Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els fabricants de reproductors d’MP3, els guanyadors de la batalla de Napster

Companyies d'electrònica de consum i dels productes informàtics s'han afanyat a llançar al mercat les seves versions d'aquests aparells
Per EROSKI Consumer 19 de març de 2001

La batalla entre les companyies discogràfiques i Napster redueix el nombre d’usuaris d’aquest lloc d’Internet, però el conflicte no afecta als fabricants de reproductors d’arxius MP3 que augmenten les seves vendes i nombre de productes disponibles. Si hi ha hagut un guanyador de la febre de música digital en format MP3 que ha escombrat el planeta en els últims anys, indiscutiblement aquest ha estat el sector de fabricants de reproductors portàtils que han alliberat aquests arxius dels estàtics ordinadors de sobretaula.

Paradoxalment, segons s’ha acrescut la lluita legal entre el major distribuïdor d’MP3 del món, Napster, amb més de 60 milions d’usuaris abans de l’aplicació de filtres de contingut, i les companyies discogràfiques, la fabricació de reproductors portàtils s’ha convertit en una de les millors inversions en el sector.

Companyies d’electrònica de consum ,com Samsung, RCA o Phillips, i dels productes informàtics, Intel, Diamond, Creative Labs, Iomega o D-Link, s’han afanyat a llançar al mercat les seves versions d’aquests aparells capaços d’emmagatzemar i reproduir música digital en una reduïda grandària.Fins i tot el gegant de roba esportiva Nike, s’ha decidit a comercialitzar la seva pròpia versió que, per descomptat, s’integra perfectament amb els equips que embeni.

Lluny queden els temps en els quals Diamond va produir un dels primers reproductors, la qual cosa va provocar la reacció irada de més d’un que qüestionava la moralitat d’un aparell destinat, bàsicament, per a sentir la música dels hacker (pirata informàtic), tal com era qualificat llavors el format MP3. MP3 (l’acrònim de MPEG1 Àudio Layer 3) és un format per a la compressió d’informació que permet la reducció dels arxius musicals a grandàries que en moltes ocasions són una dotzena part de l’original i, cosa que és més important, amb pèrdues de qualitat molt petites.