal que contingui informació sobre la seva localització exacta

La idea és que els vehiclespuguin emetre a un centre receptor un senyal que continguiinformació sobre la seva localització exacta; aquestainformació la hi proporcionarà prèviament al vehicleuna antena receptora GPS.

No obstant això, Vila creu que aquestsistema, encara que en teoria més eficaç, trigaràencara a arribar bastants anys: “Primer caldefinir qui desenvolupa la tecnologia, després quila certifica com a estàndard i després crear un sistema defabricació que l’abarateixi, i això poden arribar a ser quinzeanys”, opina. Segons el memoràndum, el dispositiuencarirà el preu del cotxe una mitjana de 100 euros.